Les aventures de’n Kev han tret un altre numero, molt bé Garth, per fí treballes . Primavera, Marius Torres i Transformer de’n Lou Reed , en vinil, clar. I una foto meua, o bé de quí realment soc o de quí realment m’agradaria ser. És un personatge que té molt bones virtuts ( desgraciadament encara no soc vampir, però temps al temps) i uns grans defectes, d’aquests amb classe. No defectes de poca cosa ( com la caspa i el balbuceig després de la tercera birra). Es diu Proisidias Cassidy, i és un vampir irlandès que escolta els The Clash.[@more@]
I un ram al pallars que m’ha deixat tot amerat, serà qüestió de musicar-ho tot. A dins de l’armari deixarem els Smiths, els Housemartins, els Joy Division, els Mishima, els Strokes, una part d’Antonia Font, els Clash, els Glissando, els tres primers LP dels Police i alguna cosa, però poca, de jamaican jazz comprat a Dublin. I treurem una part d’Antonia Font, en Fat Boy Slim, un rifle de precisió per disparar a l’Alaska i al Miki Puig, el sac buit de perdó que s’ha d’omplir demanant-lo, els Chichos, en Cantimplora, els Pets, els tres primers discos de Queen , en Salvador Escamilla ( força anys que ens esperi!!) versionant West Side History i My Fear Lady, la maqueta de la Plaga, una proposta al PCPquè? perquè adoptin per manifest l’interior del vinil de la primera edició del Dioptria . I el Miquel Gil, per suposat!!!! Nomès un neci passejaria pel casc antic de Lleida sense escoltar Miquel Gil!!! És una cosa obligatòria per qui s’estimi una mica el casc antic de Lleida. S’agafa un aparell que doni música, s’escolta primer que es sentin les orenetes, es mira que sigui el tardet, s’olora que faci l’olor adequada i es pitja el play. I es disfruta, caray com es disfruta. He parlat del Dioptria??? Doncs ja se sap CODA.
I un ram del pallars que m’ha deixat tot amerat m’ha fet pensar amb els censals del besavi del besavi de la meua avia, un tal Joan Pallejà, que li va quedar a deure 14 pessetes al Montagut de Marçà i la familia li va pagar escrupolosament des de 1830 fins a 1896 i que recentment he aconseguit. Molt bé rellallo, amb dos collons !! setanta anys pagant un deute, llàstima que els dos devieu ser carlins i que la guerra civil encara va tardar un temps, si no ja ho saps, pim , pam , pum.
