ESCOPIRÉ SOBRE LES VOSTRES TOMBES…….i somriuré

 

 

 

M’explota, m’explota, m’explo….. m’explota el corason, o alguna posa així. Mohamed Atta també ho cantava a la dutxa.

 

Tweet

M’he despertat cap allà a les deu , però m’he quedat al llit casi tres quarts d’hora , llegint comics i fumant en dejú. També mirant la finestra i les motes de pols de l’aire. Deprés he baixat al bar a esmorzar, i he llegit al l’Sport que españa havia estat eliminada per Turquia, Croacia o algú així.[@more@]

Més tard he tornat a casa a llegir còmics de’n Punisher ( del quals no diré quí és el guionista per no ser pesat) mentre escoltava els Maytals i fumava ganja d.o. Terra Alta, fins que ha arribat lo Pollastre.  Amb lo Pollastre hem jugat una partideta als escacs, amb els escacs de Transivània, fins l’hora de dinar. Hem dinat bebent vi del Priorat, com ha de ser, i després del Cor de la ciutat, desfets per el nou adebacle de lafamília Benjumea, a fer la migdiada.

Molt més tard he anat als bars on soliem anar, encara que ja no coneixo a ningú, i algú a quí conec ni m’interessa, ni l’interesso . Després de menjar un kebab m’he trobat amb l’Onofre i ens hem fotut quatre milions de clenxes. I ha quedat decidit que sou molt dolentes.

Hem pintat el què haviem de pintar i hem xafat una vegada més aquell puto rètol d’anuncis municipal, on no sortia el carrer del millor bar del món.

I he anat a dormir sense tristeses ni remordiments, i sense pensar en ningú. I es que avui començo vacances. 

Tweet

La resta de la tarda era bastant clara. The Magnific Kev. Evidentment guió de’n Garth Ennis. Unes cervesetes i a l’hora indicada sortir al balcó a veure si les dependentes van estressades, que diria Antonia Font.

[@more@]

Vaig pel carrer amb el quadre "valuosíssim" de Don Carlos de Borbón y Austria del Este. Quadre de mitjans del segle XIX i que conservo intacte. "Quí és aquet home amb barba??" em va preguntar una senyora de la Serra quan vaig aconseguir-lo. Al mp3 escolto "Doctor Amor", evidentment una cançó que em defineix a la perfeccció. De sobte s’acaba la cançó, i comença Maquillage, de Vive la fete, passo per davant del Triumfo i veig Daniel Cirera.

Daniel Cirera, també conegut com Mohamed Ahmed Al Karras ( Karras en arab vol dir cirera). No condueix un R-18 plè de catifes, ni pren un tè tot ajustant-se la xilaba. L’home es troba donant la vara a una sèrie de persones del seu propi partit per això que tenen de les primaries. En passar pel davant somric i ensenyo el quadre del pretendent carlí. Ell fa cara de Bubu, l’amic de’n Yogi. I Maquillage a les meues orelles. Durant un segon es creuen les mirades. El meu somriure i la seva cara de tanoca. Continuo passejant amb el pretendent devall del braç.

Algú m’avança amb pas lleuger. Suposo que la seguritat de l’home. Veig una mirada que diu "??????" en veure el quadre del pretendent. I marxa. I jo marxo i vaig al cotxe a deixar sa majestat. I torno a casa. I faig unes birres. I al vinil, My fair lady de l’Escamilla, una mica de Tom Jones, que som molt mascles i per acabar un pelet de monòlegs de’n Capri. Els veïns marroquins agraits per la sessió suposo. Les dependentes pleguen, i  de dalt del balcó són mirades, perquè és primavera, les orenetes xisclen , i tal i tal.

I el pretendent al cotxe, que pretenies pretendent??? A la canalla a un examen els hi vaig ficar:

"Estic sempre enfadat, porto una boina vermella, pretenc moltes coses i la meua cançó preferida és Jo vull ser rei dels Pets, qui soc????"

Van encertar gairebé tots menys en Joan, que va ficar Cambó.

Tweet

Todo lo vé en billete de mir, en billete de mir.  Dropos mas que dropos que solo jaieu per los cotxes!!!!!!! Quanta raó.

Tweet

És brutal. Garth Ennis ets el puto amo.

Tweet

I l’Onofre, barret, ulleres de pasta, bigotet i cafè turc en mà , riu per davall del nas allà a centreeuopa. The Alan Parsons Project: EVE és un bon disc, la millor cançó per mi és: Damned if i do. També ho és The voice al I ROBOT. Són cançons de cara b, de les què descobreixes al cap d’un temps. I que casulament són boníssimes. "Cuenta conmigo, cuando estés rodeado por el enemigo cuenta conmigo" canten ara mateix els de Granada.

[@more@]

I avui erem entre quaranta i cincuanta al carrer demanant que deixin anar al Franki, que està segrestat per una gent molt dolenta. Segurament no ens coneix a ningú de les que hi erem , i segurament mai ha estat per aquí baix, al mig dels PPCC.

Quaranta abraçades pel Franki i quaranta interrogants per la picolada, presents a la plaça. Aixó si l’únic que han perseguit ha sigut la sombra. Quins paios!!! Quina cosa més dropa!! La veritat és que si fos espanyol em queixaria de la ganduleria d’aqueta reuca. Han identificat als primers d’arribar i després s’han situat a les parts ombrívoles de la plaça. Els seus lacais els han anat a rendir pleitesia. Jo si fos picolo, veient els lacais que hi havia avui em tallo les venes rotllo Marat. Alerta els txivatos: un el que porta les cerveses al caporal al franckfurt "La gran Sèrbia", com no indignat per la nostra concentració. L’altre un paio de Xile, d’aquests de baixa permanent/jugo a l’escura-butxaques. El tercer un algerià nacionalitzat francès i que viu a una rulot pel meu terme que els hi ha dit que aquetes coses a la França no passen. Ells seriosos han assentit. Està clar que Buñuel i Dalí eren aburrits/mediocres/mancats d’imaginació i grisos

Després ens han seguit, pobres, es devien pensar que anavem a pendre la Bastilla o alguna cosa així. I clar, s’han quedat davant del bar on hem anat a fer el vermut, i on hem estat rebuts amb grans mostres d’alegria per l’eixerit taverner que veia que cincuanta persones anavem a txumar.

Vermut i que fem a la nit??? Doncs anar a veure la Soul Machine, que avui musiquen a ritme de soul poemes de la comarca.

I de quí collons era tècnic de sò l’Alan Parsons???? L’onofre rient per davall del nas allà a centre europa pel títol del post. No te passis pitxiflai que no és el què et penses, senzillament és musica. Ara, des de que m’has trucat que escolto els Planetas. Un buen dia, per suposat res de melancolia, un bon dia sens dubte.

Tweet

Entro a l’aula. Tres dels alumnes es queden mirant la samarreta, és de l’Studio One. Tenen setze anys i saben perfectament que vol dir. Skinheads -tralarà skinheads tralarà.

[@more@]

En Pol, em Martí i l’Oriol. Quinze anys enrera en Carles, en Josep i jo. Ni Bellpuig, ni Falset són l’East end de London, tant hi fa, tampoc parlem cockney.

Com més gran em faig més raó veig en les paraules de l’Evaristo: Venganza, venganza, venganza. Fotet puta psicopedagoga de merda que deies que erem nazis, i aprèn una mica d’història per la mort de déu!!

Pol, Martí i Oriol. I el símbol que en Roddy Moreno feu internacional i per tothom. SHARP. Skinheads Contra els prejudicis racials. Nazis, jajajjajaja. Fotet cap d’estudis analfabeta, i menja’t els vinils dels Beatles sucats amb patxuli.

Pol, Martí i Oriol. Els més gamberros. Els repetidors amos de tercer d’ESO.  " És un casual" xiuxiuegen. Venjança, venjança i venjança. Els dic que és molt maco el dibuix que tenen amb el casc trojà penjat a l’aula. El casc trojà i el què en deriva: Nazis no, una estelada, reggae, els quadrets de l’ska. 

Evidentment són els enxufats. "Puc anar al lavabo???" "Si". Positus per ser skins, vinga amb la pedagogia. Quinze anys després i em costa de creure la situació, si m’ho diuen aleshores no m’ho crec. Però si, és real. Que vegin que qualsevol piltrafa pot arribar a ser professor. Un perill????  Perill són la merda serveis territorials d’ensenyament a Tarragona, que lo que han fet al Morell no té perdó. Perillosos i cobards.

Pol , Martí i Oriol. I com ells en Carles, en Josep i jo. I segurament algú els dirà que les tribus urbanes són una tonteria, que classificar-se és estúpid. Ni cas. Fa quinze anys també ens ho deien. Sabeu quí??? Els i les quí no s’han mogut del tamburet de la barra del bar. Els i les quí estàn collats per l’hipoteca en un desmesurat esforç per tenir i posseir. Oi! Oi! i Oi! txiquets que nosaltres ens ho hem passat bomba.

De premi This is england, au!!

Tweet

El dia que em mori que soni la Thorpe Brass. Exigències del guió. Tu no ho entens perquè ets tonta, ho sento.

[@more@]

Boum!!!!!!!!!!!!!!!! feia la Thorpe, i els cossos ballaven com bojos. "Confused???? yes i’m!!!! Shirtless life!!! intravenós i que callin els mediocres. La millor música per un enterro i ves per on cerveses i trampa pels assistents/es. Jo vull la Thorpe Brass. Si tingués diners ho deixaria al testament però amb els notaris ja se sap:

 -Perdoni té hora???

-Si tres mil euros, gràcies.

Aquí ho deixo escrit per si un dia , espero que molt llunyà, encara que siguis tonta fiquis la Thorpe al meu enterro. I avisa al Quintana, per suposat. 

Tweet

Poc em pensava jo, que mentre feia unes cerveses al porxo del refugi de Siurana; en aquell precís moment una professora de ciències socials es fotria de cap per les escales. Mentre mirava l’aiguat que va caure cap a Prades, i discutia amb l’Adrià sobre si fer una societat gastronòmica unicament centrada en els PPCC, una pobra dona del Plà d’Urgell  es cagava en tots els sants i santes per la seua mala sort.[@more@]

A Siurana de tant en tant s’hi ha d’anar. Es pot mirar el paisatge, es pot beure als diversos bars, es pot buscar la tomba d’en Joan i la Nuri, si no se’ns fa incerta la glòria, es pot anar a veure el salt de la reina Mora, a mí no se que em passa amb les reines mores i moretes que m’agraden tant. De fet la filla del Vali de Siurana era molt valenta , una princesa mora valenta, ai…………..

Dissabte entre poemes de l’Estellés recitats de manera dificil de jutjar i amb el saxofonista de Decibelios d’acompanyant, poc em pensava que acabaria així. Juny i ensenyant Educació per a la Ciutadania. De res han servit les proves. Ni el carnet de la Internacional Gamberra, ni nombroses proves gràfiques d’estats deplorables a Patum entre d’altres llocs han servit. Ara per culpa d’ensenyament la COPE m’odiarà, tant que me’ls estimo. Bé doncs Girona Aimada a tot drap, i els veins marroquins amb el cap plè d’interrogants fins.

Educació per a la ciutadania al Plà d’Urgell. Quart institut de la temporada, semblo un entrenador de l’espanyol, rondant per aquets servei territorial, però arribarem a casa i escoltarem la darrera adquisició en vinil. Núria Feliu de nit, amb fantàstiques versions en català de pelis com Cabaret i sobretot de Hair, que és brutal.  I ensenyarem ciutadania jacobina a canalla de poble, i els n’ensenyarà un canalla de poble, així doncs els vells trucs de les hores lliures: El odio, Barrio, el Cuchitrill de Joe …i pels petits de primer Bud Spencer per la vena, i que n’aprenguin!!!!!!

The Stranglers: Something better change 

Tweet

Els democrates i tal. Dissabte a les dotze tothom davant l’ajuntament de Falset.

Maleida Espanya…………….

Tweet