L’inconfundible espetec d’una llauna de cervesa obrint-se ,em va treure dels meus pensaments onirico-onanistes, on m’havia refugiat per fugir del claustre tediós i aborrit on m’havia de passar la tarda. Uns , els de l’antiga directiva, carregaven punt per punt tot el que podia dir la directiva actual. Els altres, els de la nova directiva, destrossaven qualsevulla cosa referent al passat al.legant que ara les coses es feien millor i no com abans. Jo, el substitut, a part de mirar-me les companyes d’esquitllevi intentava entretenir-me buscant errors garrafals a La Mañana.
[@more@]
De manera més que òbvia, les maleïdes professores velles havien desaparegut, rebentant-se per la cara mig claustre. Jo quan vaig anar a implorar a direcció que no m’hi féssin quedar ( la substitució era d’un mes) vaig ser esbroncat i titllat d’irresponsable, o almenys això va dir la directora mentre ressenyava un llibret publicat a Buenos Aires als anys 40 on s’assegurava que els jueus de centre-europa es van suïcidar massivament.
Doncs toquet els collons i balla. Claustre amb patates . Però el què més em va impressionar fou veure el iaio que donava llatí fotent-se una birra allà al mig. Me’l miro badant i em somriu, diu que només en té una però que per la propera en portarà una per mí. Al.lucino. Xarrupa sorollosament mirant desafiant a la nova directiva i a la vella, i quan acaba rebrega la cervesa encara més sorollosament i la tira a la paperera. El puto vell és un punki!!! Penso. Li somric, evidentment. Ni ell ni jo diem res durant el claustre, jo perquè no els conec i m’importa una merda. Ell perquè els coneix i l’importen una merda. S’acaba el claustre. Ens trobem al passadís passant entre corrandes subversives i punyaleres de velles i noves directives.
Anem a fer una birra??? Val!!! No són una són bastantes però què i farem. Ell ja té la feina feta. A llatí i grec cada vegada s’apunten menys alumnes, té les programacions fetes de fa uns quants anys, es decepciona cada vegada que descobreix que els alumnes no llegeixen i que no tenen esperit crític. Bé es decepcionava abans, ara li sua. Que se’n vagin a la puta merda els alumnes emos i raperos, els professors que amb noves pedagogies plenes d’inicials només enreden, els psicopesats i tots els altres, els pares que tracten la pública com si fos la privada. Res, l’home és feliç esperant la jubilació i passant de tot. Fa uns anys una directiva va voler fermar-lo fent-li fer reforços d’espanyol i català. Ho va sabotejar i punt, que per això és de clàssiques. És un personatge d’institut de darrera hora de la tarda d’un dijous de novembre, silenciós, plàcid, contundent. Un altre frustrat de la transició " Quan es presentin, jo votaré a les CUP, jejejejeje" riu com un nen esperant la trapelleria.
L’endemà deambulo per l’institut buscant l’aula d’uns alumnes que no conec de res per explicar-los una lliçó que no he començat. La directora em troba i em diu: " Ets tu el que ha fet un exercici sobre Enric Durán, personatge cabdal de l’economia actual???" . Somric, " Enric Durán??? quí és aquet???" La directora em mira desconfiada però es traga perfectament la cara de bon nen . Marxa a organitzar el front rus, segurament. Jejejejeje. Substitut jejejejej.
Espero que et desrovellis a gust iaio.
