Arxiu de l'autor: almogawear

Mocador de roba i perfectament plegat. Estil , elegància, tradició i sensibilitat amb el medi ambient. [@more@] Una vegada, un probe liberal m’acusava, en pro de la modernitat, d’arcaic per dur mocador de roba. Molt bé, si saps llegir llegeix … Continua llegint →

  El professor amb xandall, en Sidney Poitier i la música oi!   A l’ Adrian Swein el feren fora l’altre dia de la seua feina de professor per donar classe vestit amb xandall. Després de 35 anys de feina, … Continua llegint →

Doncs això au diós!! Fa un any, també durant la collita i mentre vivia enmig d’unes muntanyes de l’estat on ens ha tocat viure , però que no eren el meu país vaig començar a fer el bloc. Potser va … Continua llegint →

L’inconfundible espetec d’una llauna de cervesa obrint-se ,em va treure dels meus pensaments onirico-onanistes, on m’havia refugiat per fugir del claustre tediós i aborrit on m’havia de passar la tarda. Uns , els de l’antiga directiva, carregaven punt per punt … Continua llegint →

L’altre dia, un pseudofalangista vestit de jutge va absoldre als setze encausats del flagrant delicte de cremar una fotocopia d’una foto d’una apàtrida i d’un cràpula. L’home, encara va tenir la deferència de burlar-se de la llengua catalana, llengua parlada per … Continua llegint →

Em mira des del seu escàs metre i mig. Té por. La veu li tremola i els ulls vidirosos delaten les incipients llàgrimes. M’ha vingut a buscar després d’una activitat de teatre sobre les drogues ( tot el què els … Continua llegint →

Arribo a la plaça per anar a buscar el padrí. Ha de fer el dòmino, el seu leiv-motive. No és a casa i preocupat el busco, encara està convalescent. Me’l trobo xerrant, suposo, amb una senyora que ha vingut a … Continua llegint →

Lumpenproletariejant per l’institut, la directora es queda mirant la meua samarreta. De manera inquisitiva em diu si el personatge de la samarreta és l’Hugo Chavez, mentre es recol.loca el silici. És normal que no sàpigui quí era en Bud Spenncer, … Continua llegint →

Que no t’enganxi una guardia amb elles, perquè la faràs sol. Això està claríssim. No diguis que saps fer anar l’ordinador, perquè treballaràs per elles. No parlis de les teues programacions, que t’han costat hores de son, ja que els … Continua llegint →

La senyora M., la meua llogatera, vertadera icona de la burgesia de la ciutat que fa bon olor està trista. No sap el què té i en la visita setmanal que li faig em diu que està plorosa. El seu … Continua llegint →