El retorn dels senyors lluents. Llunàtics: Lo forat del Priorat.

Un altra vegada, després de tants anys tornen els senyors lluents. Amb la pell brillant, el somriure mitjà -entre riure i fàstic- ensenyant les dentetes, fregant-se les mans. Tornen per quedar-se i tenen els mitjans. Perquè el paper només és una veu, la Veu.[@more@]

Tu i jo. Al carrer, o assseguts a la terrassa d’un bar. Parlant. Discutint. Però no pot ser. El retorn dels senyors lluents t’ho impedeix i no vols. Jo i els meus amics, els de sempre, els de veritat. Tu i la policia, l’exèrcit, els mitjans i els diners. Jo l’apallissat, tu la jutgessa que diu que jo et vaig donar la pallissa. I tu els diners.

Torneu, molts anys després. Amb arrogància, amb l’euforia de les enquestes…i amb diners. Torneu, venjatius, perquè no sabeu que el perdó és la venjança dels homens bons, i valtros només teniu, o penseu en diners. Tu tens molt. Però no tens res, només diners. I no podràs aguantar-me la mirada ni un segón sense morir-te de vergonya.

Ja fa anys que vareu marxar, cremant papers, de nit jurant venjança.

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.