Ahir, vaig sortir un moment a fer una cervesa, ja que avui m’espera festa grossa. La mala cara de la mare avui al migdia en veure que bebia coca-cola i no m’acabava l’arròs de dinar encertava el què va passar, o sigui ahir trumfera general.[@more@]
Ens vam quedar un escamot de cridaners, beguts i dements fins a altes hores. Tots masclots, tots beguts, tots solters, tots amb més de trenta primaveres. Ens fa falta follar amb urgència. Ahir casi ens peguem tots diverses vegades. Moritz, gin-tònics i sant miquels, i xuxes, i fastucs. I en Misclins, el pare de’n Jusep Maria, que va coix degut a les tortures perpetrades per una colla de crios nacional-socialistes. Des del més enllà, Freud, enmig del seu pròpi debat sobre farl.lopa si, farl.lopa no, reia. En el fons tot és sexual, i en el cas dels mascles encara més, ja se sap que el nostre mapa mental és: on i off.
Ens vam faltar al respecte per política ( anarquistes, convergents, apolítics i rojos-separatistes) , per la feina ( pagesos de casa bona, funcionaris, jornalers, obrers de nuclears, aturats), per música ( ara ho puc dir : els Stray Cats són una puta merda, i dels Rancid el primer és l’únic disc que es salva!!!!! ), per la meua ratafia que deien que era dolenta, etc….
L’Ignasi Revés encerta de manera super eficaç l’inici dels concos de poble. Al seu llibre,ambientat en part al meu poble, es veu l’evolució d’una colla de nois de les Garrigues durant el principi d’aquesta dècada. Pagesia, noies, el dilema de quedar-se o marxar del poble, o tornar-hi com en el meu cas. Quan l’hi vaig comprar l’Ignasi em ficà a la dedicatòria que a veure si podia riure amb el llibre. Vaig riure molt, perquè em va recordar a la meua vida a la comarca. El Priorat i les Garrigues nomès es diferèncien en que el Priorat no fa pudor de granja i la gent ara va amb hel.licopters.
Avui amb el mal de cap degut a la desmesurada ingesta de cervesa he pensat molt amb el llibre de l’Ignasi, de fet, demà quan jugui el barça el penso portar al bar i fer-lo rul.lar amb els de la colla.
En fí, el Teto s’ha proclamat Campe i em vengaré dels seus insults amb una intensa campanya conxorxant-me amb en David, entre els cambrers cal solidaritat.
Com diuen els Tommies del video, demà serà un altre dia. Avui Barraques.
