I anar buscant i anar trobant coses sorprenents. Resulta que han aparegut a les meues mans diverses publicacions clandestines dels carlins durant la dictadura. Són realment increibles. " El enemigo numero uno del carlismo es Franco, sin lugar a dudas" . L’autor d’aquesta frase va haver de pagar una multa i diverses persones van fer un pot comú recaptant fons de manera solidària.
Els carlins sempre m’han caigut bé, vaja els trobo molt curiosos. Ja fa temps vaig aconseguir una quartilla il.legal seua de l’any 1948 on renegaven de Franco ja que no els deixava anar a Montserrat a fer un aplec. Amb la nova documentació ja podré fer una mena de ruta d’aqueta colla durant el franquisme, car també van tirar de multicopista i de reunions clandestines.
Els seus objectius basicament son instaurar un altra monarquia amb un altre borbó. I tota la seua ideologia es basa en deliris onírics i qui sap si onanistes. Semblen el Partit Nazi d’Illinois però sense pillar. A l’igual que altres moviments ( ejem, ejem ) també estàn separats i enfrontats entre ells. Trobem carlins autogestionaris ( socialistes i federalistes), carlins preocupats per la familia, l’abort i la unitat d’españa , carlins franquistes, cortesans i sobretot el què els uneix és que no poden veure a Juanca i tota la colla. Són molt curiosos. Al segle XIX abogaven per les terres comunals i contra el servei militar obligatori. No creien en l’estat tal i com es va configurar al segle XIX. Molt important, estaven radicalment en contra dels impostos. A principis del XX a llocs com la meua comarca van estar implicats en la creació de cooperatives. Curiosos aquests carlins. Podem trobar faccions que signen el pacte de Lizarra com que signen el pacte antiterrorista.
A la batalla de l’Ebre foren dels més valents a l’hora de combatre, i que no se’m malinterpreti. Parlo seguint documentació militar. Els avenços més agosarats els feren ells, foren els més condecorats i els que registraren més baixes. Religiosament serien el què són ara els talibans.
Tenen contrarietats que els fan encara més entranyables. El cartell que fico aboga per la unitat dels PPCC i també per l’espanyolitat de Catalunya. Curiós. L’odi a França també és present, tot i que sembla que no recordin que els primers exiliats de guerra de l’estat foren ells i els van arroplegar per caritat a gabatxilàndia.
Si hi hagués un partit carlista català independent de ben segur que tindria adeptes, ja que a molts ens tira això de disfressar-nos , amagar-nos a la muntanya i disparar contra els liberals. Seria divertidíssim.
A part de tot això el seu lema és dels més facils del món de boicotejar:
NI DEU NI PATRIA NI REI!
Veien aquestes coses penso que encara podem arribar amb algun lloc…
Visca la terra!