Sala de professors. Miquel Gil: Tinc una pena.

Algú treu el tema de les properes eleccions a la sala de professors. Els llepaculs del conseller ( la majoria del meu gremi) carreguen contra el PP amb la demagògia habitual: la guerra de l’Irak, en Bush, etc… Una imbècil em diu no sé què de "no a la guerra". Amb cara i somriure de convergent li dic: "Perdona, tu fins a principis dels noranta votaves al PSOE???". Dubta. S’amaguen com els i les del Opus. S’amaguen com les pedretes de les sabates. Finalment diu que si.

[@more@]

Li dic que perquè em volia tancar a mí i a molts d’altres a la presó en nom de la guerra. La cara se li desencaixa perquè no entèn res. Continuo l’embranzida. "Tots els votants del PSOE d’aquells anys sou responsables de l’empresonament de mil.lers de pacifistes i insubmisos. En nom del monopoli de la violència. En nom del subhumà monarca. En nom de la guerra. Primera guerra del golf." Diu alguna obvietat per canviar de tema. Li explico que em vaig escaquejar de la merda de pss que ella i altres m’obligaven a fer i que molts no pogueren fer-ho. Diu que ella no té res a veure. Que faig demagògia. Falta una mica perquè peti. Continuo l’escomesa. "Els radicals espanyolistes acostumeu a ser hipòcrites". Peta. Jejeje. Ha caigut al joc. Finalment m’ho diu. "Terrorista". L’excusa de sempre. No cal dialogar amb algú que és monàrquica i espanyolista sense obtindre benefici. Son subhumans. "La gent com tu no hauria d’estar educant la canalla catalana, garrula".

Perd tots els papers i comença amb l’histerisme "marujil", insults, crits. Aguanto el riure. "Així que creus que per voluntat de Déu nostre senyor el borbó ha de ser rei??? caram quines esquerres!!" Ric de manera sobervia. Ventatges de ser un substitut de merda. Finalment li dic que li falta nivell i que no es pot discutir de política amb algú tant ximple. Girem la truita. Los normals són els rucs i els frikis els què tenim raó. És l’únic que tenim i ens hi em d’aferrar. Diu que no em parlarà més. Collons quin descans!!! Gràcies subhumana. Plora de ràbia. Ric d’alegria. Victòria aclaparadora. Ofensiva del Tet. Gal.lipolis. Primers dies de la batalla de l’Ebre. La cama de’n Losantos. Fabrica Octubre Roig. És el què hi ha. A tots els nivells. Trencar, trabar, ratllar , tòrcer, els implacables corrons de l’espanyolitazió liberal que ens ho vol prendre tot.  

Al racó, per això, un convergent riu per davall del nas, atent a tot el què ha passat. Com les raboses.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Sala de professors. Miquel Gil: Tinc una pena.

  1. mkltx diu:

    El setè samurai. Recordes a la peli del Kurosawa el samurai probe? Dona tombs al voltant dels altres rient. És un perdedor, sense família i sense res. No obstant reinvindica el dret de despreciar i de no acceptar res ni ningú. No es tracta d’anihilar, però el just dret a la rèplica, si vols venjança que no càstig, és absolutament irrenunciable. Destruir fins als ciments l’absurda normalitat que en han venut. De baix cap a dalt. Crida fort el Money talks mano!!!!!

  2. rs diu:

    m’encanta el teu blog….sempre hem fa riure!jajjaj
    Així m’agrada!!visca visca!!ejjejeje
    ningú més que tu ho podria explicar així!ets gran…

Els comentaris estan tancats.