El meu estimat petit gran consigliere mai deixa indiferent. I va el paio i no se li acudeix res més que reptar-me. Consigliere: jo no competeixo, la competició és l’arrel de tots els problemes de la merda de món on ens ha tocat viure!!! Podria atacar-te rabiós i furibund sobre els teus comentaris xenòfobs, propis sens dubte del provincialisme més arrogant (carrinclonisme, UE Lleida i aplec del cargol????). Peró no. Acabo d’arribar de l’hort i he vist que per fí els noguers han trencat els borrons, això, juntament amb l’aire net, i el silenci que hi havia allà a les Marrades m’han ficat de molt bon humor. A pesar de tot et contesto.[@more@]
Els teus dubtes sobre el meu amor a la capital més maca del ponent català ofenen. La teua prepotència sobre els coneixements de’n Marius fan una mica de riure. Però anem a pams.
Música: el primer dels Glissando.
Podria començar plantejant un debat sobre si la religiositat de’n Marius respòn a la fè. Ja saps allò intangible, inexplicable i incontrolable i amb un misteri ( "el misteri de la fè") sobre el què els creients catòlics basen tots els seus postulats….i els jerarques eclesiàstics basen el seu domini clar! També podria dir-te si tu saps si en lloc de respondre a la fè no es tracta tan sols d’una reacció, d’un conflicte generacional vers els seus pares i avi. D’on venen Consigliere les primeres experiències esperitistes i parapsicològiques a Lleida??? Upsss, t’he enganxat!!!!
També podria replicar-te la xenofòbia dient : de quina comarca descendeix aquella amb qui comparteixes l’alè els freds dies de boira???, o sigui que els testos s’assemblen a les olles Consigliere. Dos a cero.
En lloc d’això em referiré de la manera més exacta que pugui a la meua relació amb Lleida. Per fer-ho, i no caure en la txabacaneria tipus Romà Sol i coses per l’estil utilitzaré una cançó del Quico el Celio. Manolo. L’encofrador que marxà de la seua terra.
" Y les cuento como fué que me llevó la vida aquí"
Vaig venir a viure a Lleida perquè a la selectivitat del setembre del 1995 la gent del rebuig, l’enruna vaja, només tenia l’opció d’estudiar a Lleida. No diré noms però saps tant bé com jo que molts personatges il.lustres del nostre entorn provenen d’aquesta enfornada. Cantants, polítics i frikis en el meu cas. També punkis i desferres varies clar, on també m’incloc.
" Yo vine a buscar fortuna como hizo también mi abuelo"
El meu iaio fou el primer de la familia que va viure a Lleida. Ho feu complint una condemna de dos anys de treballs forçats a un regiment de presos treballadors, creat amb els presos de la guerra civil. Lo iaio es va txupar una temporada treballant a l’actual Gurugú, " acuartelamiento meseta Gardeny" deia ell amb ràbia.
" Compré y vendí plantaciones, fábricas y una CANTINA"
No cal dir res oi?????
"Recorrí siete naciones y eché raices aquí"
EH, Alemanya, França, Espanya, Eire, Cuba i Txèquia. La Polla Records, els Jam, i la Trinca a tot drap a la PLAÇA PAERIA al pis propietat de la família PERENYA. Sortir al balcó, insultar al Paer en cap ,quin cap! dient-li que l’anell no és seu i una escopinyada si vull a cal MARIUS , còmics i vinils barrejant-se sota estocats (reconstruits després dels bombardejos feixistes) de la més autèntica burgesia lleidatana del primer terç del segle XX (l’època més bonica de la nostra història), el Miquel Gil sonant timidament entre el carrer Sant Carles i el carrer Panera. I moltes més cançons Consiglieri. I fer el masclista d’amagat picant l’ullet al relleu de’n Marius de darrere casa mostrant-li les pubilles, força lleidatà això, no Consigliere???. Un pèl orgullós, potser, un pèl mediterrani segurament.
i potser podria dir també:
" Peró no me fue bonito, no encerté mis desiciones…."
però no ho diré, ja que això és depressió, i clar no em toca estar depressiu ( així ho dictaminen els diversos brots psicòtics) fins almenys el 2011. O sigui que res, m’ha anat fantàstic i no l’hem espifiada. La terra és plana, of course.
i:
" una veu a dins del pit xiuxiueja eigerida……………"
"èxits de mentida com la línea de la pau" : parlar de’n Marius com si li haguéssim servit unes quantes Cap D’Ona un dimarts de novembre deprés de l’assemblea de l’Estel????? Tant tu com jo Consigliere.
Res més doncs, ja ha sonat el timbre. Pots recollir. Ens veiem a la propera classe.
