Era mentira. Generation X: Promeses

 

El professor amb xandall, en Sidney Poitier i la música oi!

 

A l’ Adrian Swein el feren fora l’altre dia de la seua feina de professor per donar classe vestit amb xandall. Després de 35 anys de feina, tot ensenyant matemàtiques i ciències, i de 17 anys consecutius al St. Paul’s Way Community School fou despatxat per la desavinença amb la direcció respecte la seua forma de vestir.

L’escola d’on fou foragitat en Swein és al East End de Londres, un dels barris més desafavorits de la capital anglesa. El mateix barri que fou escenari de la pel.licula Rebel.lió a les aules (1967), film on en Sidney Poitier broda un excel.lent paper com a professor en una escola semblant a la d’Adrian Swein.

Ambdós professors treballaven a l’ensenyança pública, ambdós empraven mètodes alternatius però efectius i ambdós s’enfrontaven a un alumnat difícil, amb un gran volum d’ells procedents de l’immigració i amb greus problemes socials.

L’East End of London, barri desafavorit, receptor d’immigrants i bressol d’un estil de música compromès, urbà, gamberro i quotidià. La música oi!

Oi! és l’abrevitatura de Hey you, però en l’argot cockney, l’argot del barri. Cal treure’s del cap la imatge elegant de Michael Caine prenent el tè a les cinc per pensar en l’east end. Oi!, -Hola paio.

Després del sorgiment del punk ( Sex Pistols, The Clash i Ramones) i amb l’evidència de l’absoluta mort del moviment hippie i els seus llunyans mons de flors i violes, és en contextos com l’East End on s’origina una variant d’aquest estil musical molt més fresc, molt més directe, molt més agressiu i sobretot que parla de problemes més propers: l’atur, la policia, el fracàs escolar, etc. Els arguments, vaja.

Música Oi!, del barri on els bons professors són despatxats per vestir com la gent del barri . Música Oi! d’un barri d’on sorgiren centenars de voluntaris per anar a combatre el feixisme a l’Estat espanyol. Música Oi!, que l’escolten els skinheads, rapats perquè no són hipis, amb botes, camisa i tirants com l’uniforme dels treballadors. Música Oi! Que només considera una raça com a inferior: la policia. Música Oi! Cansada de les promeses que mai es compleixen. Música Oi! Perquè la única opció és ser gamberro. Música Oi! Perquè la jutgessa menteix i la premsa manipula. Música Oi! Dels suburbis que és rebel.len.

Els principals grups de música Oi! A Anglaterra serien: The Bussines, The Four skins, Cockney Rejects, The Damned, Angelic Upstarts. Als Països Catalans evidentment Decibelios.

pd: dedicat al R. i al G. skinheads antifeixistes i antirracistes del Priorat.

pd2: no dedicat a: el camell, el policia, el metge i la jutgessa de F. bastards!!!!!!!!.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Era mentira. Generation X: Promeses

  1. gold diu:

    ja hi tornem a ser. Magnífica narració, magnífiques anècdotes categòriques, magnífics misteris que et fan cavil·lar (tots som xafarders, què hi farem!). Ja tens editorial?

  2. rs diu:

    ja hi tornem a ser. Magnífica narració, magnífiques anècdotes categòriques, magnífics misteris que et fan cavil·lar (tots som xafarders, què hi farem!). Ja tens editorial?

Els comentaris estan tancats.