ESCOPIRÉ SOBRE LES VOSTRES TOMBES…….i somriuré

Tweet

Comencem bé. El puto bloc.cat avui funciona. Fa un dia preciós. Efectivamentc tots i penso que és més interessant llegir una mica de Crumb al llit, amb el cigarro en dejú , i riure una mica.

I ric més, A. Coll i Gilabert i A. Alcantara hi ajuden amb "la plumilla y mi verdad".  Tallat i anar a buscar dues ampolles d’aigua oxigenada Foret de la guerra civil que he recuperat de l’antic hospital de sang que hi havia al poble durant el conflicte.

Los Planetas, The Jam ( Going Undergraund per sempre!!!!), Antonia Font, Plouen catximbes i una miqueta de Madness que avui fa sol. Els Smiths, els Clash i els Mishima ho deixem per quan faci núvol .

I content d’ahir, i d’abans d’ahir també. I podrem anar al Paso a escoltar bona música  jajajajajajjajaja. Fora camells dels moviments socials!!!

I fer el vermut, evidentment, i després a dinar a la fonda que aqueta setmana em faig un any més vell. Però coses de la vida, aqueta setmana mateixa també seré dos anys i mig més jove.

I gràcies, com us vaig dir als dos ahir a la nit. Onofre perquè ets l’Onofre, i Consigliere per la bona amistat que ens has demostrat. Gràcies paius!!!!!!!!!

Tweet

Porto tota la setmana veient els Pirineus, ja sigui des de la comarca al diumenge, quan vaig fer una excursió bestial i preciosa fins a cada dia anant a pencar. Deixant la N-II a Mollerussa direcció a Bellcaire es veien de fons els bandarres. Això dona una energia brutal!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[@more@]

Hi escolto els Chest. Música mod a conjunt amb el meu abric. I després de reparar l’mp3 ja puc obviar la turba de gent que fa soroll i molesta per la ciutat, i més ara que estem en campanya electoral.

Penso en l’Onofre una mica. Me l’imagino en bicicleta escoltant els Smiths, Mishima i una mica de Planetas. Fins hi tot és possible que s’hagi comprat un barret. Aquet paio és capaç de tot!. Deu estar fent cerveses a ca l’Espelma, a no-m’enrecordo-quina strasse d’aquella meravellosa ciutat. Escoltant els Chest "Nadie te quiere ya" i sobretot els Phantom Keys camino més depressa. Veig un gat pel casc antic i penso dues coses:

– Quan sigui primavera escoltarem, com cada any, els fandangos morescos de Miquel Gil pel cas antic de Mauringrad. Beurem cervesa i direm oi!

-Em dic: " Gilbert Shelton i Robert Crump eren molt vius". S’ha de reflexionar.

I al tardet resulta que toca en Jaume Sisa. Hi aniré com un senyor, ben acompanyat d’una bona amiga. Vaig a comprar les entrades un hora abans. "Mite’l", veig en Sisa. El paio va amb la guitarra pel carrer Blondel, es dirigeix a la sala on ha de tocar i que fa??? S’equivoca i entra a la seu d’Unió Democràtica. Em descollono sol pel carrer. I penso quan fa més de vint anys va confondre un tractor ensofrant amb un platet volador, allà a la Serra d’Almos. Surt amb cara de perplex, mirant-se la façana. Jo d’un racó miro i ric. Aquella nit em faria riure molt aquell homenot. Finalment entra a la sala.

Que bé, aqueta nit sortirà el sol em dic. " Que fas aquí???" sento una veu imperiosa, arrogant i trista. "Upps" , és ella. Pobreta, duu el logo d’un dels cancers més grans del nostre país sobre les popes, a l’uniforme que li fa donar ordres. A tothom li passa penso. El núvol es dissipa, afortunadament.

I el concert. Feia temps que no reia tant. Vam riure com a lloques, només mos va faltar posar ous. Molt bé, Jaume Sisa, va ser molt bonic. Els sorollets, l’explicació dels viatges lisèrgics d’algú, segons tu un amic, que tothom imaginava amb pantalons de campana, ulleres de cul de got i una melena casi horitzontal i rinxolada. I efectivament va sortir el sol, abans però ens vas traslladar a un carrer, amb els nens….oh Maniquí…. i vas fer el ruc a més no poder i tothom reia. I vas conseguir que tothom i totdon, i quan dic tothom, és totdon, sortís d’allí rient. Tothom i totdon descollonant-se pel carrer en hores que no hi ha gent. Era negra nit , però el sol havia sortit.

I clar, unes cervesetes de conjunt amb el somriure. I avui junta d’avaluació de tres cursos i molt badalls. I tots aprobats, que collons, que ahir a la nit vaig riure molt.

Tweet

Tots tenim algún heroi. O bé no en tenim cap. O potser tenim una heroïna. Els Pilseners i els  Stranglers canten bones cançons sobre els herois. Uns n'anomenen uns quants, i els admiren. Els altres els anomenen a tots i en reneguen. Jo a pesar de què escolto ambdues cançons tinc només un heroi.  El meu heroi no és català, i potser no sap ni que existeixen els PPCC. El meu heroi no va defensar cap causa solidaria. Només va defensar la seua de causa. Només la seua.

[@more@]

El meu heroi era lumpen-proletariat. El meu heroi no creia en el sistema. El meu heroi es  va cagar amb el sistema, ademès s'hi va pixar i va ballar un pogo amb el puto sistema. El meu heroi és aquell que jo no podré ser mai. El meu heroi es va passar pel cul la família, la religó, la pàtria, l'exèrcit, la moral i tot el què li va venir en gana. El meu heroi no tenia por, i si la tenia ,la va reservar per les coses petites.

El meu heroi feu el pam-i-pipa més gran que s'ha fet mai a la genocida, carca, anacrònica, imperialista, criminal i estúpida corona britànica. I la barjaula de la seua reina. Només l'IRA convertint en menjar de peixos al criminal Lord Mountbatten feu una cosa semblant. Un dia ja en parlarem de com va acabar aquell muntdefem.

El meu heroi va fotre el pal més gran que s'ha fotut mai al Regne Unit. A part d'això va tenir els sants pebrots de fugar-se de la presó al cap de poc de pillar-lo. A part d'això se'n va anar a viure a Brasil a pegar-se la vida pare ( sexe, drogues i sobretot jeure per sempre més). A part d'això quan van dir d'extradir-lo es va aferrar a una llei brasilenya que impideix extraditar a quí té fills al brasil. A part d'això va corrompre i sobornar a totes les autoritats que hi havien pel voltant. I, apart d'això, i com a cirereta del pastís el paio va convidar/trepitxear amb els Sex Pistols, o amb els seu manager Malcom Mc Laren, un paio més lladre que el robar. I va sortir al video-clip de "God save the queen" . Això no té preu. Poder fer això a la més alta institució de l'estat no té preu. Sortir amb els tios més prohibits i repugnants de l'imperi enfotent-se del mort i del qui el vetlla no té preu. Ronnie Biggs ets el meu heroi.

Ronnie Biggs tu no ets cap màrtir, ni cap senyera, tu ets el "my way" del Sinatra. Tu ets el pam-i-pipa als diccionaris. Tu ets "sarri sarri". Tu ets "malo, sere malo". Tu ets " fiqueu-m'ho aqui que no tinc butxaca".  Tu ets el " que cabrón" dels polonios aquells. Tu ets qui s'hauria d'ensenyar a les escoles com " un paio més viu que la fam".  Tu ets el "que se jodan" de l'Idigoras. Tu ets " que te fagorsishen", qui ho pilli premi. Abstenir-se gripaus.

Potser el meu heroi no prové d'una tragedia grega, ni d'una batalla perduda, ni de cap revolució. Però el meu heroi  va saber trencar amb tot ,  i riure a cor que vols. I viure, sense a,mos, sense hipoteca, a la seua manera.

Tweet

[@more@]El meu heroi era lumpen-proletariat. El meu heroi no creia en el sistema. El meu heroi es cagar amb el sistema, ademès s'hi va pixar i va ballar un pogo amb el puto sistema. El meu heroi és aquell que jo no podré ser mai. El meu heroi es va passar pel cul la família, la religó, la pàtria

Tweet

Aquest dies, que ensenyo a una colla de primer de batx historia i economia he fet una comparació.  Els he portat una article de l’extinta Ardi Beltza ( el passat basquitis retorna a vegades) que parlava d’aquest lladregots de la caixa ( parlem???, i veus al senyor Burns). Això a economia. A Historia els he portat un exemplar de la revista Signal de 1944, autèntica, del meu arxiu. Una revista de la Wermach dirigida pel mateix ministre de propaganda i que tot i estar perdent la guerra al front rus diu, amb arguments, i tota la barra del món, que estan guanyant.

[@more@]

Una veritat com un temple és el que va dir Goebbels. Si una mentida és diu mil vegades la gent ho acaba accpetant com a veritat.

El Pepe Rei deia la veritat. Joseph Goebbels deia mentides. En Pepe Rei rebia un munt d’hosties per dir la veritat, en Goebbels  feia repartir un munt d’hòsties a qui no es creia les seues mentides. Goebbels era odi, Rei era pau. Goebbels era un cobard amb una policia política ultracruel al darrera. En Pepe Rei era un valent amb una cruel policia politica al darrera per agafar-lo. Goebbels tenia un lider. Pepe Rei tenia un ideal.  Goebbels sentia el poble com una propietat seva i del seu fhürer. Pepe Rei es sentia part del poble com tothom. En Pepe Rei feu cas a la seua familia i es retirà per la millora de la seua salut. Goebbels feu matar els seus fills, va matar la seua dona i es va fotre un tret per no caure presoner a mans de l’exèrcit roig.

Goebbels era el Pais, Pepe Rei el contra-infos.

M’alegra molt poder explicar a classe qui es el Pepe Rei i qui era en Joseph Goebbels, i més durant les eleccions. 

Tweet

[@more@]

Tweet

La veritat és que no ho tinc gens clar. No sé si  abstenir-me com sempre, votar en blanc, votar al PP o bé votar a Falange.[@more@]

Només una vegada he votat a les eleccions espanyoles, ja fa molts anys vaig votar al Julio Anguita. És de llarg el polític espanyol més educat, culte i amb millor  oratòria. A més era professor d'història com jo. Actualment però estic en un mar de dubtes , no se que fer vaja!!

1-Abstenció: seria el més lògic i el que té més posssiblitats. La meua opció política així ho demana. A més jo no soc espanyol, llavors no tinc perquè votar.

2-Vot en blanc:  em faria gràcia perquè ho ha demanat en Maragall, i com que és un pillat, mira , fa riure i tal. Però fa peresa anar a votar per ficar un sobre buit.

3-Votar al PP:  perquè quan pitjor, millor. Ja se sap que quan apretes alguna cosa el rebot és major, però es clar, em sap greu votar igual que un munt de deficients/es. Amb l'era Ansar, els indepes varem augmentar notoriament, a veure si ara guanyés aquell  gallec gangós i ho poguessim articular millor que aleshores, endavant!!.

4-Votar a Falange:  perquè l'atre dia buscant programes eroticofestius a altes hores dela nit vaig ensopegar amb un spot seu. Feia temps que ningú em feia riure tant. Ni quan em van descriure un clau amb un sapo farlopero, marededéu quina gent. Seriosament si aquells subjectes assolíssin una quota de poder, per petita que fos seria el caos absolut. Riute'n dels punkis, ells son un plà quinquenal comparat amb els falangistes. El problema és que hi han varies falanges; totes es pensen que son les autèntiques i es tenen un odi visceral. A més no tenen la pinta de makineros-farloperos empresa de construcció , com los Inestrilles, españes2000 i tal, els falangistes s'ho creuen!!!! Increïble però cert!!! Fa temps al poble del costat del meu, un lider feixista va movilitzar la seua gent per votar al pp. A l'escrutini la sorpresa va ser que els van faltar dos vots per guanyar. Hi havia dos vots de falange. "Imbècils!!!! havieu devotar al pp!!!!!. Els seus acòlits, que havien obeit estaven deconcertats, "qui ho havia fet" es preguntaven. Algún dels seus amb un atac d'inercia???? No.  Havien sigut dos gamberros que s'homiraven descollonant-se. " Que fort fotre un fatxa votant a falange", deia un " Que fort!!!, pillem mig gram???" deia l'altre.

En fí, es voti a qui es voti els unics que tindràn la raó seràn la Polla Records, com sempre.

Ah!! i visca la Falcata!!!!!! 

Tweet

I me'ls passo pel cul. Ara vinc de fer una cervesa amb el meu company de pis. Ja m'ha ficat al corrent de tot. OOOOOOHHHHHH!!!! que valenta que ets!!!! Tu evidentment no ets la Maria Cinta, que més voldries. Suposo que no t'ho havies cregut mai no???? La veritat es que ets massa lletja, perquè ets lletja a collons, pero lletja, lletja. Quan fiques al diccionari i busques lletja surtes tu i un gripau. El meu càstig??? La meua venjança???? Terrible!! Mai et faré un petó i sempre seràs gripau.[@more@]

La teua vida és buida. Per això rampinyes el què pots d'altres vides. Ser lletja no és cap defecte, també ho soc jo, però almenys no soc tant mala persona. Podria ficar una foto teua, però em fa por que em denunciin els d'Amnistia Internacional. Si jo soc J. R. Ewing tu ets Cliff Burns, l'etern perdedor. Si jo soc els Blues Brothers tu ets el Partit Nazi d'Ilinois ( per cert un incís, una mica de cultura no t'aniria malament, som al 2008 i ets pateticament inculta, abans de rajar llegeix, mira, observa i tal). Si nosaltres som els Ducs de Hassard , tu ets els sheriff Llop. Tu ets una figurant d'una peli de l'Almodovar, de les últimes , de les que es repeteixen . Tu ets el papa contra el rei Pere , i nosaltres morim a occitània pels càtars palurda!!! Que no tens ni idea de res!!!

Lo què deiem. En la vida t'he fet res dolent, i això és una venjança, que mes voldries que tenir motius de fer el que fas. No sé per quins setsous t'agafat  aquesta fixació amb mí, però bé, no sé es tracta d'anar al psiquiatra i ja està. I potser seràs feliç. I potser algú, voldrà ser amiga teua o estimar-te. Sense trampa clar, ja que sense la trampa ben poca cosa ets. A tú mai et dedicaria un post com a la Maria Cinta. Que va!!!! No es pot comparar una cosa important amb una vil i patètica anècdota. No ets res. Estas sola gripau. Sola trista i patetica. Em fas molta pena. Aquesta és la meua venjança, sentir pena per tu i no haver-te fet mai res dolent. Això es venjança i no anar dient disbarats i creant mal rotllos. No et fa vergonya??? Viu la teua vida i sigues feliç i deixa estar a la demès gent. Encara que ens importis un rabe no vol dir que t'haguem de fer alguna cosa, o pots entendre???? Podria fer com tu, i fer un post amb vils intimitats, o mirar d'enemistar-te amb les teues amigues, mai ho faré això. No soc tant mundefem. Però no vol dir que  no les pugui saber i esbombar tal com fas tu, la diferència seria que jo no diria mentires com fas tu sapito glo-glo-glo.

 Si et plau, i t'ho demano bé, ja has escampat prou merda i has intentat crear massa mals rotllos. I no te n'has sortit oi??? Doncs deixa-ho. Seriosament deixa'm en pau, no t'he fet res i ho saps. Si et queda una mica de dignitat reconeix-ho i viu la vida i sigues feliç. Si ell no t'estima , doncs mira et fots com jo i com tothom noia, ves!!!

 Res doncs. Deixa'm tranquil i que et vagi bé.

 Si vols t'ho pregaré, "et prego que em deixis en pau", val ja estàs contenta??? Doncs au!!!

 I si et portés bé algun dia et faré un petó vinga, encara soc bò.

pd: per cert, abans no continuis dient bajanades. El títol del bloc és un meravellós llibre de Boris Vian , llegeixte'l , t'anirà bé. Veuràs com n'és de buida la venjança.

Tweet

Hi ha dies que estàs molt trist. Que et sentes molt i molt sol. Que tens estupides tentacions amb l'ampolla de ratafia. Tot ho veus de color negre. I just quan estàs a punt de ficar-te al youtube i buscar la cançó del vespre dels Pets,  per acabar d'afonar-te, llavors una part de tu es rebel.la.

[@more@]

I fiques la discografia sencera dels Chichos, i et passen tots el mals. I ho veus tot d'un altre color. I descobreixes que els culpables són per aquet ordre: els desamors,la policia, els txivatos i els paios rics. I alegria, i rumba. I et decobreixes ballant. I penses que de gran t'agradaria ser gitano. I veus en les lletres de les cançons molta més irreverència que en molts d'altres grups. I et venen ganes de ballar aquelles cançons davant de tothom, dels rics, dels i les bocatxancles, dels mossos, de tothom amb  qui no tens bon rotllo.  I veus la colla de'n Villa entrant a Texas precedits d'uns mariachis beguts tallant orelles als soldadets iankis, i mires de extrapolar-ho aquí. Entrar al parlament i pegar-los a tots a ritme dels Chichos????  Si Mussolini afusellava a la gent lligats a una cadira i d'esquena ( al seu gendre Ciano per exemple) jo els afusellaria a ritme de rumba. I que marxessin contents. A la txeca que soni la catximba, i als gulags libre libre quiero ser. I el seat 124 cotxe oficial de la revolució. I els nois que vulguin que portin bigoti. I les noies violentes, si us plau. I Fidel, Evo i Hugo fent play-back dels Chichos a la seu de l'ONU, i el dangerous rabiant en l'ànima. I en Sala Martín fent de manager robant a tort i a dret, que viene de Huelva i no és medio calvo ni lleva coleta. I condemnar als francesos a substituir la Marsellesa per un garrotín, i la torre de ferro carregada a trossos a les fregonetes i pulida als ferrallers per quatre rals. Una bomba al metro no humilia a ningú. Ficar una rumba a l'enterrament de les víctimes del terrorisme , no com el de V de Vendetta, que ficava música clàssica. Hagués ficat una rumbeta i hagués guanyat abans.

És curiós com et poden passar les neures amb una mica de música. Però no cal cançons de superació de rock ianki, és tan senzillo como un anillo. Rumba!!!!!

O una jota o bé una rumba. No hi ha res millor per fer enfadar a algú que et fa la guitza. És un arma de destrucció massiva. És un prepotent despreci amb classe. Baixa però classe. I palmes, i el porró que corri. I la depressió au diós!!!!

Tweet