[@more@]
Demà tinc un exàmen i aquesta tarda mentre estudiava – i també patia una d'aquelles petites depresions de vint minuts- maquinalment m'he aixecat i he anat a buscar un llibre de poesia. L'elegit: Miquel Bauçà .
He perdut la por de perdre
la raó. Senzillament:
no puc perdre una cosa
que mai no he tingut pas,
si mes no de la manera
que la gent creu que la té,
que l'amara d'infaustesa.
He disfrutat ja sigui amb Els somnis, que és d'on és aquesta poesia com de Els estats de connivència. Seriosament m'ha agradat molt i no em pensava que pogués estar tantes hores llegint poesia, ara que veient com escric també haguéssiu pogut ensenyar-me ortografia no???
Després de disfrutar de'n Bauçà he anat a buscar Notes d'un vell brut de'n Bukowski. No sigui cas que la depresió torni.
