[@more@]
Soc professor subtitut, es a dir un lumpen total. Cada vegada que he d'anar als serveis territorials m'agafa una mena de por , em tremolen les cames i no se que fer.
Demanar qualsevulla cosa es converteix en un suplici, ja no et dic quan t'equivoques i no has portat fotocopiat aquell certificat. El fotocopien elles??? no es clar. Somriuen, miren el rellotge i malevolament et diuen que queden deu minuts. I tu, corre que corre per aquesta Lleida. Els conserges ja són així. A vegades he provat de fer-los reverències , com a mariscals que representa la seua àurea d'importància, però no els hi ha agradat. La frase que més vegades m'han dit és : "On vas!!!!". I jo quasi agenollat "Perdó, perdó, perdó, vaig a personal…." " Fins a les dotze no es pot pujar!!!!". Llavors jo m'espero pacient, sense atrevir-me a moure'm, callat, volent-me fer invisible. A les dotze i cinc " Ja pots pujar" "Gràcies excel.lència, moltes gràcies".
Sé de bona font que fan una proba de dolenteria i que si ets bona persona no et permeten accedir a la feina. Ja he trucat a una ex meua " Segur que guanyes Maria Cinta!!!" .
Els dimarts surten els nomenaments, bé espera que esperaràs fins a les dues i mitja, i res, van baixar totes i tots i se'n van anar a dinar. Jo al vestíbul amagat darrera un planta ja que el conserge anava ficant els cartells de tancat. Vaig poder escapar-me i vaig anar-hi l'endemà.
El fet de què siguin majoritariament dones no té cap mena de rellevància, he hagut de discutir-ho amb sexistes que no s'adonen de la realitat. El què em pregunto és de quin partit són??? Ja que són les mateixes que hi havia a l'era Pujol, misteriós, misteriós… haurem de trucar a l'Iker Jimenez i que ho investigui.
Una vegada jo realitzava una substitució d'una persona que tenia un càrrec directiu i vaig anar a una reunió/esmorzar als serveis trerritorials. Evidentment vaig ser parat i preguntat davant de tothom, " Millor no dir res" vaig pensar, tot recordant el què feien les SS als presoners soviètics ( els crucificaven amb filferro de punxes).
En fí que em fan molta por, no sé que fer ,si tornar a canviar una cosa de les destinacions o no .
