Un bon top-ten del mestre Garth Ennis. La Banda Trapera del rio: Comics i cigarretes.

 

[@more@]

Doncs mira, els personatges d’aquet home, follen, fumen molt, beuen molt, maltracten i desprecien els peixos bullits, tant abundants a la societat. Per què és un guionista que humilia al Bush ( lo del Punisher és antològic), insultar-lo és fàcil i recorda als infantilismes d’ICV. Per què fa de l’ultraviolència una art.

Per què la homosexualitat és tractada senzillament com lo què és. Una cosa normal, sense homofòbia i sense paternalismes estupids. Per què en Cassidy em recorda a mí. Per què no hi ha mai ni deu ni amo. Per què les referències bibliogràfiques o cinematogràfiques són bones ( a excepció de John Wayne, tot s’ha de dir). Per què fa riure, plorar, excitar, violentar i pensar. Per què en sap un ou.

M’agrada molt, que he de dir.

I com cantava en Morfi Grey: " però jo tranquil amb còmics i cigarretes"



Comentaris tancats a Un bon top-ten del mestre Garth Ennis. La Banda Trapera del rio: Comics i cigarretes.

El Valhalla està fatal. Inadaptats: Els homes mico

Miro i remiro el video dels 58 falangistes que van anar a Arenys. La raça superior. Els hereus d’Odin. Els braus guerrers blancs. Els cavallers Castellans. Si, segur. La meua pregunta és: cacauets o plàtans???

[@more@]

 

Moritzejo a la barra de la república independent del pub, per a variar. L’expert en nacional-socialisme, una vegada convençut que la doctrina de Hitler no era pas neo-malthusiana, m’expressa la seua preocupació. com poden ser aquets 58 els representants de la raça ària???

Ell, afirma amb rotunditat que una cosa és ser expert amb nacional-socialisme i l’altra és creure en el cumul d’imbecilitats que aquesta tendència ideològia propugna. "Estic boig pero no soc idiota!!" em diu rotundament.

Per realitzar un estudi convincent i rigorós, també visiualitzem les imatges de la manifestació del 12 d’octubre passat a Tarragona, on també una colla d’éssers suprems van desfilar en pro d’una espanya blanca, unida i no sabem que més. Ambdós conjunts d’imatges desvetllen una primera impressió: són lletjos. Però lletjos amb avaricia. I no diem lletjos basant-nos en els estereotips capitalistes de la bellesa ( homes catxes de gimnas i noies recent sortides de Treblinka), sino lletjos, ja m’enteneu.

A més a més hi ha un problema en el seus aparells digestius. Vaja, fent una bona observació dels trets facials, hom i don pot veure com aqueta gent té problemes a l’hora de fer les aigües majors. Això implica una amargor continua i una tensió que acaba desembocant en odi irracional i violència. No entenem, que havent-hi tants productes a l’abast per aquest problema no mirin de solucionar-lo.

L’estultícia. Aquet tret també travessa la seua pell i es mostra en els seus mirars i ademans. A Arenys, un probe home que donava petons -ves a saber a quí- no s’havia adonat encara que no era al Valle de los Caidos si no al Maresme. Va viatjar, segurament enganyat, per  anar a veure on reposa el Caudillo ( traïdor de Falange per més inri). Això em recordà a un malalt mental del meu poble de finals del segle XIX que quan l’havien de pendre al manicomi li asseguraven que el portaven a veure a la Mare de Déu de Reus, que fins a l’arribada de l’Ariel Santamaria no existia.

O sigui, que fent una visió científica però superficial ens n’adonem que són lletjos, van restrets i desafien el limit del grau suportable d’estupidés. Llavors, l’expert nacional-socialista i jo ens fiquem les mans al cap. Què pensaràn Odin , Thor i tota la colla quan els vegin arribar?? Ficaràn un cartell a la porta del Valhalla on hi fiqui "Cel musulmà" per dissimular? Cauràn en profundes depresions alcoholiques i autodestructives?? Plegaràn?? Es faràn espinaltians??

Tot fent l’anàlisi s’han exhaurit les Moritzs, i com a bons cientifics ho deixem per un altre dia, això si compadint-mos dels aris, d’Odin i de Thor que no saben la que els hi espera a la jornada de portes obertes del Valhalla.

Nosaltres en aquet sentit molt tranquils. L’infern és roig i el dimoni és Skinhead.

 

"El Valhalla està fatal i jo ho sé per un veï"—Anònim andalús.

 



Comentaris tancats a El Valhalla està fatal. Inadaptats: Els homes mico

L’hortera i Arenys de Munt. The Stranglers: Alguna cosa pot millorar.

Em trobo al senyor Hortera. Però no una mica hortera, molt hortera. De la Internacional Hortera.

[@more@] Espia del Komintern Hortera. Horteríssim vaja. Repenjat a la barra del bar, amb els pantalons pirates, els mocasins, mitjons blancs ( amb les ratlletes de dos colors) , una samarreta sense manigues d’estiueig a Salou,  que permet el lluïment del tatuatge del ying i el yang que es feu al 1978 fruit d’una rebeldia passatgera de dos mesos i l’ingesta durant aquest periode de grans quantitats de cannabis. Fuma un Roslis i beu un Cacaolat.

Mira amb profund , i potser prepotent, despreci a la vicepresidenta dels espanyols que està sortint a la tele mentint com sempre i parlant del referendum d’Arenys. Sense mirar a ningú proclama:

-Que tingui tita, és lo seu problema, però prohibir un referèndum és que volen bombes aqueta gent.

Em quedo parat de la contundència de la seua proclamació. L’hortera no militarà mai en la seua vida, ni ganes. Possiblement no ha anat a cap manifestació, ni ganes. No s’ha barallat amb ningú per política, ni ganes. Potser, i dic potser es pegaria amb algú de l’Espanyol, però ho veig dificil.

El senyor Hortera és un català normal, treballador, casat i amb fills que va fent la seua vida. I si la vicepresidenta té tita no el preocupa ni l’importa com a mí i a la majoria de la gent, que tant ens fot. Però  el rebenta la implacable màquina d’espanyolitzar que representa. El rebenta que els sòmines de l’ajuntament pengin la bandera espanyola a l’esgorfa, sense orgull, nomès amb prepotència.

El senyor Hortera cada dia és més independentista perquè no li queda més remei, suposo que si ho amaníssim amb drets històrics i sobretot amb aspectes econòmics l’home s’encendria. Prohibir un referèndum, gran idea del PSOE (a vegades i en la intimitat anomenat PSC a Catalunya). Mala peça al teler tindràn els militants a Catalunya quan comencin a ploure referèndums, doncs hauràn de caminar amb el cap cot de vergonya i els més decents sol.licitar la baixa.

De mentre però, les coses poden millorar, i el senyor Hortera creu que si.



Comentaris tancats a L’hortera i Arenys de Munt. The Stranglers: Alguna cosa pot millorar.

Per festa major, estelada al balcó. Brams: Guanyarem.

 

Treball de camp. Vosté perquè ha penjat l’estelada al balcó aqueta festa major????

[@more@]

-Perquè si.

-Per fotre al veí que és d’aquets de l’extrema dreta.

-L’estelada? Les noies, txiquet, això les noies. Se veu que son molt de la ceba, la van comprar ,la van penjar i jo quan vaig preguntar, se van fotre com a fieres. Sa mare com sempre les va defensar. A mi tant me fot per això.

-Estelada?? Però lo color blau no és del barça?? Copa, lliga i Champions…Cristiano Ronaldo gitano!!!! 

-Perquè soc independentista.

-Perquè estic enamorat de la noia independentista.

-Per tocar la polla a l’alcalde. Em descollono, jajajjaa.

-Estelada?? Jo soc de la rumania, i vaig preguntar per bandera i noi del CIP em va vendre aqueta. Què és estelada??

-Perquè a casa, txiquet, som d’ERC de tota la vida.

-Què perquè la fiquem a casa??? Doncs un dia lo pare va veure com xerrava un que es diu Sala Martín i li van agafar tots los mals dient que els espanyols eren uns xorissos. Em va demanar que comprés una estelada i l’home es sent una mica millor.

-Perquè m’ho van demanar els nets, i com el seu pare no volia doncs jo els deixo. Es que el meu gendre és un poca sustància.

-Per a veure si triomfo amb el noi independentista.

-Perquè vull.

-Perquè soc militant de l’Esquerra Independentista.

-No sé, Obrint Pas molen mogollón i Brams, i Inadaptats sas??

– Doncs com lo colega, per tocar la polla a l’ancalde.

-Perquè sempre l’hi posso.

-No sé coses del vell, fa temps que l’home va d’aquet pal.

-No riguis però jo vaig ser del P.I. t’he dit que no riguis!!!

-Lo noi, això lo noi.

-Ei que jo la tinc tot l’any penjada!! Catalunya és més que un club, visca l’Espanyol!!!!

-Doncs perquè a l’ajuntament els del PSOE pengen l’espanyola, i això no està bé.

-Perquè hi ha coses que no cal explicar-les. Visca la Terra!!!!!!

 

Comentaris tancats a Per festa major, estelada al balcó. Brams: Guanyarem.

España 2000 quan vol té raó. Pata Negra: Lletjos.

Els diversos postulats que l’organització España 2000 defensa, són en la seua majoria fruit de malalties mentals, delinqüència, i

Comentaris tancats a España 2000 quan vol té raó. Pata Negra: Lletjos.

Rosemberg no va ser neomalthusià, només era un muntdefem. Decibelios: Matar.

Estem tant panxos a la barra de sempre. Unes Moritz, unes Rossites, alguna Sant Miquel, poques Estrelles… De sobte, i com sempre, s’enceta un encès debat entre els embriags de la barra. Tema del moment: era el nacionalsocialisme neomalthusià?? La qüestió, profunda de per si va generar un debat extens, llarg i divertidíssim que es va allargar fins que les cerveses foren foses i passarem a la ratafia.

[@more@] 

Després del video que el furher i els seus amics van grabar a Sitges continuo.

Doncs això, comença lo debat: eren els nacionalsocialistes neomalthusians?? és a dir es podria considerar la política d’extermini nazi com una política merament demogràfica??

El restaurador de Vancouber i jo diem que no, que no pot ser. El tècnic de la nuclear diu que depèn, i el paio de Barcelona diu que si. El de Barcelona, no només s’ha llegit tota la teoria de’n Rosenberg, si no que a vegades va la famossísima llibreria nazi , regentada per un famosíssim nazi a discutir-ho. El famós nazi, quan el veu a traves de les cortines s’esgarrifa i s’amaga al magatzem ordenant als seus esbirros que menteixin dient que no hi és. Realment no pot soportar les txapes ocasionades per l’expert en política nacionalsocalista, a part de què el fet de què el màxim expert en nazisme que passa pel seu local tingui carnet de discapacitat li fa experimentar dubtes i pors quan de nit sol s’abraça al coixí. I clar, la raça superior, no pot tenir por no??

Continua el debat, i les cerveses, i a la tele uns rumanesos han ficat un canal satelit d’aquets que fan música dels 80. I Michael Jackson. I tots menys l’expert diem que en Jackson és un vertader nacionalsocialista, i que a hores d’ara només potser a dos llocs:

-opció a: l’illa misteriosa on rauen Elvis , Hitler i possiblement en Sid Vicius

-opció b: el puto Valhalla, cel dels braus guerrers aris.

L’expert s’enfada mentre el restaurador de Vancouber i jo li diem que Alfred Rosemberg va fundar el PSC, i que l’estratègia de fuga d’Erich Himler fou de lo més lamentable en qüestió de fugues. Un milió de vegades més currades les de’n Moreno Cuenca que la de Himler, això és de carrer. 

Queda acordat per majoria que el nacionalsocialisme no és neomalthusià, que això són patranyes revisionistes d’algún vivales argentí d’aquets que tenen les editorials que neguen l’holocaust. L’expert, abatut només un moment reflexiona, i conclou que calen més cerveses, opció per tots aplaudida. Llavors s’acaben els cerveses i com no li fotem a la ratafia.

I a la resta del bar n’hi ha que s’estimen, n’hi ha que fan petas, n’hi ha que veuen , n’hi ha que escolten Michael Jackson, n’hi ha que diuen Zorinoak pels 50, n’hi ha que continuen celebrant els títols del Barça, n’hi ha que miren per explicar-ho al facebook i n’hi han que esperem mirar el bloc de’n Jordi Martí per apendre i prendre.

Però tot , tot i tot en un perfecte equilibri còsmic díficil de definir i molt fàcil de viure.

Cal recordar la cançó. Néixer per viure.

Comentaris tancats a Rosemberg no va ser neomalthusià, només era un muntdefem. Decibelios: Matar.

Un probe home anomenat Fukuyama. PolansKy y el ardor: Que faries tu en un atac preventiu de l’URSS.

Quan el gloriós bloc soviètic se’n va anar a enganyadéu diversos benaventurats profetitzaren la fí de la historia, negant d’una banda l’existència de qualsevulla dialèctica ( Hegel, vaja) i també considerant que no hi hauria quelcom de circular o bé cíclic. Doncs ara va i no ens ho creiem, mira tu per on.[@more@]

 

Llistes negres d’obrers, la ETA liant-la, lo GAL que torna, l’Alaska que no hi ha manera de que despareixi, Consells comarcals corruptes, incendis, lo barça guanyant títols, el retorn de Pet Shop Boys, l’heroina, els vinils, l’espanyol estrenant camp, alcaldes del psoe més corruptes que el braç de santa Teresa, que sembla un fuet picotejat per les garces, l’independentisme viu i combatiu, l’Enric Duràn fent el que feien els Solidarios pero sense pipa i amb més salero, exposicions sobre lo killamen, els convergents nacionalistes jajajajjaja, retallades socials i privatització de la sanitat i l’ensenyament, buffffffffff!!!!
Què què faria jo en un atac preventiu de l’URSS??? Doncs possiblement aplaudir.

Comentaris tancats a Un probe home anomenat Fukuyama. PolansKy y el ardor: Que faries tu en un atac preventiu de l’URSS.

Complicitats i equilibri. Els Txitxos: La catximba.

Fa una mica que ha sortit el sol. Pujo al cotxe mentre riem, tot i que no l’hauria d’agafar, ja ho sé. Estar proper al coma etíl.lic no és el millor moment per agafar el cotxe i conduir quinze quilòmetres. És igual. En el mateix moment i mentre els Zebda ens emboliquen, passen diversos tractors. Diversos i diverses conduim per la comarca a la mateixa hora. Perquè diversos i diverses creiem ser molt llestos i pensem que és l’hora de canvi de torn dels Mossos d’Esquadra, cosa que deu ser un llegenda rural d’aquetes que rondren per aqui.

[@more@]

Sona aquell treball dels Zebda et altri que es diu 100% col.legues, i tu que ets una mica profrancesa somrius amb ullets de son. Clock!! Lo cotxe es menja amb patates un remolc carregat d’enruna que fa un mes que es troba aparcat al mateix lloc. riem més, és la nostra primera complicitat. Al mateix temps, un mossa de Linyola va a dormir al pis llogat de la plaça Vella, que un bandarra convergent li va llogar. Un mes després encara no ha pogut treure l’olor a florit. Igualment en aquell precís instant el meu futur veí passa corrents content per la quantitat i la qualitat del producte colombià que ha pogut aconseguir. Instantaniament, el cap de la guardia civil plora, abraçat a la seua dona degut als problemes que els dona la filla, que anava al cotxe del veinable contenta per la mercaderia.

A la Xina, llavors, un amic que no ens parlem, però som amics, omplia aquet bloc de comentaris spam. Era per dir-me: Ei soc aquí!!! I jo ara l’acabo de saludar. Nosaltres riem, i com que soc un caballer et porto a casa. I et dic una floreta, perdó et dic la millor floreta que els presonatges de’n Ennis es diuen: Ets més bonica que les estrelles. I esclar, mentre veig a ta mare que guatia per la porta te robo un petó, que per alguna cosa estava fent cara de balitre.

Sonen els 100% Col.legues i el sol ja puja i mil.lers de petites històries conflueixen alhora en aquet petit i meravellós tros de món. És al.lucinant. És tot més fàcil.

I quina calitja i quin què????

Comentaris tancats a Complicitats i equilibri. Els Txitxos: La catximba.

Memoria històrica. Los Txitxos: Tu ets lo vedella.

Fa dies vaig llegir un article de’n Francesc Marc Alvaro queixant-se de l’exposició dels Quinquis aquella que fan a Barcelona. Com sempre, aquet senyor, va sortir per petaneres i nomès es va queixar de ximpleries i detalls.[@more@]

Conec el tal Francesc Marc Alvaro de sentir-lo a la tertúlia de’n Basté, tot i que no arriba a ficar-me tant nerviós com en Marius Carol, l’infatigable llepa de la casa real espanyola. A pesar d’haver-los de soportar pels dematins continuo escoltant RAC 1 perquè s’ho val.

Doncs deia aquet paio que era una indecència que féssin una exposició dels Quinquis, amb l’argument que eren delinqüents i que no calia glorificar-los. Bé, anem a pams. Que l’assumpte de la memoria històrica es duta de qualsevol manera pels tripartits estem d’acord, tot i què aquet senyor no diu res d’això en el seu article. Només parla del fum i es deixa la flama, com la majoria dels psicòpates liberals aquets de nova enfornada. Els Quinquis van existir, i malauradament senyor Francesc Marc Alvaro no podem esborrar-los de la memoria col.lectiva. També va existir la FAI, en Rudy Ventura, la Monyos, en Floquet de Neu, l’Eugenio, en Cassen, en Carrasco i Formiguera, Cambó l’espanyol,  en Frederic Soler, etc… N’ha existit molta de gent al troç del nostre país. Principat . PPCC. Que això no ho teniu clar mestre, nacionalista…..ehem.

Obviar el passat ens porta a construir un present buit, fals i ambigu. I no ens permet ni per casualitat vislumbrar el futur. Cal saber d’on venim per saber a on anar senyor si no malament.

M’hagués agradat molt, perquè hagués coincidit, que haguéssiu parlat de la falsetat dels suposadament esquerranosos en el referent a la memòria històrica. Per exemple el fàstic que fa veure la gent del pesoe parlat de la república quan és un partit monàrquic o els inefables militants/càrrecs d’ICV parlant de llibertat quan ara es dediquen a pegar i perseguir pagesos de la manera més gestaposa possible. Les maneres, i sobretot la falsetat és criticable. La historia no.

 Només un neci pot negar la historia. 

Comentaris tancats a Memoria històrica. Los Txitxos: Tu ets lo vedella.

Lo Pinxo, lo Panxo i els Mossos d’Esquadra. Pilseners: Herois del nostre temps.

L’altre dia, em trobava a casa intentant-me suid¡cidar, suposo que degut a la depre de la calvicie; quan de sobte les prostitutes veïnes meues van començar a escridassar i agredir als probes marroquins prims que viuen amb elles. Indignat per tant poc digna banda sonora de la meua mort vaig anar a fer un passeig. 

[@more@]

Tenia moltes coses a fer, a part de suicidar-me. Però tenia molt més temps per perdre, i luxes així no es poden fer esperar. El meu objectiu era un bar ultra-sòrdit una mica allunyat del casc antic, prop del palau del bisbe ( amagueu la canalla!!!).

Entro al bar. És petit i dues escura-butxaques el fan encara més petit. L’amo bevia conyac d’una copa d’aquelles que tenen la ratlleta vermella mentre amb l’altra mà sostenia una novel.la ( perdó Moncada) de Marcial Lafuente Estefania. Sublim. La decoració era amb molt de gust, incloent el tel verdós de damunt de les mandonguilles, però jo en destacaria tres fotos: la primera de l’amo amb ulleres de sol amb el nostre fürher Montilla. En Montilla seriós com sempre i l’amo amb evidents simptomes d’embriagadés. La segona era el paio que fa de Martí de Ventdelplà ficant-se una cervesa dins l’establiment, suposo el dia abans de què desparagués de la sèrie una temporada segurament intoxicat per la beguda. La tercera foto era del amo fent-li un petó a la galta al Loquillo, ja sabeu, el del Cadillac. Això senzillament és art.

Em trobava jo amb el meu tallat i fumant compulsivament quan la porta s’obrí. Com una vedet, el N. de C. va apareixer amb el mig somriure que ofereix la seua mitja dentadura. Ens insultem una estona i s’asseu amb mí. Com no podia ser d’un altra manera, el N.de C. i l’amo del bar són amics de tota la vida. Visca!! Que corrin les Mortiz!!!

El N. de C. està trist. Com ja vaig explicar a un post que tres persones han llegit, uns colpistes mauritans van desbaratar el pla genial del N. de C. i la seua banda de desferres humanes. Això encara cueja. Els mossos, sabedors de l’existència del negoci de peix congelat entre un poble del baix Segrià i Mauritània estiraren el fils i acabaren estirant l’orella del N. de C. Doncs val.

Els Mossos oferiren feina al N. de C. Bé, més què feina, li oferiren l’orella i ell hauria de ficar la llengua. Vaja. Txivato. Txota. Boques. Confident. En N. de C. els hi va dir que d’acord però si li donaven una placa. I ja es veia fent mil i un negòcis emparat amb la placa. No ho fa ningú això, no? Els Mossos , després d’esgarrifar-se imaginant en N. de C. amb una placa, li digueren que no. Nein. La . Doncs en N. de C. de txota res. Au!!!!

Utilitzar confidents és habitual en tots aquells que gaudeixen del monopoli de la violència. Bé, els militars no ho sé, com que sempre estàn jugant a batalletes i ficant-se uniformes diferents mentre es miren al mirall . però qualsevol policia ho fa això. Durant anys, al Priorat eficients empleats d’ajuntaments realitzaren aquetes tasques, avisant als guardia civils que entre glop de quinto i jugada d’escura-butxaques somreien satisfets. També espontanis voluntariosos s’esmersaren, en nom casi sempre de la sacrossanta unitat d’españa o bé per obscurs motius personals. És del tot necessari localitzar aquetes persones. No per fer-los mal, com ens diu la part de l’ànima que s’alberga sobre l’estomec, sinó per donar-los les troles més absolutes i surrealistes que poguem, mentir, mentir i mentir, perquè el riure no ens el poden pendre.

De totes formes, si en N. de C. hagués tingut placa m’hagués txafat una història.

 

 

Comentaris tancats a Lo Pinxo, lo Panxo i els Mossos d’Esquadra. Pilseners: Herois del nostre temps.