La mentira era mentira doncs?? Plouen Catximbes: Telescopi.

Una vegada més embriag. M’agrada, perquè estic contagiat de l’alegria del triplet. Primavera, pre-Pirineu i psicologia de masses. Paretto crec. Vaig pel carrer, estic begut com tothom i cridem força Barça, bé i puta espanya, que les bones costums, com el mocador de roba no es poden perdre.

[@more@]

Em trobo alumnes i companys de feina, i no tinc cap vergonya. Ens fem fotos. Em pregunten per la samarreta que porto: Selecció Catalana, oi! Amb el company embriag amb qui comparteixo els partits de futbòl fem unes ratafies i de sobte veig una cara coneguda. Abraçada de rigor entre suor i baferada d’alcohol. Bevem molt més. Feia una dècada que no ens veiem. Està guapíssima. Recordo aquell dinar al terrat d’aquell pis d’estudiants al carrer Joan Baget de la ciutat que fa bon olor. Ens expliquem la vida de la darrera dècada. Ens mirem. On són les martins?? Diu. On és la roba de contenedor jipi??? Dic jo. Riem. Guanya ella perquè em pregunta per les arrecades que falten. Almeny no has canviat de pentinat. Sentencia. Riem molt. I penso en el dinar de fa deu anys. Descalços al terrat de Joan Baget. En M. havia portat senglar dels pocs pinars que queden vius del Bages, i clar a mí em va tocar portar el vi. Vam riure. I el pintor marroquí es va oblidar d’aquells preceptes religiosos que el feien exòtic i va veure i va menjar. Feia sol. I els nois anavem sense samarretes i les noies també. Vam estar al terrat fins que el sol es començava a amagar, i vam anar a veure com es ponia a la Seu Vella.

Ara deu anys després estavem embriags celebrant el triplet del Barça i rient de què no hi havia cap bandera espanyola a Roma. Em presenta el seu company. Jo no li presento a ningú i ric. Faig la mateixa ganyota despreocupada com vaig fer al matí quan un alumne em va dir: M. perquè dius sempre estat espanyol i mai espanya??? Ganyota.

Penso en el què em va dir una. Em va parlar de la noia amb quí m’he trobat. Va dir, des del seu origen burgès i des de l’uniforme d’empleada de la multinacional ( amb el logo sobre la popa esquerra) que ella s’havia tornat empresaria. Mentira. Amb molt esforç, tenacitat, l’amor del company i l’amistat d’alguns amics va fer fa temps una cooperativa vinculada a la gestió ambiental. Cooperativa. Esforç, treball , lluita contra els dolents i al damunt mentires. Sempre igual. Em sona. No en vaig fer cap cas quan m’ho digueren i hi vaig pensar quan ella m’explicà el què feien. Cervessegem i fumem. Riem. Expliquem anecdotes al seu company i a ningú i riem. Es molt tard i l’endemà tenim obligacions. Marxem a tomballons contestant que visca el barça a altres embriags que pululen sense rumb. Alegria d’Antonia Font, o alguna dels Seventy Seconds dels Cure, o Glissand*o, o perquè no Los Planetas. XXXXXttttttt!!! no puc fer soroll. Fan obres al palau episcopal i comparteixo passadís amb algú a qui no deixaria mai fer de cangur, i no és el Michael Jackson.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La mentira era mentira doncs?? Plouen Catximbes: Telescopi.

  1. gold diu:

    ja hi tornem a ser. Magnífica narració, magnífiques anècdotes categòriques, magnífics misteris que et fan cavil·lar (tots som xafarders, què hi farem!). Ja tens editorial?

  2. rs diu:

    ja hi tornem a ser. Magnífica narració, magnífiques anècdotes categòriques, magnífics misteris que et fan cavil·lar (tots som xafarders, què hi farem!). Ja tens editorial?

Els comentaris estan tancats.