Arxiu de l'autor: almogawear

País Valencià, ciutat-estat de València que deia un company patumaire d’Alcoi l’altre dia. No es pot fer res, la ciutat impera. Desequilibri territorial, una quimera eterna, pesada, vella i permanent. El Pais Valencià és molt més que la ciutat de … Continua llegint →

Algú treu el tema de les properes eleccions a la sala de professors. Els llepaculs del conseller ( la majoria del meu gremi) carreguen contra el PP amb la demagògia habitual: la guerra de l’Irak, en Bush, etc… Una imbècil … Continua llegint →

Una vegada més embriag. M’agrada, perquè estic contagiat de l’alegria del triplet. Primavera, pre-Pirineu i psicologia de masses. Paretto crec. Vaig pel carrer, estic begut com tothom i cridem força Barça, bé i puta espanya, que les bones costums, com … Continua llegint →

 Astiberri ja fa temps que se surt, darrerament ha publicat Malas Ventas de l’Alex Robinson i és brutal. LLegeixo el segón volum El regreso de Irving Flavor i m’encanta l’amèrica que descriu. A més em sona. Tenir trentaalguns però no … Continua llegint →

Paro el cotxe tocant de les muralles de la ciutat més enmurallada de la Conca de Barberà. Encara tinc al cap les fascinants imatges de la posta de sol prepirinenca amb les variacions cromàtiques que fan els sembrats. Verd dels … Continua llegint →

Tweet

Jo tinc, tu tens i ells no tenen. Llavors si existeix algún problema truquem a la policia, no? La culpa és molt negra i ningú no la vol.  [@more@] Lladres, prostitutes i camells. Culpables, culpables. Ells tenen la culpa del … Continua llegint →

La primera vegada que vaig sortir de casa a la meua vida fou el 14 d’abril del 1975, dia en què em van batejar. Tenia un mes, i obviament poc a dir respecte el club en el què m’anaven a … Continua llegint →

La primera vegada que vaig sortir de casa a la meua vida fou el 14 d’abril del 1975, dia en què em van batejar. Tenia un mes, i obviament poc a dir respecte el club en el què m’anaven a … Continua llegint →

Diu que demà hi ha vaga, doncs molt bé. Què faig avui?? L’Onofre festeja, de la resta no en sé res. Bé me n’aniré pels ambients sòrdits de la ciutat que fa bon olor a veure què s’hi cou. L’accés … Continua llegint →