Arxiu mensual: octubre de 2008

Em mira des del seu escàs metre i mig. Té por. La veu li tremola i els ulls vidirosos delaten les incipients llàgrimes. M’ha vingut a buscar després d’una activitat de teatre sobre les drogues ( tot el què els … Continua llegint →

Arribo a la plaça per anar a buscar el padrí. Ha de fer el dòmino, el seu leiv-motive. No és a casa i preocupat el busco, encara està convalescent. Me’l trobo xerrant, suposo, amb una senyora que ha vingut a … Continua llegint →

Lumpenproletariejant per l’institut, la directora es queda mirant la meua samarreta. De manera inquisitiva em diu si el personatge de la samarreta és l’Hugo Chavez, mentre es recol.loca el silici. És normal que no sàpigui quí era en Bud Spenncer, … Continua llegint →

Que no t’enganxi una guardia amb elles, perquè la faràs sol. Això està claríssim. No diguis que saps fer anar l’ordinador, perquè treballaràs per elles. No parlis de les teues programacions, que t’han costat hores de son, ja que els … Continua llegint →

La senyora M., la meua llogatera, vertadera icona de la burgesia de la ciutat que fa bon olor està trista. No sap el què té i en la visita setmanal que li faig em diu que està plorosa. El seu … Continua llegint →

Diu el paio ( i jo també ho penso): Realment soc extrany, o potser hi ha molta més gent extranya al món que no accepta la seua pròpia singularitat? Els diners mai no podràn superar la il.lusió i el fet … Continua llegint →