Arxiu mensual: juliol de 2008

Pinball Wizard, The Who.

  O bé algún directe dels Tower of power amb aquet gran macarra que era James Brown. Per cert la millor definició de James Brown la fan los Def Con Dos en una maqueta macarrònica d’aquetes que només es troben … Continua llegint →

Comentaris tancats a Pinball Wizard, The Who.

James Coburn, el lladre de migdiades.

I la cançó fins ahir "In the city" dels Jam. I com quan era petit els estius són llargs, i a la migdiada mirar televisió instructiva. Telearagón. James Coburn suat, amb barba de tres dies, amb la mateixa cara que … Continua llegint →

Comentaris tancats a James Coburn, el lladre de migdiades.

Happy Hour dels Housemartins o bé Orgasme Sideral de Jordi Català en el paper de Tronassol??

Com sempre misteri. De totes formes ambdues són prou divertides. [@more@] I l’altre dia estava tant tranquil pensant en una forma divertida de suicidar-me però ho vaig haver de deixar correr. Més que res per qüestió de calers. Helicopter, explosius, … Continua llegint →

Comentaris tancats a Happy Hour dels Housemartins o bé Orgasme Sideral de Jordi Català en el paper de Tronassol??

Ni Nadal ni setmana santa. Aquí la balla tothom i totdon!!!

Lo Jordi ha arroplegat tot el què ha escrit i ha fet un llibre. Ja li vaig dir però no em va fer cas, però lo millor del seu llibre és l’enrabiada dels dolents.[@more@] La cançó possiblement és King-kong drinks coca-cola … Continua llegint →

Comentaris tancats a Ni Nadal ni setmana santa. Aquí la balla tothom i totdon!!!

Economia sumerxida. Os resentidos

I un dia per aconseguir un sofa-llit i dues butaques em vaig enrolar a una empresa il.legal de transport de mobles i mudances a la capital de la vegueria de Ponent. A les ordres de quí? Doncs del Perro José … Continua llegint →

Comentaris tancats a Economia sumerxida. Os resentidos

Allí et vaig deixar. Xiulant un bolero.

No és odi, és enveja pura i dura.  Haurà passat la joventut i no hauré pogut anar un dia a emborratxar-me per aquests mons de Déu animant a la selecció del meu país. Però es clar, vivim on vivim, i … Continua llegint →

Comentaris tancats a Allí et vaig deixar. Xiulant un bolero.