No és odi, és enveja pura i dura. Haurà passat la joventut i no hauré pogut anar un dia a emborratxar-me per aquests mons de Déu animant a la selecció del meu país. Però es clar, vivim on vivim, i si el president de la gene , és a dir mein fürher, arenga als catalans i catalanes a animar la roja deu ser per què és la selecció del grup prisa. Però bé, cal deixar-ho correr. Total una derrota més ja no ens ve d’aquí.[@more@]
Passejo tranquilament per la capital més calorosa i amb més bona olor de Catalunya, preguntant-me perquè han condemnat a l’oblit el primer regidor de cultura després del juliol del 36. No ho entenc. Era un crac. Defensor de la classe obrera ( de fet d’allà provenia ), català, i el que és més important culte!!! Curiós, com un patriota i revolucionari ha estat condemnat al més vil dels ostracismes a la seua ciutat natal. Això sí, tothom coneix la seua obra més famosa: Els verbs catalans conjugats. És més que evident que les vertaderes esquerres de la ciutat li deuen un homenatge, així com editorials i demès. Vertaderament és un dels personatges més interessants i compromesos de la capital de la vegueria de Ponent.
Els espanyols celebraven alguna cosa. Suposo que devien ser civils. Millor així no cremaran cap redacció de cap revista. Això sí entre tant sentiment patri, judici als companys de Girona que tenen la culpa de l’increment del preu del gas-oil, sens dubte.
I ahir entre dinar amb la gent del bages, reunió a Reus i sopar a Montbrió surt el tema de la CUP, tant és, sigui el què sigui endavant amb les CUP, i a quí no li agradi que es faci d’iniciativa i protesti energicament pel descontrol de la nuclear d’Ascó. " Hola hi ha algú??? es que no us he sentit encara!!!"
I la Maria Cinta que es pinti el pèl de color blau i que em truqui a les deu. Que es fiqui un imperdible o dos i que m’esperi a la porta de l’ascensor.
Afortunadament al meu gat Jusep Maria li agraden els còmics, concretament Fat Freddi’s Cat de’n Shelton. Almenys té estil el meu gat.
Passo massa mala estona fent l’anec i tinc flato d’esperar. En fí ,arribarà la meua oportunitat.
