I un dia per aconseguir un sofa-llit i dues butaques em vaig enrolar a una empresa il.legal de transport de mobles i mudances a la capital de la vegueria de Ponent. A les ordres de quí? Doncs del Perro José i el Negre de Convergència.[@more@]Arribo a la base d’operacions. A la piscina petita entaforat a una butaca de plàstic el Negre de Convergència llegia tranquilament La Mañana, el diari empatat en la competició mundial de repugnància, mentira i ineficiència amb El diari de Tarragona. De la Pinta, Alcantara, Coll i Gilabert.
A la piscina gran un gran gos en avançat estat de descomposició. Tot normal com sempre. Pugem a la furgoneta. Jo darrere a la caixa rodolant víctima d’aquells caminals dels Segrià.
"Perro!! aquí hi han dos grams" Estaven llençats pel terra. Ja se sap parada i fonda a les deu del matí . Comencem bé. Per dins a la ciutat anar fent. Per fer-me feliç la música era de Barón Rojo, tot i que el Negre de Convergència afirmava que allò era reggae. " Malo, seré malo".
Primera parada, desarticular un pis d’uns col.legues-clients-parents de’n Perro. I Xinesos de benvinguda. Oh sorpresa. Entre el fum amarg dues cares conegudes. Gent del personal d’administració i serveis de la facultat. "Bon dia" . Perquè fumar si hi han compactes i targetes??
Fot-li i ens enduem cigarros fets pel camí. Com no podia ser ens parem a diversos bars a qual més sòrdits. La imatge no tenia desperdici. En Perro aparcant i a la caixa de la furgoneta el Negre de Convergència i jo escarxofats a les butaques que ara són al menjador de casa fumant amargor.
Ni era el xerif del lloc ni anava amb ties bones, però això si ell anava sense afaitar.
Tres de la tarda d’un dimarts de juliol i cubatejant per la capital de Ponent. Bars estranys plens de gent jugant a l’escura-butxaques. "Aquí también viene el Pepe" em diu en Perro. No sé perquè no em sorprèn gens.
Diversos pisos i bars després anem a casa meua, s’ha fet fosc. No sé quin collons d’hora és. M’estiro al llit després de dutxar-me. Avui toca tele-sostre. Però tinc un sofà-llit pudent amb pèl de gos i dues butaques del matrimoni PAS.
Barres de bar abocadors d’amor ??? Mira jo crec que vaig ensenyar el meu pitjor tros. En fí retalls de la meua vida, fotos a contrallum.
