Diu el paio ( i jo també ho penso): Realment soc extrany, o potser hi ha molta més gent extranya al món que no accepta la seua pròpia singularitat? Els diners mai no podràn superar la il.lusió i el fet de creure en alguna cosa. Semper fidelis. Més que una simple neteja.[@more@]
M’agraden els guions de’n Pekar perquè parla de les petites coses. L’èpica pot començar en qualsevulla de les petites maniobres que fem durant el dia. L’èpica poden ser els mil.lions de granets de terra que fan una muntanya.
Ahir estava fent un cigarret amb un ex-client que s’ha passat una temporada al psiquiàtric. Erem a la passarel.la peatonal de la ciutat que fa bon olor sobre el Segre, i miravem com un bernat pescaire engollia un peixet. Vam xerrar, em deia que ara el seu germà ha patit una forta depressió i l’han ingressat. Ell, en D. havia tingut un parell d’intents de suïcidi, poc abans de ser client nostre. Ell és un heroi, perquè viu, perquè té il.lusions i perquè no és rendeix. Vam comentar que si el disc dels Piperrak o de què Kortatu és el nostre grup preferit i vam riure quan , per enèsima vegada, em va explicar quan el van detenir el dia que va venir el rei dels espanyols a la capital de la vegueria de Ponent. Ell que nomès havia anat a comprar costo uns carrers més enllà d’on hi havia ell rei, els seus lacais del psece, i els i les que protestaven.
Marxo, em diu, es què m’estic pixant. Amb una naturalitat de nen. No obstant ja n’ha fet trenta.
El problema es la inseguritat. Un dels altres guionistes de còmic que m’entussiasmen, en Garth Ennis parla sobre el tema per boca de’n Jesse Custer i de’n Cass.
-Soc massa cobard per estar sol….. inseguritat potser……
-Odio aqueta puta paraula.
-Ehhhh??
-Inseguritat, puta psicologia pop dels 80, la paraula clau dels gilipolles. Si t’agrada estar solter i sense compromís: inseguritat. Beus i et drogues de tant en tant: inseguritat. No parles sobre els teus sentiments: inseguritat. Si no creus que el puto Woody Allen és el teu portantveu: inseguritat. Si no vols que et donguin pel cul: inseguritat.
I com en D. en Jesse Custer s’aixeca per anar a pixar.
Arribo a casa i mentre els veïns es barallen amb les dones, segurament per la crisi, fico els Specials a tota òstia. Homenatge a J.B. i sense cap mena d’inseguritat em trasllado deu anys enrera quan la Thorpe Brass versionava aqueta obra mestra.
