I us vull explicar un secret. Sabeu que vaig fer durant nou mesos sis dies a la setmana???? Enganyar als clients del pryca camuflant la podridura del peix.
[@more@]
A les sis fitxava a la màquina de fitxar. Un desgraciat amb uniforme em mirava ( i em perdonava la vida, evidentment) i feia que si amb el cap, com vulgueeeeent dir : Has fichado bien!!!.
Anava als vestidors per uns passadissos on cartells amb el més pur estil taylorista proclamaven que la família pryca erem tots i totes, que ens estimavem molt i blablabla. Repugnant. A més mai em van donar plus-vàlua, vaja una familia!!! Baixava baix a la peixateria i agafava un carretó gros i anava la màquina de fer gel, que era una mena de cuartot fosc on saltava gel trocejat per un forat del sostre. S’omplia el carretó i gran part de mi mateix. Amb el gel i una llana de guixaire jo anava construint un matalàs de gel d’uns 15 centimetres de gruix i anava ficant lo peix i demès. Començava per la closca ( musclos, punxent, cloïsses, etc..) i acabava amb el salmó. A vegades els molt cabrons portaven un peix espasa gros com un ruc i me l’havia de carregar al coll com si fos un sac d’ametlles, la imatge no tenia desperdici.
Després tirar tots els envoltoris i finalment l’enganyifa. El peix que a vegades portava una setmana dins a la cambra frigorifica el ruixava amb una mànega especial amb aigua calenta, i la reacció del peix amb gel al davall i aigua calenta al damunt feia que allò semblés fresc. Una mica de julivert, i llimons tallats amb gràcia i tatxán-tatxán : "Pescado acabado de pescart señora!!!!"
Que fills de puta!!! No compreu peix al pryca, a no ser que busqueu una manera ultracutre de suicidar-vos.
Per cert que fa dies que no ho dic. Visca la Falcata!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
