Somriure malèvol 1: quan el meu veí romanès em diu que no té cap senyera per ficar al balcó durant la festa major.
Somriure malèvol 2: quan el batlle, sociovergent botifler, casi s’ennuega al saludar-lo el meu veí rere l’estelada que li he venut. "Bona festa major" diu el veí fumant-se una faria. El batlle, corre a la casa de la vila a ficar la puta estanquera. A l’esgorfa per això. El borratxo del poble, que ho veu li diu : " Rajao!!!!!"
[@more@]Festa Major i el meu , el poble amb més estelades de la comarca. Prohibició de fer paradeta del Col.lectiu. Ens la passem pel forro, obviament, això si li cantem la cançó del pirata dels Pata Negra, perquè té cara de gos i és un pirata lleig. Rècord de ventes de la paradeta. I uns disparos de Kalshnikov que és festa major.
L’amor impossible de l’any passat em diu que fa quart de carrera, enrabiada encara perquè l’any passat li vaig dir que no m’atabalés fins que no fós major d’edat. Ahir em va ajudar a encartellar tot parlant de’n Peter Hagget, el mestre, el seu referent.
El vinil de l’estiu, I got a right d’Iggy Pop, comprat en una de les moltes passejades per Reus d’aquet estiu. No obstant haurem d’anar a Sevilla a grabar un video-clip, almenys això diu el meu agent.
Ara ja tinc aigua al tros, i a mès ja he collit avellanes. El veí anglès ha passat algún dia i em begut cerveses parlant dels Joy Division, dels Smiths, dels Housemartins, dels Stranglers, dels Clash, dels Madness i dels Cokney Rejects. Ell diu que no coneix música catalana, i jo li dic que l’espanyola se la foti pel cul. Fuck off i riem. Anglòfil??? Home es que francòfon…….
Descobriments històrics al.lucinants, continuarem informant i gaudint de la història local. De baix cap dalt, i dels pobles al país. Com es podien assemblar tant Angel Acebes i el cap de Falange de la provincia de Tarragona de l’any 1949?? Indubtablement los testos s’assemblen a les olles.
Jusep Maria, l’heroi, al igual que al video-clip de la cançó del títol , es va passar dotze hores tancat a dins de l’armari dels llençols, amb l’oloreta de l’espígol i el puniol collit per primavera. Va provocar un inmens patiment, sobretot al lerenda que amb calçotets i ressaca el buscava per la teulada sota la mirada de l’altre veí ( el del pesoe ) que a més de terrorista ja em té per grillat. En Jusep Maria, es va estirar , encorsetat després de la becaina i va demanr menjar. És un crack.
I vuit anys clar que són victòria, i canvi de relleu clar que és victòria i existir en gerundi evidentment és una victòria. I a quí li piqui que es rasqui , ara a la cara per això, que ho puguem veure. Consiglieri orgull i honor, i prepare’t per una cosa que t’omplirà i que serà útil. Llarga vida a l’Oi!! ai no , vull dir endavant amb la Falki!!!!
