La meua primera besada amb la gran nicotina va ser al cinema del meu poble, on els més grans tiraven les colilles a la pantalla i els brivallets les recolliem i fotiem un parell de pipades. Com que sol no m’hi deixaven anar sempre enganyava a un amic dient-li que les pelis eren de Karate. Al contrari, eren produccions italo-espanyoles de dubtosa qualitat.[@more@]
El legionari, un dels personatges de les novel.les d’Sven Hassel sempre deia que no li faria res respirar fum d’un cigarret enlloc de respirar. Encara que sigui una cafrada el vici em fa dir el mateix. Amb nou o deu anys, recordo perfectament les pelis cutres del cine del poble, ja en total decadència. No vaig anar a mirar "Aullidos" perquè em vaig cagar quan vaig veure el cartell, però els "Porkis" i diverses espanyolades d’aquetes S les vai mirar com un pepe a primera fila.
Recordo això, la gent xerrant i algú fotent brams. I quan algú dels grans ( que tenien catorze anys i fumaven d’amagat) s’acabava un cigarret el tirava contra la pantalla. Jo i altres corriem i l’escuravem. A la tarda catequesis i a la nit això. Pedagogia perfecta doncs.
Patatas Paja, quin gran invent, duraven la òstia i els dits oliosos. I badant com a sibocs ( gamarús en català oriental) la primera vegada que vam veure un cony. Jo crec que eren més grans que ara, quina mà de pèl!!! I lo millor la cara dels protagonistes masculins, que tot i no ser tractats com a objectes a l’igual que les dones, eren més tontos que fets per encarrec. Suant, aplaudint, en actitut totalment primària feien unes bestieses que mai he vist fer, ni he fet quan ha tocat anar a la feina.
El meu amic, com cada any per festa major, m’ha retret una vegada més que l’entabanés per anar a mirar aquelles cutrades. Enguany li he respost casi enfadat. Ell anava a una escola de ciutat amb molta canalla, jo al cole del poble que erem quinze tots els cursos. A la ciutat hi han cinemes, teatres, etc.. al poble èl cine ensulsit. A casa nomès teniem una tele en blanc i negre i tv3 no existia. I pel que fa a la catequesis, bé vaig apendre cançons que a vegades canto quan vaig embriag, és per l’únic que m’ha servit.
El fascismo de doña Pura y el follón de la escultura és boníssima, mireu-la i veureu.
