Arxiu de l'autor: almogawear

Doncs que sigui Italia.

Ara no eś hora de pensar amb els erasmus italians als quals espantavem per les festes universitaries. Ni tampoc amb les pugnes d’autèntics almogavers que teniem l’Onofre i jo , amb turcs i italians, tots completament passats de voltes per … Continua llegint →

Comentaris tancats a Doncs que sigui Italia.

Un buen dia, los Planetas.

  M’he despertat cap allà a les deu , però m’he quedat al llit casi tres quarts d’hora , llegint comics i fumant en dejú. També mirant la finestra i les motes de pols de l’aire. Deprés he baixat al … Continua llegint →

Comentaris tancats a Un buen dia, los Planetas.

Maquillage de vive la fete, i el somriure del pretendent.

La resta de la tarda era bastant clara. The Magnific Kev. Evidentment guió de’n Garth Ennis. Unes cervesetes i a l’hora indicada sortir al balcó a veure si les dependentes van estressades, que diria Antonia Font. [@more@] Vaig pel carrer … Continua llegint →

Comentaris tancats a Maquillage de vive la fete, i el somriure del pretendent.

Tu celebro no sirve para pemsar.

Todo lo vé en billete de mir, en billete de mir.  Dropos mas que dropos que solo jaieu per los cotxes!!!!!!! Quanta raó.       Tweet

Comentaris tancats a Tu celebro no sirve para pemsar.

The Preachest i Cassidy ,el vampir irlandès, parlen sobre Déu

És brutal. Garth Ennis ets el puto amo. Tweet

Comentaris tancats a The Preachest i Cassidy ,el vampir irlandès, parlen sobre Déu

The Alan Parsons Project: EVE

I l’Onofre, barret, ulleres de pasta, bigotet i cafè turc en mà , riu per davall del nas allà a centreeuopa. The Alan Parsons Project: EVE és un bon disc, la millor cançó per mi és: Damned if i do. També … Continua llegint →

Comentaris tancats a The Alan Parsons Project: EVE

The four skins eren tres.

Entro a l’aula. Tres dels alumnes es queden mirant la samarreta, és de l’Studio One. Tenen setze anys i saben perfectament que vol dir. Skinheads -tralarà skinheads tralarà. [@more@] En Pol, em Martí i l’Oriol. Quinze anys enrera en Carles, … Continua llegint →

1 comentari

La Thorpe al meu enterro.

El dia que em mori que soni la Thorpe Brass. Exigències del guió. Tu no ho entens perquè ets tonta, ho sento. [@more@] Boum!!!!!!!!!!!!!!!! feia la Thorpe, i els cossos ballaven com bojos. "Confused???? yes i’m!!!! Shirtless life!!! intravenós i … Continua llegint →

Comentaris tancats a La Thorpe al meu enterro.

Something better change- Stranglers

Poc em pensava jo, que mentre feia unes cerveses al porxo del refugi de Siurana; en aquell precís moment una professora de ciències socials es fotria de cap per les escales. Mentre mirava l’aiguat que va caure cap a Prades, … Continua llegint →

1 comentari

Sobretot no toqueu España

Els democrates i tal. Dissabte a les dotze tothom davant l’ajuntament de Falset.   Maleida Espanya……………. Tweet

Comentaris tancats a Sobretot no toqueu España