ESCOPIRÉ SOBRE LES VOSTRES TOMBES…….i somriuré

Doncs es veu que hi han jutgesses. I com totes les demès jutgesses, i els jutges també, dictaminen sentències. A vegades però, dictaminen sense escoltar, sense tenir en compte ningú més que la seua bilis o la seua frustració. No obstant jutgen.[@more@]Podria dir, com a jutjat i condemnat, que els meus assumptes no són de la teua incumbència,jutgessa.En lenguatge més proper a tu, et podria dir que et fiquessis el nas al cul que taparies tres forats.

Un dia em vaig fixar amb volsaltres, ho vaig fer des d’un penyassegat verd a la vella Irlanda. Jutgesses. Amb un bon amic a quí també vareu jutjar, jutgesses. Ell policia, nosaltres explotadors. Jutgesses.

I les jutgesses jutgeu. Sou fiscal i acusació. I teniu proves, jutgesses. Proves empolsades en racons,jutgesses. Proves de safreig jutgesses. Proves de petits odis ocults, jutgesses. Proves envalentonades per la hipocresia i la llunyania, jutgesses. I criden contra en Garzón , les jutgesses.  Jutgesses, que crideu i jutgeu enmig de les assemblees, jutgesses.  " Jo sé coses que tu no saps" , dieu les jutgesses.

Sabeu, jutgesses, per cada judici vostre hi han hagut deu trucades, deu "com esteu", deu "com ha anat" o bé deu " no hi estic d’acord", a la cara que és el que compta. Això és el que dona força, jutgesses. Això és el què un dia ens feu liar-nos la manta al cap i fer junt amb molt altra gent una cosa que ha perdurat molts anys , jutgesses. I vosaltres sou personatges secundaris, jutgesses. Només tristes figurants, jutgesses.

Pobres jutgesses, amb la vida buida de contingut. Amb la vida plena nomès de rumors i de safareigs, jutgesses. Em feu molta pena, jutgesses.

Tweet

Al poble que el fotin, com sempre. Ara resulta que el desgraciat del senyor feudal ens ha sortit un puto comeflores. Dalai Lama ets un cacic i un carca. El poble tibetà nomès fa que rebre i ara aquest senyor feudal és l’abanderat de la llibertat enfront de la barbàrie comunista. Doncs que bé, que treballin per tu enlloc dels xinesos no Dalai???? Ets un barrut i un aprofitat com tots , siguin imams, rabins, capellans frares i monges, carajillos i taronges.

Però anem a pams.  Xina són molt dolents perquè no hi han llibertats i tal, com a L’Arabia Saudi vaja, però aquells son bons. Aquests dies les noticies del Tibet han servit per diverses coses. Primer oblidar els palestins a la seua sort, és a dir que els matin a tots i així s’acabarà el conflicte. Segón fer que totes les ànimes de canti trobin un lloc per ser solidaris amb la televisió donant les pertinents instruccions. Tercer no parlar en absolut sobre l’increment de la presència xinesa en l’economia internacional, i del desbancament de les metròpolis europees i estats units en el mercat africà. I ara un tio Tom de president????? Curiós, no????

La suposada civilització que portaren els xinesos al tibet feudal dominat pels senyors monjos va ser un canvi de garrot a les esquenes del pobre poble. Els soldats iankis també porten la llibertat a l’Irak i mira com els hi va. La creació d’un estat tap és més vell que el cagar arrupit, després de Napoleó ja se’n feren d’estats tap al voltant dels dolents. O sigui que la moto que ens volen vendre és vella i coneguda.

Espero i desitjo de tot cor que els tibetans es treguin de sobre els xinesos i els lames, i que siguin lliures de veritat, però realment ho tenen bastant fotut.

Tweet

I anar buscant i anar trobant coses sorprenents. Resulta que han aparegut a les meues mans diverses publicacions clandestines dels carlins durant la dictadura. Són realment increibles. " El enemigo numero uno del carlismo es Franco, sin lugar a dudas" . L’autor d’aquesta frase va haver de pagar una multa i diverses persones van fer un pot comú recaptant fons de manera solidària.

[@more@]

Els carlins sempre m’han caigut bé, vaja els trobo molt curiosos. Ja fa temps vaig aconseguir una quartilla il.legal seua de l’any 1948 on renegaven de Franco ja que no els deixava anar a Montserrat a fer un aplec. Amb la nova documentació ja podré fer una mena de ruta d’aqueta colla durant el franquisme, car també van tirar de multicopista i de reunions clandestines.

Els seus objectius basicament son instaurar un altra monarquia amb un altre borbó. I tota la seua ideologia es basa en deliris onírics i qui sap si onanistes.  Semblen el Partit Nazi d’Illinois però sense pillar. A l’igual que altres moviments ( ejem, ejem ) també estàn separats i enfrontats entre ells. Trobem carlins autogestionaris ( socialistes i federalistes), carlins preocupats per la familia, l’abort i la unitat d’españa , carlins franquistes, cortesans i sobretot el què els uneix és que no poden veure a Juanca i tota la colla. Són molt curiosos. Al segle XIX abogaven per les terres comunals i contra el servei militar obligatori. No creien en l’estat tal i com es va configurar al segle XIX. Molt important, estaven radicalment en contra dels impostos. A principis del XX a llocs com la meua comarca van estar implicats en la creació de cooperatives. Curiosos aquests carlins. Podem trobar faccions que signen el pacte de Lizarra com que signen el pacte antiterrorista.

A la batalla de l’Ebre foren dels més valents a l’hora de combatre, i que no se’m malinterpreti. Parlo seguint documentació militar. Els avenços més agosarats els feren ells, foren els més condecorats i els que registraren més baixes. Religiosament serien el què són ara els talibans.

Tenen contrarietats que els fan encara més entranyables. El cartell que fico aboga per la unitat dels PPCC i també per l’espanyolitat de Catalunya. Curiós. L’odi a França també és present, tot i que sembla que no recordin que els primers exiliats de guerra de l’estat foren ells i els van arroplegar per caritat a gabatxilàndia.

Si hi hagués un partit carlista català independent de ben segur que tindria adeptes, ja que a molts ens tira això de disfressar-nos , amagar-nos a la muntanya i disparar contra els liberals. Seria divertidíssim.

A part de tot això el seu lema és dels més facils del món de boicotejar:

NI DEU NI PATRIA NI REI!

Tweet

M’he aixecat amb la ressaca justa per adonar-me que no s’han de menjar txutxes abans d’anar a dormir. Tenia dubtes sobre que fer, així , dubtós m’he solidaritzat amb el gremi de cristallers de Calahorra, pobres, ofegats aquests dies en un mar de dubtes: " Me alegro, me pongo triste????? ".

He decidit anar a desboscar una mica la finqueta ( la foto és de l’alzina que un tros de paper molt car signat per una xorca que es veu que és notaria -i notes- diu que en soc propietari) que m’estic arreglant, així he passat bona part del dia. Allà nomès he tingut la visita del meu veí anglès, que insisteix en anar a beure cerveses com a bèsties un dia al seu maset. Ell m’ensenya una mica de vocabulari i jo per fer-lo enrabiar parlo lo més dialectal i específic que puc. Reciprocitat vaja.

Un petardet d’aquell haixix en forma de supositori i tot queda més clar.  Cap a casa. Miraré una pel.licula del meu genere preferit, el bèl.lic. La pel.licula " A bayoneta calada" és realment vomitiva, feia temps que no veia un pamflet tant autenticament macarthià. Es clar, Samuel Fuller any 1951, que vols? Però és que de la guerra de Corea no hi han gaires pel.licules, per això me la vaig comprar.

My Space del Paul Weller i anar enllaçant música dels mods anglesos, que tenim l’edat de crist i cal cuidar-se. Demà anar a rondar per les montanyes de la Terra Alta, a veure si trobem alguna cosa que txani.

Tweet

Bé, la festa pintava de colló de mico. Darrera gira dels Potato i passaven per Reus a  despedir-se. Si el concert era a les onze, a les cinc ja estavem brindant amb la cervesa més barata del DIA. Sound Sistem al carrer amb els Game Over. Fins i tot jo vaig agafar el micro, total per cridar embriac proclames de Terra Lliure enmig de ritmes jamaicans. I Després al Campus a sopar, i unes ratafies al Carrasclet, i anavem macos. Com molts anys enrere, nits de glòria a la capital del Baix Camp.

[@more@]

 

I la Palma, i els Potato una vegada més. I tres mil flash-backs per cançó. Ballant al davant de tot i cantant totes les cançons. I moltíssima gent, i viatges als racons. I abraçades amb gent que feia temps que no ens abraçavem. Genial. Després dels bisos dels Potato els THC de Tarragona amb la seua sound sistem. Festival.

I no és cap hora i un pseudofuncionari diu que s’ha de marxar. La Palma ja no és del poble, no hi haviem caigut. Volem molta més festa. Acabem creant una mena d’exèrcit de desarrapats amb molt poca son. Tots en tenim als voltant dels trenta. Sabem el que volem. Discoteca Escac, ho probem???

La pista de la discoteca es ocupada per nosaltres, ballem i ens ho passem bé. Diem coses boniques a les cambreres. I elles per compensar-nos se’n foten de nosaltres. Bé almenys no les agobiem i els hi creem algún somriure. Mira un brivall de la comarca!!!! El coneixem perquè té una germana de la meua edat i al Priorat vulguis o no ens tenim calats tots. Va bé???? Doncs apa salut!!! Continuem ballant a la nostra bola.

De sobte bulla!!!! Uns kills ataquen sense pietat al brivall a la vora d’on som nosaltres. I es clar, som skins, anem beguts i tenim un motiu. Tres espentes i net. Nosaltres som deu i els kills quatre. El capitost dels kills em diu "nosequè". Jo li dic tres renecs seguits però no m’enten i em mira encuriosit. Ells han vist que no poden fer res. Llavors l’agafo amb el braç per sobre el coll i me l’enduc a la barra. Sis txupitos de patxaràn després som molt amics i lloem a les cambreres. Acabem abraçant-nos. " Un malentendido" i tal, " si, si naltros també….". Marxen i nosaltres continuem ballant i desfassant " Han ficat Mano Negra!!!!!". Quina festassa.

I el brivall ve a agrair-nos les gestions. I inflem pit que som molt mascles, pobres de nosaltres. I llavors ens ho diu: " Manos , gràcies perquè si tinc un problema em faràn fora de l’acadèmia". Què??? Com???? Quí????. Ens diu que és a punt de ser policia. "Madero????" dic tartamudejant per l’ingesta desmesurada d’alcohol. " Bombero " em diu el Quintana. "No, no, soc mosso" diu el paio somrient . El brivall ens dona la mà i ens paga un beure. La música excesivament alta no li permet sentir-nos. Bebem la beguda perplexos i astorats. El brivall es despedeix efusivament i nosaltres el mirem amb el rostre totalment descolocat . Després ens abracem i diem que no ho direm a ningú.

Fa un parell de setmanes dinant a Balaguer ( Casa Pepito vedella estofada amb poma i bolets, mmmmmmm!!!) un col.lega de Linyola que coneix al brivall m’ho va dir. " Tu un dia li vas salvar el cul a un mosso no????". " Ejem, emmmm, psssssi, deixò , profiteroles de postre no?????"

Tweet

Ja fa tres mesos que espero el segón còmic de The Boys. Per què no arriba???? Doncs perquè la censura li fot canya al material que fa en Garth Ennis, el meu guionista de còmics preferit.

[@more@]Doncs, si es veu que és massa violent ( i ho diuen ells que maten , roben, expolien, violen, vexen , bombardegen, fereixen i menteixen). Però sobretot que surten massa escenes de sexe entre persones del mateix sexe ( ??????). O sigui, que si un mascle sodomitza a una dona està molt bé. Però si una dona sodomitza a un altra dona és un gran pecat, i també si és un home el què sodomitza a un altre home.

Garth Ennis construeix un univers irreal on existeixen relacions de diversa índole ( com a l’univers real, vaja) i això el fa que sigui genial. La moralitat la dicta el creador, faltaria més!!!!

No és tracta d’un còmic eròtic ni pornogràfic. No es tracta de cap còmic d’amor. És senzillament un còmic que mira de traslladar situacions de la realitat a un univers inventat, a vegades críptic. Però d’aquí a que tinguin problemes per treure el segón volum és patètic.

Bé contianuarem esperant la clemència i que ens arribi el més aviat possible la pròxima obra d’aquest gran guionista.

Tweet

Un dia, que nevava molt, vaig veure com humiliaven a uns dels feixistes més perillosos de la comarca. Jo testimoni passiu només vaig poder fer una cosa, riure.

[@more@]

 Era aquella època en què em desplaçava per un troç de Catalunya cada setmana en tren. Jo anava a la plataforma amb un del meu poble, haviem anat a pujar a l’estació de Mora la Nova ja que a l’estació del poble era dificil accedir-hi degut a la neu.

El tren anava a petar. Es podien sentir totes les varietats del català des del Matarranya fins al Priorat. Evidentment el lumpen-estudiantat era majoria. Vam haver de seure a la plataforma mig apretats. Jo em vaig emprenyar per una banda , amb tanta gent no em podria fumar un canut, però em vaig alegrar perquè amb tanta gent el revisor no ens enganxaria i a Reus baixavem.

Ell anava a un racó i ens miravem. Jo estudiant d’història. Ell cap de seguretat d’una central nuclear. Ell sempre ha anat armat. Jo no hi he anat mai. En un altra època no li hagués aguantat la mirada, però llavors si, ell ja era un alcohòlic patetic. Ell uniforme de seguretat. Jo botes, tirants, Fred-Perry i un pedaç dels PPCC.  

S’atura el tren precisament a l’estació del meu poble. D’un tractor destartalat pugen dos col.legues que vivien en un mas allà a la vora. Pugen just a la plataforma on erem nosaltres. El fatxa no va tenir temps ni de fer-los una mirada de despreci. Va quedar plè de neu, de bàrtuls, de bosses, de paquets inclassificables, i li feren aguantar una font metal.lica amb un olor familiar i sospitós.

La imatge no té preu. No m’ho pot pagar ningú, ni amb tots els diners del món. El feixista, l’home de "Fuerza Nueva" al Priorat. L’home que el 23-f es va presentar al cuartel de la Guardia Civil a rebre ordres provocant un gran mal de cap al megadropo del sargent. " Seremos a la gasolinera haciendo unos carajillos". Encara va armat. I aquell dia segurament portava una Star o bé una Beretta a l’aixella. I aguantant un pastís de marihuana a la plataforma d’un "borreguero" .

Debia pensar en l’època del respecte ( per ell , pels demès por). En l’època que va arrencar la placa d’un carrer del seu poble i la va estampar al cap del primer alcalde democràtic ( ejem , ejem) del seu poble. S’havia acabat tot allò. Ja no el coneixien. Ja no el temien. Ja no era res.

Fa més de deu anys, d’això. A vegades quan el veig al franckfurt és amb la mirada perduda i vidriosa entre jb i el soroll de l’escurabutxaques. Molt bé salvapàtries, tens just el que et mereixes. Però a mí encara se m’escapa el riure.

Tweet

Tweet

I us vull explicar un secret. Sabeu que vaig fer durant nou mesos sis dies a la setmana???? Enganyar als clients del pryca camuflant la podridura del peix.

[@more@]

A les sis fitxava a la màquina de fitxar.  Un desgraciat amb uniforme em mirava ( i em perdonava la vida, evidentment) i feia que si amb el cap, com vulgueeeeent dir  : Has fichado bien!!!.

Anava als vestidors per uns passadissos on cartells amb el més pur estil taylorista proclamaven que la família pryca erem tots i totes, que ens estimavem molt i blablabla. Repugnant. A més mai em van donar plus-vàlua, vaja una familia!!! Baixava baix a la peixateria i agafava un carretó gros i anava la màquina de fer gel, que era una mena de cuartot fosc on saltava gel trocejat per un forat del sostre. S’omplia el carretó i gran part de mi mateix. Amb el gel i una llana de guixaire jo anava construint un matalàs de gel d’uns 15 centimetres de gruix i anava ficant lo peix i demès. Començava per la closca ( musclos, punxent, cloïsses, etc..) i acabava amb el salmó. A vegades els molt cabrons portaven un peix espasa gros com un ruc i me l’havia de carregar al coll com si fos un sac d’ametlles, la imatge no tenia desperdici.

Després tirar tots els envoltoris i finalment l’enganyifa. El peix que a vegades portava una setmana dins a la cambra frigorifica el ruixava amb una mànega especial amb aigua calenta, i la reacció del peix amb gel al davall i aigua calenta al damunt feia que allò semblés fresc. Una mica de julivert, i llimons tallats amb gràcia i tatxán-tatxán : "Pescado acabado de pescart señora!!!!"

Que fills de puta!!! No compreu peix al pryca, a no ser que busqueu una manera ultracutre de suicidar-vos.

Per cert que fa dies que no ho dic. Visca la Falcata!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

Tweet

En Joan és el meu alumne preferit de l’institut on lumpenproletareijo actualment. Al Joan no li agrada l’institut, s’aborreix molt. En Joan s’aixeca cada dia a les cinc per anar a la granja, els seus pares miren d’impedir-li però ell hi va. Al Joan li importa un rave la història, les matemàtiques, l’anglès, en definitiva totes les assignatures. En Joan es porta molt bé i sempre somriu. Té les mans com les tenia jo als disset o divuit anys. Dures, aspres, definides i fortes. No té mans de pianista.

[@more@]

En Joan es va quedar molt ample ficant-me això a l’exàmen:

 " Que és la setmana tràgica???"

 " és una semane de fa molt temps quan el cap dels anarquistes que es deia Cambó va matar totes les monjes de Barcelona"

 Riure, vaig riure, no cal dir-ho.

A la professora d’anglès li va dir:

" los tossinos no en saben d’anglès, no cal que n’aprengui".

A la d’espanyol lo mateix.

Els pares de’n joan s’esforcen perquè estudii.  Li van prometre una video-consola i encara va estudiar menys. Ell ho suspen tot, bé jo el vaig aprobar amb el cuento del 30% d’actitut. Perquè realment es porta molt bé. El seu pare, pagès, mira de què estudii com la noia que fa carrera a Barcelona ( crec que quimiques), però ell li parla de tractors. Una vegada els seus pares van voler fer un viatge a Londres. En Joan s’ho va passar fatal. Enyorava la granja, els tossinos, lo padrí. En Joan caça d’amagat i juga  a la botifarra amb el seu avi.  Quan arriba de l’institut llença la bossa , agafa el berenar i va a la granja. No li agrada la telvisió, nomès Polonia i el Cartanyà. Per cert li agraden molt els Companys i la cançó "Soc pagès". Li agradaria ser gran i anar amb el tractor escoltant aquesta cançó. Si pogués li passaria la gran cançó de Budellam de "Soc pagès", molt millor que la d’aquell pòtols.

 A classe és amic de tots i totes, però jo he vist com mira a l’Svetlana de cua d’ull. Bon gust Joan! Casi mai sap res del què li pregunten, et mira i somriu. Però un dia, que van anar de visita a l’escola de capacitació agrària va saber més que ningú, va preguntar, va demostrar que sabia fer anar moltes eines. Els seus companys el van vitorejar i ell com sempre va somriure…això si una mica més vermell i mirant l’Svetlana.

Algún imbècil amb molts titols i molts càrrecs dirà que en Joan és fruit del fracàs escolar. Diràn inclús paraules  com adaptació curricular, aula oberta,  eap, etc…. Bestieses. En Joan serà molt bon pagès, serà molt bona persona, s’estimarà la terra de veritat i sabrà defensar-la i no serà cap mena de marginat.  

Mil com ell pel camp català. 

Tweet