M’esgarrifo. Any 2008. Generació X i no sé què més. I a prop meu maltractadors i maltractades. Maltractadores i maltractats. Com pot ser?? No m’ho explico però existeix.[@more@]
Soc a Barcelona de festa. Estic a un pub famós xerrant i bebent després d’una festassa a Rasmatass. Un bon amic m’ho diu: " Vaig estar a punt de pegar-la, i ho hagués fet si hagués pogut". Li brillen els ulls de les llàgrimes que volen sortir. Però ja se sap, l’orgull, que ens impedeix expressar-nos. Soc a la ciutat que fa bona olor, torne-m’hi: " Vaig estar a punt de pegar-la, i la intenció hi era". M’espanta.
D’altra banda una amiga em diu que Ell està molt enfadat, i que no vol fer-lo enfadar més. Acceptarà el què li demana. Jo amb un rampell masclista total deixo de veure la noia com una dona, amiga i companya. S’ha convertit en una pera coquera. Submisa. Poruga. Em fa una mica de fàstic i tot . M’espanta.
Soc al camp de Tarragona. "No puc més" em diu un paio, i li fot una espenta a la noia. Em moro de por. Què polles ens està passant???? La noia plora, i jo agafo al paio i me l’enduc. Li pego una mica i li dic "Poc-home a les dones no se’ls pega" he fet bé??? No sé , és el què se m’ocorre.
Torno a la ciutat que fa bon olor. Ella em fa callar perquè Ell no senti una veu de noi. Es què si no s’enfada. Em fa molta pena. Una pera coquera. Una flor ensulsida.
Soc a casa. Maria Cinta 2 deixa 27 missatges a la bústia de veu víctima d’una crisi nerviosa. El motiu? Doncs un quadre del menjador que em va regalar la Maria Cinta 1 i que a la Maria Cinta 2 no li agradava. Estic perplex, com els catalans i catalanes. Tanco el mòbil i em concentro amb les noves estratègies de’n Monràs, el cacic del pesoe.
Soc un masclista li dic a la psiquiatra. Perquè? em diu ella. Has fet mai això que dius??? No però ara considero els paios aquets uns merdes i a les paies aquetes uns trossos de carn. Ella em mira. Tu perquè vens aquí?? em diu. No ho sé però no vindré més. Saps què ? li dic. 1 gram , una festa i un polvet i ens despedim. Que hi dius????
Ella riu.
