La poli no és tonta però jo si.

Bé, la festa pintava de colló de mico. Darrera gira dels Potato i passaven per Reus a  despedir-se. Si el concert era a les onze, a les cinc ja estavem brindant amb la cervesa més barata del DIA. Sound Sistem al carrer amb els Game Over. Fins i tot jo vaig agafar el micro, total per cridar embriac proclames de Terra Lliure enmig de ritmes jamaicans. I Després al Campus a sopar, i unes ratafies al Carrasclet, i anavem macos. Com molts anys enrere, nits de glòria a la capital del Baix Camp.

[@more@]

 

I la Palma, i els Potato una vegada més. I tres mil flash-backs per cançó. Ballant al davant de tot i cantant totes les cançons. I moltíssima gent, i viatges als racons. I abraçades amb gent que feia temps que no ens abraçavem. Genial. Després dels bisos dels Potato els THC de Tarragona amb la seua sound sistem. Festival.

I no és cap hora i un pseudofuncionari diu que s’ha de marxar. La Palma ja no és del poble, no hi haviem caigut. Volem molta més festa. Acabem creant una mena d’exèrcit de desarrapats amb molt poca son. Tots en tenim als voltant dels trenta. Sabem el que volem. Discoteca Escac, ho probem???

La pista de la discoteca es ocupada per nosaltres, ballem i ens ho passem bé. Diem coses boniques a les cambreres. I elles per compensar-nos se’n foten de nosaltres. Bé almenys no les agobiem i els hi creem algún somriure. Mira un brivall de la comarca!!!! El coneixem perquè té una germana de la meua edat i al Priorat vulguis o no ens tenim calats tots. Va bé???? Doncs apa salut!!! Continuem ballant a la nostra bola.

De sobte bulla!!!! Uns kills ataquen sense pietat al brivall a la vora d’on som nosaltres. I es clar, som skins, anem beguts i tenim un motiu. Tres espentes i net. Nosaltres som deu i els kills quatre. El capitost dels kills em diu "nosequè". Jo li dic tres renecs seguits però no m’enten i em mira encuriosit. Ells han vist que no poden fer res. Llavors l’agafo amb el braç per sobre el coll i me l’enduc a la barra. Sis txupitos de patxaràn després som molt amics i lloem a les cambreres. Acabem abraçant-nos. " Un malentendido" i tal, " si, si naltros també….". Marxen i nosaltres continuem ballant i desfassant " Han ficat Mano Negra!!!!!". Quina festassa.

I el brivall ve a agrair-nos les gestions. I inflem pit que som molt mascles, pobres de nosaltres. I llavors ens ho diu: " Manos , gràcies perquè si tinc un problema em faràn fora de l’acadèmia". Què??? Com???? Quí????. Ens diu que és a punt de ser policia. "Madero????" dic tartamudejant per l’ingesta desmesurada d’alcohol. " Bombero " em diu el Quintana. "No, no, soc mosso" diu el paio somrient . El brivall ens dona la mà i ens paga un beure. La música excesivament alta no li permet sentir-nos. Bebem la beguda perplexos i astorats. El brivall es despedeix efusivament i nosaltres el mirem amb el rostre totalment descolocat . Després ens abracem i diem que no ho direm a ningú.

 

Fa un parell de setmanes dinant a Balaguer ( Casa Pepito vedella estofada amb poma i bolets, mmmmmmm!!!) un col.lega de Linyola que coneix al brivall m’ho va dir. " Tu un dia li vas salvar el cul a un mosso no????". " Ejem, emmmm, psssssi, deixò , profiteroles de postre no?????"

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.