Ferros i natura. Ella somriu: La Thorpe Brass

Setembre, meravellós setembre. Anar a fer ametlles, la verema i tornar a començar. Tot torna a començar, o bé reneix, o bé es transforma o bé s’agafa el relleu, però res more tot és.[@more@]El vei romanès fa ametlles ben cofoi, en Jusep Maria desenvolupa cada dia més el sindrome de l’emperador, amb més massatges , més menjar i més tot. Li molesta que li pessiguin a l’escrot, com a mí.

Carrasclet amb AK47, odi i venjança de l’ex-combatent. I els Planetas que intueixen l’incendi potser on no n’hi ha cap. Somriure i olor de pastís.

Multes pagades a àvides recol.lectores d’impostos. Brutes i nècies. Fastigoses. Burocràcia de la cleptocràcia. I un imbècil, i un lladre i una bocatxancla tocant la pandereta i dient adéu.

Rebelión en el seu disc parlen de Catalunya, "m’has maltractat" diuen, però " ets la nostra terra". Per fi comença a regnar la coherència. Tens problemes al nas?? Doncs moque’t i no em donis la bara, que no ho veus, el meu lema és TRUST NO ONE, ho pilles????

Surt el sol al pic de l’Orri i camino entre trinxeres, porto granades a les mans. De bon grat les tiraria a les pistes d’esquí, i que deixin la natura en pau!!!

I una dona, supervivent de mil inferns, em confirma amb una lucidés extraordinaria a pesar dels 93 hiverns, que és dona, roja i catalana , i que el més poca-vergonya d’espanya és un tal Alfonso Guerra " pèrro i dolent" em diu.

I Grath Ennis ride again, la segona part de The Boys i he vist a l’aparador de Meroles que també ha sortit una excel.lent edició del Batalló Britànic. Còmic bèl.lic per acabar l’estiu, mmmmmmmmmmmm!!!!

Que torni el fred i ens deixi sols.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.