Fa dies vaig llegir un article de’n Francesc Marc Alvaro queixant-se de l’exposició dels Quinquis aquella que fan a Barcelona. Com sempre, aquet senyor, va sortir per petaneres i nomès es va queixar de ximpleries i detalls.[@more@]
Conec el tal Francesc Marc Alvaro de sentir-lo a la tertúlia de’n Basté, tot i que no arriba a ficar-me tant nerviós com en Marius Carol, l’infatigable llepa de la casa real espanyola. A pesar d’haver-los de soportar pels dematins continuo escoltant RAC 1 perquè s’ho val.
Doncs deia aquet paio que era una indecència que féssin una exposició dels Quinquis, amb l’argument que eren delinqüents i que no calia glorificar-los. Bé, anem a pams. Que l’assumpte de la memoria històrica es duta de qualsevol manera pels tripartits estem d’acord, tot i què aquet senyor no diu res d’això en el seu article. Només parla del fum i es deixa la flama, com la majoria dels psicòpates liberals aquets de nova enfornada. Els Quinquis van existir, i malauradament senyor Francesc Marc Alvaro no podem esborrar-los de la memoria col.lectiva. També va existir la FAI, en Rudy Ventura, la Monyos, en Floquet de Neu, l’Eugenio, en Cassen, en Carrasco i Formiguera, Cambó l’espanyol, en Frederic Soler, etc… N’ha existit molta de gent al troç del nostre país. Principat . PPCC. Que això no ho teniu clar mestre, nacionalista…..ehem.
Obviar el passat ens porta a construir un present buit, fals i ambigu. I no ens permet ni per casualitat vislumbrar el futur. Cal saber d’on venim per saber a on anar senyor si no malament.
M’hagués agradat molt, perquè hagués coincidit, que haguéssiu parlat de la falsetat dels suposadament esquerranosos en el referent a la memòria històrica. Per exemple el fàstic que fa veure la gent del pesoe parlat de la república quan és un partit monàrquic o els inefables militants/càrrecs d’ICV parlant de llibertat quan ara es dediquen a pegar i perseguir pagesos de la manera més gestaposa possible. Les maneres, i sobretot la falsetat és criticable. La historia no.
Només un neci pot negar la historia.
