Diu que demà hi ha vaga, doncs molt bé. Què faig avui?? L’Onofre festeja, de la resta no en sé res. Bé me n’aniré pels ambients sòrdits de la ciutat que fa bon olor a veure què s’hi cou. L’accés a aquet món sempre el consideraré un dels béns més preuats de la meua existència.
[@more@]
Entro al bar adequat, del barri adequat a l’hora adequada. Em trec la música de les orelles i escolto la del local. Misteriosament els Police. En NdC em saluda somrient i ensenyant-me la seua única dent . Dos cerveses si us plau. Després d’insultar-nos una bona estona ens fiquem al corrent. Pel meu ofici actual rebo uns dos-cents "cabron" "judio" "peor que judio" "mas cabron" etc.
Quan parlo de la bonica ciutat del prepiri on treballo, també es queda a gust amb els matarrucs " peor que judios" "todos cabrones" "mas cabrones que judios" etc. Dos cerveses si us plau.
En Perro és a Rumania ( evidenment amb furgoneta) , oficialment a ficar-se una dentadura nova. Oficialment. Jo quan torni l’aniré a veure, i a veure quan pesa aqueta dentadura nova. I resulta que en NdC porta un rebot brutal amb el món, la causa??? la més habitual que hom i don pot sentir en un bar de la ciutat que fa bon olor. És a dir que algú a fet-perpetrat-organitzat-i dut a terme un cop d’estat a Mauritània ( on feu de cambreren NdC) als anys setanta i li ha xafat la guitarra a certa empresa de transport de peix amb seu a un poblet del segrià i fins aquí puc explicar. La sordidés té això. Una vegada al millor bar del món ( i l’Onofre n’és testimoni) uns moriartis ens demanaren paper ( d’escriure) i planejaren un segrest. Clar ,no els vam veure en una temporada i quan tornaren estaven esblanqueïts i amb algún tatuatge monocolor de més. Dos cerveses si us plau .
En fí, ens vam quedar una estona maleïnt els colpistes mauritants quan va arribar un brivall senegalès. Acabava d’arribar a la ciutat i algú el facturà cap a el NdC. Amb els ulls com a plats ens mira i de quant en quant en NdC li somriu i li parla, wolof, crec, jo també el saludo amb aqueta llengua. No entenc res de la parrafada que em diu i li contesto en francès que soc seguidor de Ferdinand Colhi ( o alguna cosa així) que és una mena de Julio Salinas senegalès dels anys noranta. Dos cerveses si us plau. La porta de l’establiment s’obre un moment, un dels càmeres de tvpsc apareix i ens saluda efusivament al NdC i a mí. Torna a marxar, em sembla que demà ens veurem.
El brivall comença a enroscar mentre no sè què m’explica de futbòl, llavors també en francès li dic una salutació pandillera de Dakar (dels Black System que són una espècie de Latin Kings) i em mira esgarrifat. En NdC em diu que acabo de maleir tots els blancs del món. Doncs maleits siguin, mecagon déu!!! Dos cerveses si us plau.
No em dirigeixo a la cambrera en plan macarra, perquè ja no tenim ni edat, ni moral, ni planta, ni res. A més el petit detall del seu novi megafort me’n fa desistir. Li demano una cançó dels Brams. Evidenment no la té. Però jo si. Dos cerveses si us plau. Surt el sol del Energia, i una petita pau regna al tuburi per una estoneta. La gent entèn la lletra, la ciutat que fa bon olor és la capital més catalana de totes tot i que s’entesta a aragonitzar-se, i als ambients sòrdits també. Riem, i en NdC, amb els seus 63 anys, la seua única dent, l’americana i pantalons a conjunt, la corbata i la camisa blanca, i aquella horrorosa gorra groga on hi fica "Laporta president" , fa cara de nen dolent i fins aquí puc explicar, perquè jo també he fet cara de dolent. Dos cerveses si us plau.
La veu del Titot diu que el sol surt per tothom, més faltaria que només sortis per la colla de fills de puta que manen, surt per tothom, pel NdC també. La vida és un riu em diu, i somriu. La seua txiqueta s’ha ficat a viure amb el fill d’una persona molt vinculada amb Immigració. Torna a fer cara de nen dolent. Dos cerveses més. Que els donguin pel cul als colpistes mauritans, nous projectes, noves il.usions que el sol surt per tothom. I fins aquí puc explicar.
