M’he aixecat amb la ressaca justa per adonar-me que no s’han de menjar txutxes abans d’anar a dormir. Tenia dubtes sobre que fer, així , dubtós m’he solidaritzat amb el gremi de cristallers de Calahorra, pobres, ofegats aquests dies en un mar de dubtes: " Me alegro, me pongo triste????? ".
He decidit anar a desboscar una mica la finqueta ( la foto és de l’alzina que un tros de paper molt car signat per una xorca que es veu que és notaria -i notes- diu que en soc propietari) que m’estic arreglant, així he passat bona part del dia. Allà nomès he tingut la visita del meu veí anglès, que insisteix en anar a beure cerveses com a bèsties un dia al seu maset. Ell m’ensenya una mica de vocabulari i jo per fer-lo enrabiar parlo lo més dialectal i específic que puc. Reciprocitat vaja.
[@more@]
Després de piular una mica amb en John he continuat la discussió amb els aritjols, argilagues i mates, deixant-me rascades per tot arreu. Molt bé.
Un petardet d’aquell haixix en forma de supositori i tot queda més clar. Cap a casa. Miraré una pel.licula del meu genere preferit, el bèl.lic. La pel.licula " A bayoneta calada" és realment vomitiva, feia temps que no veia un pamflet tant autenticament macarthià. Es clar, Samuel Fuller any 1951, que vols? Però és que de la guerra de Corea no hi han gaires pel.licules, per això me la vaig comprar.
My Space del Paul Weller i anar enllaçant música dels mods anglesos, que tenim l’edat de crist i cal cuidar-se. Demà anar a rondar per les montanyes de la Terra Alta, a veure si trobem alguna cosa que txani.
