I l’Onofre, barret, ulleres de pasta, bigotet i cafè turc en mà , riu per davall del nas allà a centreeuopa. The Alan Parsons Project: EVE és un bon disc, la millor cançó per mi és: Damned if i do. També ho és The voice al I ROBOT. Són cançons de cara b, de les què descobreixes al cap d’un temps. I que casulament són boníssimes. "Cuenta conmigo, cuando estés rodeado por el enemigo cuenta conmigo" canten ara mateix els de Granada.
[@more@]
I avui erem entre quaranta i cincuanta al carrer demanant que deixin anar al Franki, que està segrestat per una gent molt dolenta. Segurament no ens coneix a ningú de les que hi erem , i segurament mai ha estat per aquí baix, al mig dels PPCC.
Quaranta abraçades pel Franki i quaranta interrogants per la picolada, presents a la plaça. Aixó si l’únic que han perseguit ha sigut la sombra. Quins paios!!! Quina cosa més dropa!! La veritat és que si fos espanyol em queixaria de la ganduleria d’aqueta reuca. Han identificat als primers d’arribar i després s’han situat a les parts ombrívoles de la plaça. Els seus lacais els han anat a rendir pleitesia. Jo si fos picolo, veient els lacais que hi havia avui em tallo les venes rotllo Marat. Alerta els txivatos: un el que porta les cerveses al caporal al franckfurt "La gran Sèrbia", com no indignat per la nostra concentració. L’altre un paio de Xile, d’aquests de baixa permanent/jugo a l’escura-butxaques. El tercer un algerià nacionalitzat francès i que viu a una rulot pel meu terme que els hi ha dit que aquetes coses a la França no passen. Ells seriosos han assentit. Està clar que Buñuel i Dalí eren aburrits/mediocres/mancats d’imaginació i grisos
Després ens han seguit, pobres, es devien pensar que anavem a pendre la Bastilla o alguna cosa així. I clar, s’han quedat davant del bar on hem anat a fer el vermut, i on hem estat rebuts amb grans mostres d’alegria per l’eixerit taverner que veia que cincuanta persones anavem a txumar.
Vermut i que fem a la nit??? Doncs anar a veure la Soul Machine, que avui musiquen a ritme de soul poemes de la comarca.
I de quí collons era tècnic de sò l’Alan Parsons???? L’onofre rient per davall del nas allà a centre europa pel títol del post. No te passis pitxiflai que no és el què et penses, senzillament és musica. Ara, des de que m’has trucat que escolto els Planetas. Un buen dia, per suposat res de melancolia, un bon dia sens dubte.
