El vaig veure just entrar a la cambra. Vaig anar cap a a ell. Vaig demanar permís i el vaig acariciar. Vaig olorar-lo. El vaig apretar al meu pit dur com era. Indubtablement em vaig excitar.
[@more@]
Feia un dia preciós, un dia fantàstic per pul.lular per les carreteres bastant buides del Pallars. Havia quedat amb altres però no em pensava que el veuria, i molt menys que el podria tocar, acariciar, olorar i més.
Quan vaig entrar a la cambra no vaig estar ni trenta segons que ja el tenia als dits. Un autèntic fusell ametrallador Fontbernat de 1938, Indústries de Guerra de la Generalitat. Brutal. Vaig ficar el carregador, vaig montar el percutor i me’l vaig arrapar al cos. Em vaig traslladar al front d’Aragó, divisió 127? columna Macià-Companys. És l’arma més mortifera construida a la nostra terra a part de la Caixa. És el coltell del segle XX. Llàstima que tot anés com anés. Quina gran arma!! Preciosa, bonica, metall gris blavós, fusta de roure del ripollès, model millorat dels alemanys. Fontbernat arma del poble català. El desitjo amb totes les meues forces, és una peça excepcional sense dubtes. Evidentment està inutilitzat, com tot el què es col.lecciona però és una peça per tenir al menjador de casa pèr què hi juguin els nens i les nenes, que si no et surten els crios del psoe i tens un problema. La pistola Ascaso, la carabina Manresa, el fusell ametrallador Fontbernat i el Coltell dels Almogavers. Les armes catalanes. Bé ,i el trepitxeo, la nostra arma més cruel i efectiva. Brufau, Pujol, Sala Martín……parlem?????
"El vols??" va dir el seu propietari.
"El vull" vaig dir jo maquinalment.
El vull i el desitjo hagués pogut dir-li. Ja veurem .
