Lo Jordi ha arroplegat tot el què ha escrit i ha fet un llibre. Ja li vaig dir però no em va fer cas, però lo millor del seu llibre és l’enrabiada dels dolents.[@more@]
La cançó possiblement és King-kong drinks coca-cola dels Sham69 o alguna cosa semblant. I una vegada que estava fent un beure amb l’Onofre a l’estadi olímpic de Berlín, em vaig imaginar el petit caporal marxant cap a casa, arribant a casa, donant un cop de porta i tancant-se a l’habiatació cridant i plorant : " Deixeu-me que ens ha guanyat un negre!!!". I el negre que va guanyar resignat perquè pels seus només era un negre i pensant quina merda de país, quina merda de segregació, "sweet shit Alabama".
Els dolents del camp potser no han marxat plorant cap a casa, ni s’han tancat a l’habitació. Però potser s’han adonat que ells són la merda. Que el país – i el camp- seria molt millor sense ells, que en termes quillesos " els tenim calats". I en Jordi tampoc diu que el país és una merda, però si diu que hi ha una colla que constantment ( o sempre) l’emmerden. Nuclears de merda, militars de merda, polítics de merda, botiflers de merda. A vegades sense un bastó que els remeni tots aquets aconsegueixen que ningú els olori, i així van fent. I s’inventen slògans " ho veig, ho vull , ho tinc" i el director de la sucursal del banc es frega les mans , diu "excel.lent" i demana un cubata a l’Smithers.
Si la merda es remena es difícil que marxi, però almenys ens adonem de què hi són i pretenem fer alguna cosa, ni que sigui molestar.
I avui un tal Brufau, pertanyent a la Internacional Bandida i president de Repsol sortia al telenoticies del pesoe ganyolant de no-se-què de la crisi. Clar, probre, ara només guanya uns poc mil.lers de milions de tazos al dia. Deia això mentre esmolava el sabre i es preparava a l’abordatge pels nous camps pretolifers que els brasilers s’han trobat a les costes de seva casa. Com Ali-Brufau 40 lladregots més també esmolen els sabres esperant el moment per emmerdar lo que puguin.
I es que s’ha de ser gamberro. L’estil del Jordi per mí ho és, ja que és la millor manera de dir les coses. Ni tabús, ni codis deontològics ni òsties consagrades. Les coses pel seu nom com la cançó dels Habeas.
I com diu l’Oriol haurem de fletar un avió de Reus cap a Corea del Nord i enviar-los tots cap allà que els hi explicaràn. Per merdosos.
