Arxiu mensual: juny de 2008

Si us plau que sigui Rússia!!!!!

I aquell beneit no diu res, i això que l’altre dia li vaig ficar els Pinker Tones en directe des de Reus, i ell per centreuropa: ulleres de pasta, barret, mil aventures i el borrissol anomenat bigot. L’intent de les … Continua llegint

Comentaris tancats a Si us plau que sigui Rússia!!!!!

Bella Italia!!!

A causa de l’apologia forçosa cap a Italia, transcric una "octavilla" que l’aviació republicana llençava des dels seus avions durant la Batalla de l’Ebre i que convidava als soldats italians a abandonar les files franquistes. L’octavilla que tinc des de … Continua llegint

Comentaris tancats a Bella Italia!!!

Doncs que sigui Italia.

Ara no eś hora de pensar amb els erasmus italians als quals espantavem per les festes universitaries. Ni tampoc amb les pugnes d’autèntics almogavers que teniem l’Onofre i jo , amb turcs i italians, tots completament passats de voltes per … Continua llegint

Comentaris tancats a Doncs que sigui Italia.

Un buen dia, los Planetas.

  M’he despertat cap allà a les deu , però m’he quedat al llit casi tres quarts d’hora , llegint comics i fumant en dejú. També mirant la finestra i les motes de pols de l’aire. Deprés he baixat al … Continua llegint

Comentaris tancats a Un buen dia, los Planetas.

Maquillage de vive la fete, i el somriure del pretendent.

La resta de la tarda era bastant clara. The Magnific Kev. Evidentment guió de’n Garth Ennis. Unes cervesetes i a l’hora indicada sortir al balcó a veure si les dependentes van estressades, que diria Antonia Font. [@more@] Vaig pel carrer … Continua llegint

Comentaris tancats a Maquillage de vive la fete, i el somriure del pretendent.

Tu celebro no sirve para pemsar.

Todo lo vé en billete de mir, en billete de mir.  Dropos mas que dropos que solo jaieu per los cotxes!!!!!!! Quanta raó.       Tweet

Comentaris tancats a Tu celebro no sirve para pemsar.

The Preachest i Cassidy ,el vampir irlandès, parlen sobre Déu

És brutal. Garth Ennis ets el puto amo. Tweet

Comentaris tancats a The Preachest i Cassidy ,el vampir irlandès, parlen sobre Déu

The Alan Parsons Project: EVE

I l’Onofre, barret, ulleres de pasta, bigotet i cafè turc en mà , riu per davall del nas allà a centreeuopa. The Alan Parsons Project: EVE és un bon disc, la millor cançó per mi és: Damned if i do. També … Continua llegint

Comentaris tancats a The Alan Parsons Project: EVE

The four skins eren tres.

Entro a l’aula. Tres dels alumnes es queden mirant la samarreta, és de l’Studio One. Tenen setze anys i saben perfectament que vol dir. Skinheads -tralarà skinheads tralarà. [@more@] En Pol, em Martí i l’Oriol. Quinze anys enrera en Carles, … Continua llegint

1 comentari

La Thorpe al meu enterro.

El dia que em mori que soni la Thorpe Brass. Exigències del guió. Tu no ho entens perquè ets tonta, ho sento. [@more@] Boum!!!!!!!!!!!!!!!! feia la Thorpe, i els cossos ballaven com bojos. "Confused???? yes i’m!!!! Shirtless life!!! intravenós i … Continua llegint

Comentaris tancats a La Thorpe al meu enterro.