ESCOPIRÉ SOBRE LES VOSTRES TOMBES…….i somriuré

Diu el paio ( i jo també ho penso): Realment soc extrany, o potser hi ha molta més gent extranya al món que no accepta la seua pròpia singularitat? Els diners mai no podràn superar la il.lusió i el fet de creure en alguna cosa. Semper fidelis. Més que una simple neteja.[@more@]

M’agraden els guions de’n Pekar perquè parla de les petites coses. L’èpica pot començar en qualsevulla de les petites maniobres que fem durant el dia. L’èpica poden ser els mil.lions de granets de terra que fan una muntanya.

Ahir estava fent un cigarret amb un ex-client que s’ha passat una temporada al psiquiàtric. Erem a la passarel.la peatonal de la ciutat que fa bon olor sobre el Segre, i miravem com un bernat pescaire engollia un peixet. Vam xerrar, em deia que ara el seu germà ha patit una forta depressió i l’han ingressat. Ell, en D. havia tingut un parell d’intents de suïcidi, poc abans de ser client nostre. Ell és un heroi, perquè viu, perquè té il.lusions i perquè no és rendeix. Vam comentar que si el disc dels Piperrak o de què Kortatu és el nostre grup preferit i vam riure quan , per  enèsima vegada,  em va explicar quan el van detenir el dia que va venir el rei dels espanyols a la capital de la vegueria de Ponent. Ell que nomès havia anat a comprar costo uns carrers més enllà d’on hi havia ell rei, els seus lacais del psece, i els i les que protestaven.

Marxo, em diu, es què m’estic pixant. Amb una naturalitat de nen. No obstant ja n’ha fet trenta.

El problema es la inseguritat. Un dels altres guionistes de còmic que m’entussiasmen, en Garth Ennis parla sobre el tema per boca de’n Jesse Custer i de’n Cass.

-Soc massa cobard per estar sol….. inseguritat potser……

-Odio aqueta puta paraula.

-Ehhhh??

-Inseguritat, puta psicologia pop dels 80, la paraula clau dels gilipolles. Si t’agrada estar solter i sense compromís: inseguritat. Beus i et drogues de tant en tant: inseguritat. No parles sobre els teus sentiments: inseguritat. Si no creus que el puto Woody Allen és el teu portantveu: inseguritat. Si no vols que et donguin pel cul: inseguritat.

I com en D. en Jesse Custer s’aixeca per anar a pixar.

Arribo a casa i mentre els veïns es barallen amb les dones, segurament per la crisi, fico els Specials a tota òstia. Homenatge a J.B. i sense cap mena d’inseguritat em trasllado deu anys enrera quan la Thorpe Brass versionava aqueta obra mestra.

Tweet

A veure llestos no havia de venir una mà invisible i arreglar-ho tot??? Crisis??? quina crisis??? Deien els Supertramp, els LLunàtics deien contra la crisis Burmar Flash i els Def Con dos recomanaven la coprofàgia contra la crisis. Però on collons és la mà invisible que ho regularà tot??? Senyor Smith, no estarà colgada de ciment???[@more@]

L’inepte Fukuyama pronosticava  la fí de la història amb la caiguda del mur. Molt hàbil Fukuyama. Així que l’estatalització que fa el comandant Chavez està molt mal feta,  i intervindre als bancs que fan fallida com es diu en l’idioma dels necis???? Cementeras Mexicanas estàn molt contents amb la reflotació que els feu el govern venezolà, jajajaja. No queda opció: Menea el Bullarengue. Al video-clip podreu veure a la gent molt i molt preocupada per la crisi.

No patiu, que una mà invisible ho arreglarà tot!!! Tot???? Lo què, lo que heu liat valtros???

Inventen, fabriquen i venen armes de destrucció massiva…….tranquils que ho arreglem!!!

Creen una sistema basat en una crisi constant……………tranquils que ho arreglem!!!!

I la mà invisible està inequivocament ballant el bullarengue, al cul de la vella. Com sempre. 

Tweet

Just arribar a la ciutat que fa bon olor, i aparcar a moltes milles de casa començà un potent ram de pluja. A més se’m va quedar el pany de la porta del cotxe a les mans. I a més el paraigües d’emergència que portava al maleter des de feia anys ( algú se l’havia deixat al millor bar del món) estava trencat i foradat.[@more@]

Amerat com un poll arribo a la botiga de còmics 2 per mirar de comprar-me l’estranya edició dels Bombarders Britànics amb guió de Garth Ennis, però estava tancada. Passo per Ensenyament, on les seues funcionaries, també conegudes com les membres del Partit Nazi d’Ilinois, l’únic que aconsegueixen és que tregui escuma per la boca.  Marxo entre renecs i acariciant la idea de enverinar-les a totes. Vaig a la botiga de còmics 1, plaer immens:

1-L’editorial vasca Astiberri a tret un excel.lent comic titulat "Yo maté a Adolf Hitler" del dibuixant norueg Jason ( John Arne ). A més a més de l’atracció natural del títol, el còmic és brutal, amb uns trets una mica primaris però molt, molt interessant. Que passaria si arribes un punt en què llogar un assassí fos l’equivalent de llogar un paleta, un llauner o una cangur??? Doncs que algú que tingués una màquina del temps et podria llogar per matar al petit caporal bavar. Excel.lent i cru retrat d’una societat totalment desnaturalitzada.

2-Planeta DeAgostini ha tret el numero set de "Los muertos vivientes", titulat " La calma antes de…" que fa que esperem amb deliri el numero vuit clar. El recurrent tema d’una invasió de zombis es plasmat molt bé per Robert Kirkman al guió  i els execel.lents dibuixos de Charlie Adlalrd. I és que  en un món governat pels morts, per fí ens veiem obligats a viure.

Però el millor del dia venia ara…………..

3-L’entrega número 8 de la col.lecció Max de The Punisher: "Las viudas", guionat per Garth Ennis i dibuixat per Lan Medina, que darrerament s’està sortint. Continua endavant aqueta col.lecció demostrant que l’unió del personatge i el guionista dona molt bons resultats. Les vidues són unes probes matades que es pensen que poden pelar al Punisher..el resultat és obvi. Moren rabiant.

 4-Una raresa. Best of Marvel Essentials fan una mena de repesca de còmics i aquí trobem com The Punisher viu el retrobament de Gart Ennis al guió i Steve Dillon al llapis, tal i com feien  a The Preachest, la seua obra mestra. És  curiós com es desenvolpua la història, però el fet és que la direcció de Frank Castle va ascendent cap a una mena d’antissitema psicòpata, arribant a agafar al comisari en cap de Nova York i penjar-lo per la finestra d’un vintè pis, o dir-li a George W. Bush (el asno segons ell gran Hugo) que si torna a molestar-lo se’l farà. L’odi cap al poder s’accentua en l’actitud del Punisher, cal recordar que fa un temps ,abans de matar un agent de la CIA li va dir que ell no aniria a cap guerra perquè la casa Colt pogués vendre els seus excedents d’armes.

En fí, lectura assegurada per uns dies.

Tweet

Ahir, vaig sortir un moment a fer una cervesa, ja que avui m’espera festa grossa. La mala cara de la mare avui al migdia en veure que bebia coca-cola i no m’acabava l’arròs de dinar encertava el què va passar, o sigui ahir trumfera general.[@more@]

Ens vam quedar un escamot de cridaners, beguts i dements fins a altes hores. Tots masclots, tots beguts, tots solters, tots amb més de trenta primaveres. Ens fa falta follar amb urgència. Ahir casi ens peguem tots diverses vegades. Moritz, gin-tònics i sant miquels, i xuxes, i fastucs. I en Misclins, el pare de’n Jusep Maria, que va coix degut a les tortures perpetrades per una colla de crios nacional-socialistes. Des del més enllà, Freud, enmig del seu pròpi debat sobre farl.lopa si, farl.lopa no, reia. En el fons tot és sexual, i en el cas dels mascles encara més, ja se sap que el nostre mapa mental és: on i off.

Ens vam faltar al respecte per política ( anarquistes, convergents, apolítics i rojos-separatistes) , per la feina ( pagesos de casa bona, funcionaris, jornalers, obrers de nuclears, aturats), per música ( ara ho puc dir : els Stray Cats són una puta merda, i dels Rancid el primer és l’únic disc que es salva!!!!! ), per la meua ratafia que deien que era dolenta, etc….

L’Ignasi Revés encerta de manera super eficaç l’inici dels concos de poble. Al seu llibre,ambientat en part al meu poble, es veu l’evolució d’una colla de nois de les Garrigues durant el principi d’aquesta dècada. Pagesia, noies, el dilema de quedar-se o  marxar del poble, o tornar-hi com en el meu cas. Quan l’hi vaig comprar l’Ignasi em ficà a la dedicatòria que a veure si podia riure amb el llibre. Vaig riure molt, perquè em va recordar a la meua vida a la comarca. El Priorat i les Garrigues nomès es diferèncien en que el Priorat no fa pudor de granja i la gent ara va amb hel.licopters.

Avui amb el mal de cap degut a la desmesurada ingesta de cervesa he pensat molt amb el llibre de l’Ignasi, de fet, demà quan jugui el barça el penso portar al bar i fer-lo rul.lar amb els de la colla.

En fí, el Teto s’ha proclamat Campe i em vengaré dels seus insults amb una intensa campanya conxorxant-me amb en David, entre els cambrers cal solidaritat.

Com diuen els Tommies del video, demà serà un altre dia. Avui Barraques.

Tweet

Grandíssim montatge que m’he trobat a ca l’UNC. Llàstima de les lletretes. També hi ha el video-clip de la mítica "Hermano bebe".[@more@]

Tweet

Aquest text pertany al manifest que feren una gent del meu poble i de la Serra d’Almos l’any 1932. Es manifestaren pels carrers del poble amb la banda de música de la Serra , la qual tocava la Marsellesa i la Internacional. Quan van acabar li van entregar això a l’alcalde.

[@more@] En aquell temps, l’alcalde del meu poble es negava a penjar la bandera republicana tot i ser la república. En l’actualitat, l’imbècil de l’alcalde penja la bandera espanyola a l’ajuntament per festa major i per l’onze de setembre  ( a l’esgorfa, clar! ). Una vegada més es demostra que hi ha coses que mai canvien, però que es foti l’alcalde, que avui he vist al veí romanès ficant-se un CAT al cotxe.

La curiositat d’aquesta anifestació de l’any 32, és que es feu a les vuit del matí, així els que hi participaren pogueren anar a treballar al jornal la resta del dia. Quina diferència de l’1 de maig en el d’ara!!!

Del manifest en sí destaquem:

-obviament encara no se sabia escriure en català, i menys els probes.

-el problema de la terra era fonamental per entendre aquet tros dels PPCC rurals.

-sempre, com una rèmora, es parla de la repressió.

-són molt educats, li desitgen llarga vida a l’alcalde, el fet però és que no eren gaire bons endevins. L’alcalde fou tirotejat el 20 de juliol del 36, i convertit en màrtir.

Sr. Alcalde:

Los obreros organizados de Guiamets, con motivo de la fiesta del trabajo que celebramos hoy dia primero de mayo, elevan al gobierno de la República por mediación de usted las siguientes conclusiones:

1. Amplia amnistia para los presos sociales, con el retorno de los deportados en el “Buenos Aires”.

2. Pronta aprobación de la ley agrària para solucionar el problema del paro.

3. Restablecimeiento de las normas republicanas, olvidadas y atropelladas en los pueblos rurales.

Viva usted muchos años.

Guiamets, 1 de mayo de 1932.

La Comisión.

Tweet

Tweet

" title="http://www.="youtube.com/v/"> " classltVideoYouTube">

Tweet

Avui a quarts de vuit quan m’he aixecat, en Basté ( sempre rac1!!) explicava lo de l’Enric Duràn, el paio que ha donat una lliçó amb la seua pròpia medecina als banquers. Sempre és agradable despertar-se amb un somriure als llavis.

[@more@]

Si aquet senyor destina tots els diners que amablement li han deixat les entitats bancaries a anar-se’n de festa ho trobaré molt bé, però el cas  és que no és així, al damunt emprarà aquets recursos en els moviments socials. A la radio, aquet matí, diversos impresentables l’acusaven de poca-vergonya i lladre, doncs molt bé, doncs escolteu El Vaquilla dels Chichos i rabieu en l’ànima. Enric Durà ets un heroi i nomès et mereixes aplaudiments. Si mai et conec et pagaré una Mortiz.

L’altra noticia divertida del dia és que un policia nacional de merda s’ha passejat amb un petardo al cul durant deu kilòmetres. El psoe s’ha lamentat dels fets, ja que necessiten carn picada amb urgència i no esglais de tres al quart. Estàn deseperats perquè la Eta fa dies que no fot una garrotada, i clar ells tan il.legalitzar per res!!! No desespereu per això, que Garzón farà jutjar a gent que ja està morta per responsabilitats durant el franquisme ( al Martín Villa, al Samaranch i a en Fraguel ni tocar-los, of course!). Als responsables de les 44 dones mortes pel terrorisme sexista res per això, i al paio que va pelar la Marilus i el jutge que el va aviar menys encara.

I la Polla Records que fa mal de tanta raó que té tants anys després.

Per cert on es poden aconseguir les revistes que ha fet aquet gran català?????

Tweet

La cançó és molt bona, per la lletra i per la música. A més el video-clip és d’una espècie de dissabte al dematí. Doncs si, ja s’ha acabat l’estiu , el rammada ding-dong rammada ding-ding-dong i les vacances pagades del Pere Quart. Et puc invitar a farl.lopa???? És per criticar-te solzament.

[@more@]

La foto és de la Tulip O’hara, un personatge clau a The Preachest. Crec recordar que el paio del cap foradat li va tocar el cul, bona mesura pels maltractaments. I bon exemple per les maltractades.

El guardia civil parlava amb el mòbil el dia onze al matí quan vint cotxes amb estel.lades passaren davant del quartel. Bon dia!!! li va semblar escoltar. No va entendre res.

El mateix guardia civil va preguntar al bomber sobre quí hi havia a l’observatori de la batalla de l’Ebre que hi ha en una montanya  del Priorat. Aquí els bons, allà els fills de puta. Tampoc va entendre res.

Torna el curs i els Herois de la Katalunya Interior han tret una cançó que es diu Bracets. Marededeú que he d’acabar entre reixes com Pep de Mano, un dels clients amb més catxe del millor bar del món.

El Consiglieri, com sant Pere, nega tres vegades que es fes la festa. Tranquil home, que no passa res, que m’he deixat el Fontbernat Labora i el coltell a casa. Però tres vegades  em negares abans que cantés el gall. I la festa es feu. Tampoc penso rentar-te els peus. Però alerta!! aneu amb compte!!! Molt aprop hi ha quí us vigila, ai si us atrapa el Recapte*!!!!! Res doncs tornarem escoltant "Soc de l’oest" que és una gran cançó.

De la diada a Barcelona l’únic interessant és la visita de l’Ariel Santamaria al parlament AUTONOMIC de Catalunya i el paio que va tirar un coco a ca l’elefanta. I diuen que és un perturbat, perdona Pellicer, perturbats són els que fan pagar disbarats per viure, beure o menjar. Aquet home és un paio de puta mare. També és destacable les baralles entre "niño a" i "niño b", ai, entre la Cajei i UNC. Bon uns aquests 33 ( Catalunya Carlina, Catalunya Comunista, Catalunya Caradura, Calunya Criminal, Catalunya Cridanera, Catalunya Coqueta, Catalunya Croqueta, Catalunya Cubista, Catalunya Cogollada, Catalunya Continua, Catalunya Constipada, Catalunya Contradictòria…) en fí every body is junatxi.

Nosaltres Sols!!!! deien uns paios que anaven sols, obviament tothom reia.

I com que ja s’ha acabat el rammadà, doncs Mustapha dels Queen, que és molt bona i al iutub n’hi ha un arroplec. 

* recapte: farina, lopa, fato, gènero, touch-down, coca, excusa perfecta per estar depresiu i fotre el pèl a tothom, farla, matacomplexes, vitamines, nas, etc…

Tweet