Fa una mica que ha sortit el sol. Pujo al cotxe mentre riem, tot i que no l’hauria d’agafar, ja ho sé. Estar proper al coma etíl.lic no és el millor moment per agafar el cotxe i conduir quinze quilòmetres. És igual. En el mateix moment i mentre els Zebda ens emboliquen, passen diversos tractors. Diversos i diverses conduim per la comarca a la mateixa hora. Perquè diversos i diverses creiem ser molt llestos i pensem que és l’hora de canvi de torn dels Mossos d’Esquadra, cosa que deu ser un llegenda rural d’aquetes que rondren per aqui.
[@more@]
Sona aquell treball dels Zebda et altri que es diu 100% col.legues, i tu que ets una mica profrancesa somrius amb ullets de son. Clock!! Lo cotxe es menja amb patates un remolc carregat d’enruna que fa un mes que es troba aparcat al mateix lloc. riem més, és la nostra primera complicitat. Al mateix temps, un mossa de Linyola va a dormir al pis llogat de la plaça Vella, que un bandarra convergent li va llogar. Un mes després encara no ha pogut treure l’olor a florit. Igualment en aquell precís instant el meu futur veí passa corrents content per la quantitat i la qualitat del producte colombià que ha pogut aconseguir. Instantaniament, el cap de la guardia civil plora, abraçat a la seua dona degut als problemes que els dona la filla, que anava al cotxe del veinable contenta per la mercaderia.
A la Xina, llavors, un amic que no ens parlem, però som amics, omplia aquet bloc de comentaris spam. Era per dir-me: Ei soc aquí!!! I jo ara l’acabo de saludar. Nosaltres riem, i com que soc un caballer et porto a casa. I et dic una floreta, perdó et dic la millor floreta que els presonatges de’n Ennis es diuen: Ets més bonica que les estrelles. I esclar, mentre veig a ta mare que guatia per la porta te robo un petó, que per alguna cosa estava fent cara de balitre.
Sonen els 100% Col.legues i el sol ja puja i mil.lers de petites històries conflueixen alhora en aquet petit i meravellós tros de món. És al.lucinant. És tot més fàcil.
I quina calitja i quin què????
