L’altre dia vaig anar a Barcelona a veure el partit entre Catalunya i Argentina. No em trobava gaire bé, l’esquena i el cap socarrimats de la guita petita, la colagror de la barreja, els remordiments de les gamberrades perpetrades i sobretot la satisfacció d’haver incomplert, un any més, la promesa de no apareixer per la Patum de Lluïment d’empalmada, però ja se sap és Patum!!!!!!!!!!!!!![@more@]
Amb el CIP varem organitzar un bus per anar a veure el partit. Bus de Vandellòs, gent del Priorat i d’Omníum del Baix Camp , i com no vi de Porrera. Arribem a l’estadi del nostre barça, mil.lers d’argentins ho inundaven tot. Era molt agradable veure aquella gent , lluny de casa, com desitjaven el partit i la festa corresponent. Nosaltres, els catalans/es més aviat pocs, prudents i poc sorollosos. Les entrades que ens sobraven els hi varem vendre a uns de Boixos que tenen l’entrada vetada al camp, ja se sap que gos no menja gos. L’estadi mig buit, els polítics de merda al seu lloc de merda com sempre i tots tibats quan sonaven els segadors. El què els polítics han fet amb les seleccions no té nom, el que fa la fedració catalana no té nom, el que no fan la Plataforma proseleccions no té nom. Tela marinera el país on vivim.
Els 135 diputats del parlament, també coneguts com els 135 que jeuen, especulen, roben, menteixen, s’enfoten i la caguen per aquells escons no mouen ni un dit per les selccions nacionals. Clar, no és important, no és lo primer, primer cal vendre de mala manera els recusos hídrics a AGBAR, la Caixa o quí sigui, evidentment, però quin país de vençuts!!!! No saben ni dissimular. Els vinguts de Transilvania, es a dir els que manaren 23 anys també feren tot el possible perquè les seleccions no funcionessin, ja només queden el PP i Ciutadans, i clar veient als altres potser si que faràn quelcom. Tenen por, sempre tenen por, por de les selccions, por de dir que el què li fan al Franki és un crim, por de dir que no a AGBAR, por de que els hi treguin el jou. Sembla estrany al 2008 haver de reclamar unes selccions nacionals, quina vergonya, per culpa seva rendició incondicional, més ens valdira fer-nos d’Albània.
Tot arribarà consiglieri, el camí de l’aprenentatge és llarg.