L’altre dia, un pseudofalangista vestit de jutge va absoldre als setze encausats del flagrant delicte de cremar una fotocopia d’una foto d’una apàtrida i d’un cràpula. L’home, encara va tenir la deferència de burlar-se de la llengua catalana, llengua parlada per més de deu milions de persones. Són espanyols, no s’hi pot fer res. Són així.[@more@]
Ara van demanant pel món un tros de cadira per refundar el capitalisme. De genollons amb els francesos ( i tota la vida envejant-los ) , de genollons amb els països llatinoamericans ( i tota la vida tractant-los de pseudocolònia). Són així aquets espanyols, tota la vida fent el ridícul.
La reina Sofia, una morta de gana que va haver d’atrapar e Juanca per poder viure , respòn perfectament al perfil de la cançó de’n Pau Riba Vostè ( tú mateixa). No pot passar de front per les portes, però ella aguanta la compostura, més que res perquè s’hi juga el cibader. I mentrestant el pobre Marichalar, l’únic membre de la familia que realment ens cau bé, ha estat defenestrat, llàstima! Jo esperava veure’l de regent algún dia.
El mil homes que va jutjar als setze de Girona treia pit allà dins de l’audiència, embolicat amb la burka negra. Abusant dels què poden, com sempre. Fa un any, en Juanca feia callar l’Hugo, i enguany van de genollons demanant que algú els faci cas i els deixi almenys un tamburet per la refundació aqueta. Em recorda al seient que ocupa en Peter Sellers a The party, a un racó i fent nosa al cambrer begut. Jo els donaria lo carretó de les crispetes i que anéssin passejant per allà.
Cada vegada és més clar que no es tracta d’independència, es tracta de fugir.
