Per pasar la calor , res millor que un vell diari. Llegeixo, bevent una Moritz gelada i amb l’agradable companyia de’n Jusep Maria, La Veu de Catalunya del dia de sant Pere de 1934. És curiós com hi ha coses que no canvien amb els anys, i com de manera ineludible, ser espanyol és, ha estat i esperem que deixi de ser ben aviat una desgràcia.[@more@]
A la portada trobem un interessant article d’opinió sobre l’estatua que en Ferrer i Guardia ( el nostre Pablo Freire) té a Brusel.les. L’autor de l’article, en Manuel Brunet, defensa la retirada de dita estatua, amb l’estúpid argument de què Ferrer i Guàrdia fou l’autor de la setmana tràgica. Això ens demostra com des de sempre, la cova que tenim en casa, menteix i menteix. De l’any 10 al 34 van 24 anys, i tot i així continuen amb les seues. L’acusen de crema-convents, d’empaita-sotanes, i de menja-capellans. I es queden tan amples. Després parla d’una campanya per a retirar l’estatua mitjançant l’enviament de postals. També típic de la nostra dreta, enviar postaletes, pidolar a Madrid, pdd, etc…..
L’altre article que m’agradat molt llegir, és un sobre el Butlletí Oficial de la Generalitat del 25 de juny del 1934, en què el conseller d’interior, el senyor Dencàs i el president de la Generalitat, en Pajarito ordenen la depuració del Sometent, argumentant que s’ha de fer fora els monàrquics i els enemics de l’autonomia. Excel.lent!! Ara als estimats i benvolguts Mossos d’esquadra i pot anar tranquilament un pikoleto, un membre de Cedade o fins hi tot un profrancès. Els cossos policials d’un país, han d’estar al servei del poble, i el somatent, en aquell context, i encara que no agradi a moltes era lo més aproximat a una policia del poble, sobretot a les zones rurals.
També m’ha cridat l’atenció una trobada colombofílica que es va realitzar a Montjuïch, amics dels coloms vaja, suposo que en l’actualitat la gent de ciutat els hi dispararia al ventre als amics dels coloms.
El darrer article destacable, és el realitzat per un dels millors escriptors en català , a pesar de ser un fatxa, un homòfob, un reaccionàri i un vivales, Josep Plà, que fa una crònica des de Madrid. Fidel al seu estil, en Plà carrega tots els mals a les esquerres i als obrers, això si amb una prosa excel.lent.
I em pregunto, perquè la majoria de la munició dels carlins era anglesa???
