Em comenta en Vinx que no tinc pas raó en el post que vaig escriure sobre el mestissatge i l’espanyolisme. Em sembla molt bé. Ningú té mai raó. Ara bé com que el seu comentari és igual de visceral que el meu post crec que val la pena contestar, això si, canviant el registre.[@more@]
D’acord, Vinx, segons tu el català no és el centre del món. Segons tu. Per a mí és molt més que una llengua, és la meua marca d’identitat. Sense ella soc totalment orfe. El nacionalisme català, es basa totalment en l’àmbit cultural, i la llengua és el clau de volta. Em dius que la gent a quí critico ( es que estava molt enfadat, sas? ) no son d’aquí, i que tu tampoc. Ep!! si per un moment m’has pres per algún d’aquests racistes, xenòfobs o el pitjor dels insults que creuen que el nacionalisme es basa en uns cognoms, un color de pell o bé en uns origens ,malament txiquet. Només els necis es basen en aquests detalls. I no, no soc cap probe julai 33 d’aquest amb molt de temps i un ordinador a l’abast.
Que Radio Chango tingui la web en català no és cap cosa per posar-se medalles. És senzillament la cosa més normal del món . El què no és normal, i tu això no m’ho contestes ,és que una gent ( digues col.lectiu, grup, o el què vulguis) que està per Barcelona no fiqui ni una puta cançó en català. No és normal. És txunguíssim. I no em diguis que aquí no es fa bona música, ja que se’n fa de tota, bona i dolenta. Però no és lògic que una gent que aboga pel "mestizaje" no facin cas de la llengua del lloc on són. Suposo que si vius aquí ja veus que els catalans i catalanes tenim ben poc, polítics de merda, policia represora, i mentides pels mitjans. I alguns, fins i tot prescindim de pensar en el què passa a fora de la nostra terra ( no tenim ni país, només tenim terra) perquè ens preocupa més ( de moment ) el què ens passi a nosaltres.
La repugnant Barcelona post-olímpica ens ha deixat una dissolució total de la catalanitat del lloc. No és per res, però Barcelona és Catalunya, i Catalunya és Països Catalans. Recuperar-ho és feina de tots/es i de tothom i totdon. I els que veniu de fora, com al llarg de la historia ha anat venint gent també hi heu de ficar els vostre gra de sorra. Respecte, paio, respecte. Jo només vull ( de voler) una cançó en la meua llengua d’un grup que parla d’aiguabarreig i mestissatge. Una puta cançó en català. Que no pot ser??? Doncs no et diguis mestís aquí , digues espanya i tal i tothom tant feliç, però no facis que em senti enganyat.
Pel que fa a les il.legalitzacions, vaja, em refereixo al del dia a Perpinyà on em vaig indignar amb vosaltres. Feia unes hores que els aparells repressors espanyols havien tancat un munt de gent basant-se com sempre en deliris d’algún jutge. Doncs mira jo m’esperava algún comentari, que vols que t’hi digui, i a més si es punxa al Fermín, que un altra cosa no , però polític em sembla que ho és un bon tros.
En fí serafí, que això, que una cançoneta i mo n’anem. Que és el més normal del món, i que a vegades -com a la puta vida- no cal anar gaire lluny per respectar.
Una abraçada Vinx i visca la terra!!!!!!
