Sempre ho havia sospitat, però ara en tinc proves. Els gossos, i les gosses, són animals de dretes; almenys al meu poble.[@more@]
Continuo remenant papers vells. L'altre dia dia , estava a les golfes de l'ajuntament del meu poble, disfrutant d'un disc de versions de jazz americà cantat per la Núria Feliu, de la que cal destacar " Tot és gris", quan em vaig trobar una sèrie de documents que demostren la tendència conservadora ( politicament, es clar) dels gossos del meu poble.
Sempre atribuim virtuts i defectes als animals com si fossin persones. Està mal fet però ho fem. La bruticia, la fidelitat, el soroll, la dependència, l'estultícia, etc… són defectes que jo personalment trobo als gossos. No m'agraden gens. Soc de gats jo. Els gats són la repera: no tenen amo, t'utilitzen, passen de tu, nomès et fan cas per vil interés, etc… com la meva ex-novia Maria Cinta, vaja.
Doncs això, resulta que a principis dels anys trenta, des del centre republicà del meu poble s'exhortava a l'ajuntament -espanyol i monàrquic- a que es normalitzés la situació dels gossos. Que anéssin amb murrió, que no anessin lliures pel poble etc… L'ajuntament feu cas omís de les queixes, sobretot pel fet d'on venien.
Però al 1936 l'ajuntament va canviar de color, i una de les primeres coses que s'acordaren en plena revolució, col.lectivització, reordenació, i socialització fou que els gossos estiguessin tancats, lligats o bé portessin murrió. Durant dos anys i mig així fou, però quan els regulars marroquins entraren al poble i desferen la legalitat republicana els gossos tornaren a campar lliurement.
Quan al 1975 aquell subnormal la va dinyar desgraciadament al llit , a mans del finstre del seu gendre, al meu poble no va canviar res. Bé, ni al meu poble ni enlloc, ja que l'Associació Española de fills de puta va continuar fent i desfent. Doncs bé, va passar el típic, els mateixos remenant les cireres i la puta cançó dels Jarcha donant pel sac i convencent als matats i matades. I els gossos del meu poble???? Doncs lliures com el vent.
Arriba 1980 amb en Pujol, els camises blaves es tornaren catalanistes i aparcaren la cançó de Jarcha i escoltaven sardanes, però els gossos ni tocar-los. Era amb aquests anys que jo era petitet, que quan ens barallavem amb els de la Serra d'Almos el seu insult vers nosaltres era: " Guiamets poble de gossos!!!!", i tenien tota la raó, ja que quan passaves pel poble nomes veies reuques de gossos, i ja no dic quan feien algun pregó; llavors udolaven en plan llop mentre durava el pregó. A les cantonades de les cases sofre per les pixarades, o bé ampolles de plàstic transparent que algú deia que funcionava. Però res, els gossos anar fent. Molt de tant en tant algún gos mossegava a alguna persona, llavors una llei no escrita implicava l'excució inmediatada del cànid -tret al cap-, però això va passar, que jo recordi una o dos vegades.
Llavors al 1994 va arribar el Rajoles (PSOE). Una de els primeres coses que feu el primer alcalde d'esquerres des de les darreries de 1938 fou fer tancar els gossos, posar-los murrió i que anessin lligats. I fins ara així estàn. Suposo que ja no tornaràn a ser tant lliures com abans , i més tenint en compte que l'oposició organitzada és d'ERC, llavors de moment , els que ens considerem antigossos estem tranquils.
I aquesta és una part de la història del segle XX del meu poble en clau gos…..i gossa es clar.
