Arxiu de l'autor: almogawear

M’esgarrifo. Any 2008. Generació X i no sé què més. I a prop meu maltractadors i maltractades. Maltractadores i maltractats. Com pot ser?? No m’ho explico però existeix.[@more@] Soc a Barcelona de festa. Estic a un pub famós xerrant i … Continua llegint →

El funcionament més o menys per vegueries comença a engegar-se, al camp està funcionant més que menys. A Lleida és qüestió de què s’hi fiquin i els hi sortirà gairebé sol. A les Terres de l’Ebre també fan els actes … Continua llegint →

Passo la tarda a l’hospital fent companyia a l’oncle. Encara estic baldat de la caminada del dia anterior, quan des de les alçades mirava aquesta confluència de terres on he nascut: terres de l’Ebre, Plana de Lleida i Camp de … Continua llegint →

Setembre, meravellós setembre. Anar a fer ametlles, la verema i tornar a començar. Tot torna a començar, o bé reneix, o bé es transforma o bé s’agafa el relleu, però res more tot és.[@more@]El vei romanès fa ametlles ben cofoi, … Continua llegint →

La meua primera besada amb la gran nicotina va ser al cinema del meu poble, on els més grans tiraven les colilles a la pantalla i els brivallets les recolliem i fotiem un parell de pipades. Com que sol no … Continua llegint →

Somriure malèvol 1: quan el meu veí romanès em diu que no té cap senyera per ficar al balcó durant la festa major. Somriure malèvol 2: quan el batlle, sociovergent botifler, casi s’ennuega al saludar-lo el meu veí rere l’estelada … Continua llegint →

Les destroces de mobiliari urbà més greus dels darrers anys no les feren ni els okupes, ni els anti-sistema, ni els independentistes. Les feren els seguidors de la selecció espanyola quan van guanyar l’eurocopa. Evidentment ningú els ha acusat de … Continua llegint →

Per pasar la calor , res millor que un vell diari. Llegeixo, bevent una Moritz gelada i amb l’agradable companyia de’n Jusep Maria, La  Veu de Catalunya del dia de sant Pere de 1934. És curiós com hi ha coses … Continua llegint →

I per golejada, com era d’esperar. I els criolls rossos i blanquets ???? doncs a rabiar i a fer-se palles pel terra amb la mirada perduda en la postal de Florida. [@more@] Tweet

I per golejada, com era d’esperar. I els criolls rossos i blanquets ???? doncs a rabiar i a fer-se palles pel terra amb la mirada perduda en la postal de Florida. [@more@] Tweet