Una guardia amb primer d’ESO

Vaig entrar a l’aula seriós. Segur de mí mateix. Dos metres d’alçada, patilles, arrecada i la samarreta del Bud Spencer.  S’atxantaren tots/es. Era el meu primer enfrontament amb lo patufamen. De repent però tot va canviar………

[@more@]

Es tractava de fer una guardia de tecnologia a la canalla de primer, a l’aula d’informatica. Havien de buscar fotografies d’eines al google imatges i crear unes plantilles i tal. Amb els ulls com a plats em miraven silenciosos escoltant les instruccions. Ho havia aconseguit. Llavors tot se’n va anar a enganyadeu.  Aquesta vegada no va ser un dels meus habituals brots esquizoides, va ser la meua malïda bocassa.
Per enrollar-me els vaig dir el nom d’una eina difícil " el sarjant". Marededéu!!!. Quan fiques sarjant  al google surt efectivament un sarjant, i també una foto d’una txica a quatre grapes amb tanga. Caos i descontrol. " Un cul, un cul!!!!!!" tots/es alhora. I  crits , i trenta patufets i patufetes amb una txica de quatre potes amb tanga a la pantalla. I tots cridant-me pel cognom, cosa que no fa mai ningú. I jo també cridant sense cap mena d’autoritat, i tots corrent dient "cul!!!" i jo com un imbècil també corrent d’una manera patètica. " Tots  en tenim de cul" vaig dir. Infeliç de mi. " Ha dit cul, ha dit cul". Encara es va enredar més la troca.  Tancava una pantalla i n’obrien més, i a pantalla complerta els molt cabrons!!!Que podia fer????
Desesperat em palpava el tòrax buscant una glock 9 mm de fibra de carbó ( pistola) per fer uns trets en l’aire. "Merda , no porto la pistola!!", llavors vaig pensar " Merda no tinc pistola i no n’he tingut mai!!!".  Estava vençut i perdut, i ja m’imaginava degradat en algún institut infernal on l’equip directiu seria format pel Duran i Lleida ,la Maria Cinta i el seu gripau, llavors miracle!!!
Va entrar la conserge, ama de les pilotes de ping-pong, de les de futbòl, de les claus del servei de nenes, i un llarg etcètera de petits privilegis, ocults a la vista normal però present en el malèvol pensament del patufamen. Feu un crit sec " EEEEEEEHHHHH!!!!". S’acabà tot. Es ficaren a cortart i copiart la foto del sarjant i continuaren fent la fitxa.
Ara pel passadís em criden com si fos el lleig de la seua colla. No els faig por, ni respecte, ni res. Riuen quan em veuen, se’m rifen en demanar-me folis a la sala de professors.  Volien que anésamb ells a una excursió a patinar sobre gel. No vull ni pensar-hi!!!!
Sincerament però, em vaig descollonar de tant riure i m’ho vaig passar de putíssima mare. Aquets crios, ben entrenats rebenten qualsevol acte. Haurem  de meditar-ho. 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.