Arribo a la plaça per anar a buscar el padrí. Ha de fer el dòmino, el seu leiv-motive. No és a casa i preocupat el busco, encara està convalescent. Me’l trobo xerrant, suposo, amb una senyora que ha vingut a viure al poble. Tot seria normal si no fos perquè el padrí és sord-mut de neixement i la senyora és de Trinidad i Tobago. M’assec amb ells i em fumo un cigarret mirant els colors de les vinyes a la tardor. S’està bé i la companyia és irrepetible.
[@more@]
Avui al matí, sense ressaca, repassem el dietari d’un sacerdot que va combatre per aquetes terres servint la causa republicana. És una mica depriment , però el document val la pena. Ahir va tocar sessió fotogràfica a la roureda. Un parell de mitjanes, of course, i alternar les converses acadèmiques amb les sexuals. Com sempre. Ja ho vaig dir que ho deia aquell, inseguritat?? no pas, maneras de vivir que deia l’altre.
Els essitos, en peu de guerra, pretenen que els doni un punt si endevinen quí és el de la samarreta, probes, molts anillos però no saben quí és el Bud Spencer. La pròxima peli "Joe’s apartment", així podrem criticar els especuladors tot fent Ciutadania.
Víctima de l’infortuni, un tarat m’atabala sobre que he de jugar a borsa. Em miro al mirall i el miro a ell, deu ser cec o boig penso, li dic que si, que a Tarragona fa bon sol i fujo.
I el gendre de l’imam ( es veu que es casen els imams) ve com cada diumenge a la tarda a comprar mel. La seua dona al cotxe, com sempre. Però la veïna ja em saluda per l’escala, escudant-se amb el mocador, sobretot per les brometes amb arab que li faig al seu patufet, en Zaka. Un dia, espiant a la mesquita del voltant de casa, dos dones soles resaven en una habitació separada dels homes. La malèvola ment es va disparar, i si es féssin un petó?
I al cap encara la trucada de l’arxiver, que em desvetllava encara més secrets, i que tot fent el cigarret compulsivament em deia: soc dels vostres!
