En Joan és el meu alumne preferit de l’institut on lumpenproletareijo actualment. Al Joan no li agrada l’institut, s’aborreix molt. En Joan s’aixeca cada dia a les cinc per anar a la granja, els seus pares miren d’impedir-li però ell hi va. Al Joan li importa un rave la història, les matemàtiques, l’anglès, en definitiva totes les assignatures. En Joan es porta molt bé i sempre somriu. Té les mans com les tenia jo als disset o divuit anys. Dures, aspres, definides i fortes. No té mans de pianista.
[@more@]
En Joan es va quedar molt ample ficant-me això a l’exàmen:
" Que és la setmana tràgica???"
" és una semane de fa molt temps quan el cap dels anarquistes que es deia Cambó va matar totes les monjes de Barcelona"
Riure, vaig riure, no cal dir-ho.
A la professora d’anglès li va dir:
" los tossinos no en saben d’anglès, no cal que n’aprengui".
A la d’espanyol lo mateix.
Els pares de’n joan s’esforcen perquè estudii. Li van prometre una video-consola i encara va estudiar menys. Ell ho suspen tot, bé jo el vaig aprobar amb el cuento del 30% d’actitut. Perquè realment es porta molt bé. El seu pare, pagès, mira de què estudii com la noia que fa carrera a Barcelona ( crec que quimiques), però ell li parla de tractors. Una vegada els seus pares van voler fer un viatge a Londres. En Joan s’ho va passar fatal. Enyorava la granja, els tossinos, lo padrí. En Joan caça d’amagat i juga a la botifarra amb el seu avi. Quan arriba de l’institut llença la bossa , agafa el berenar i va a la granja. No li agrada la telvisió, nomès Polonia i el Cartanyà. Per cert li agraden molt els Companys i la cançó "Soc pagès". Li agradaria ser gran i anar amb el tractor escoltant aquesta cançó. Si pogués li passaria la gran cançó de Budellam de "Soc pagès", molt millor que la d’aquell pòtols.
A classe és amic de tots i totes, però jo he vist com mira a l’Svetlana de cua d’ull. Bon gust Joan! Casi mai sap res del què li pregunten, et mira i somriu. Però un dia, que van anar de visita a l’escola de capacitació agrària va saber més que ningú, va preguntar, va demostrar que sabia fer anar moltes eines. Els seus companys el van vitorejar i ell com sempre va somriure…això si una mica més vermell i mirant l’Svetlana.
Algún imbècil amb molts titols i molts càrrecs dirà que en Joan és fruit del fracàs escolar. Diràn inclús paraules com adaptació curricular, aula oberta, eap, etc…. Bestieses. En Joan serà molt bon pagès, serà molt bona persona, s’estimarà la terra de veritat i sabrà defensar-la i no serà cap mena de marginat.
Mil com ell pel camp català.
Ei, tot just descobreixo el teu bloc i ja m’he enganxat. M’agrada molt com redactes i el que escrius. Ah, i està clar que cada vegada som més cecs i només veiem el que ens han ensenyat a veure. Segur que serà un bon pagès, el Joan