Lumpenproletariejant per l’institut, la directora es queda mirant la meua samarreta. De manera inquisitiva em diu si el personatge de la samarreta és l’Hugo Chavez, mentre es recol.loca el silici. És normal que no sàpigui quí era en Bud Spenncer, mentre la gent normal disfrutavem el dissabtes d’hivern a la tarda, aquets de l’opus eren sodomitzats per parents pròxims. "És un famós actor underground" li dic, "foraster" matitzo. I la directora marxa possiblement a desfilar a favor de Rudolf Hess.[@more@]
I després de molts anys ens retrobem fent feina en un pis de noiots destartalats, ara no són apunts de’n Barrull el què repassem, un repassa la feina de l’endemà amb els nens i l’altre el material per barallar-se amb l’escòria com a regidor. Acabem parlant del de sempre i arribem a la conclusió de què la vanguardia és un diari, i les vanguardies són com nens de primer d’eso que es barallen per la pilota. I sopem un dilluns d’octubre tots plegats a un bar de la plaça Maragall. Per cert, gràcies per fer-me del club de fans de’n Rick Astley, finalment algú s’ha venjat de trobar-se tapadores de claveguera entre els llençols.Fes el què creguis , però fes-ho al teu barri i al teu poble, perquè si t’estimo t’estimo però si t’odio……
Una dècada de flashbacks patumaires m’enxampen travessant la plaça de Sant Pere amb els patufets, quan passa un director d’una excavació arqueològica molt estimat pels veins que no poden aparcar. Raó: emigrar a Austràlia. Massa quilòmetres i massa feina, i moltes coses per fer. Felicitats Jordi Patordi i perdona pels nervis de l’altre dia, sort que tú no ets vanguardia, que ets poble. Diumenges de ressaca post-cel.lebració del Correllengua amb 1200 fotos de brigadistes internacionals per analitzar, i el Correllengua un èxit, clar, perquè si estimes estimes i punt.
I Daddy Love que no para de repetir que això cau pel seu propi pes.
