[@more@]

Vas arribar quan feia només uns mesos  que s'havia proclamat la república. Per les fotos he vist que eres morena de cabell, tenies els ulls ametllats i la pell bruna. Eres una noia molt maca i tenies un posat de flamenca mostra segura del teu caràcter. Vas arribar al poble i et va agradar molt, era enmig del vermar i tot el poble feia olor de most.

Al primer dia de classe ja vas veure que quan hi havia feina al camp moltes alumnes es quedaven al tros per ajudar a casa. Tu vas anar fent. Va venir el mossén, i et va dir que cada dia a primera hora s'havia d'anar a resar el rosari. I tu vas dir que no. Que a primera hora, i a segona i a totes es feia la lliçó, i que després qui volgués que anés a resar.I les nenes van riure per davall del nas alleugerides. I sense que tu te n'adonessis, aquell gripau ensotanat et va començar a odiar, i a dir pel poble que no volies portar les nenes al rosari. I ensenyaves català i en català, i explicaves valors universals com la fraternitat i el fet de compartir. I vas escriure als teus pares dient-los que eres molt i molt feliç, que el poble era molt maco i que gràcies pel sacrifici de donar-te una carrera. I a les tardes anaves a passejar, i a llegir el diari fent un cafè al centre obrer, on els deixaves algun llibre. I et vas fer molt amiga d'aquell anarquista vidu, ja molt gran que et va tractar com una filla.I algún dia feies excursions pel terme amb les nenes i cantaveu cançons.

I vas fer dues amigues de poble també lliures com tu, i passejaveu, i els deixaves llibres. I vas començar a ensenyar francès a aquelles nenes  tot cantant una cançó que alguns pares es sabien i que es deia la marsellesa. I sense adonar-te vas començar a sentir-te part d'aquell petit poble.I quin somriure que feies!!

Un dia però passant per un carrer vas sentir un insult. I un altre. I tots en femení. I algú que t'insultava a tu per no creure. Quan creies en moltíssim més que no pas qui t'insultava. I anares fent. I un catorze d'abril vas fer una festa, on vau cantar cançons i vareu berenar. I vas explicar que era la república. I que era la llibertat. I que era i perquè servia un rei. Res i per a res.

I un dia, que era el dia de la república vau fer una festa. Amb el piano  vau cantar l'himne de riego, i els segadors i com no vau riure amb el francès de les txiquetes cantant la marsellesa. I s'ho vau passar molt bé.

I l'endemà la crueltat dels cobards. Quan vas arribar a l'escola, les parets, la porta i les finestres eren plenes de fem. La caverna dirigida pel gripau, amb el benplàcid d'aquell cacic amo del poble s'havia venjat de tu de la unica manera que sabien, d'esquena i sense raó. Però no vas plorar, encara que en tenies moltes ganes. I les nenes s'arremolinaren espantades al teu voltant. I les arpies, complagudes miraven i reien , i t'insultaven al cap del carrer. I tu vas treure pit. I vas passar enmig dels fems. I vas donar la lliçó. I ningú et va veure quan vas anar al servei a plorar. I quan es va acabar la classe vas estar a punt de tornar a plorar. Un grup d'homens, dels més probes del poble t'eperaven per netejar-ho tot. I les teues amigues. I aquell vell idealista. I no els vas deixar. I vas anar ben decidida a l'ajuntament. I et van cridar, insultar i humiliar. I el teu vell amic, que era l'unic regidor republicà els va cridar, i feu una cosa més. Havia trucat al governador civil. I va venir la Guardia Civil. I va obligar a l'alcalde que fes netejar els fems. I ho van fer de nit, com les raboses.

I no et van perdonar mai. I quan va arribar el maleït bienni negre foren recompensats els cavernicoles. I et van fer fora. I aquell dia si que vas plorar. I et vas abraçar amb les amigues i es vau prometre que s'escriurieu. I el aquell vell també va plorar. I les txiquetes, tot i saber  que se la carregarien van cantar la marsellesa i et van fer riure a mig plorar. I aquells homens, pobres, es van treure les boines i et  van mostrar els seus respectes, ells que no es treien la boina ni davant del gripau i les seues processons.  I vas marxar.

M'hagués agradat ser-hi per festejar-te. I per esperar-te a la porta de l'escola. I per què m'ensenyessis coses. I per fer-te petons. I que em deixessis llibres. I ensenyar-te algún racó de poble que no coneguessis. I que m'empenyessis tot picant-me l'ullet quan els alès es toquessin massa. I portar-te al gripau de la sotana a patades i obligar-lo a demanar-te perdó. I que em renyessis després per haver-ho fet . I abraçar-te. I que em robessis hores de son. 

Siguis on siguis, passes el que et passes una abraçada ben forta i un petó molt gros Teresa. 

Tweet

[@more@]

Vas arribar quan feia només uns mesos  que s'havia proclamat la república. Per les fotos he vist que eres morena de cabell, tenies els ulls ametllats i la pell bruna. Eres una noia molt maca i tenies un posat de flamenca mostra segura del teu caràcter. Vas arribar al poble i et va agradar molt, era enmig del vermar i tot el poble feia olor de most.

Al primer dia de classe ja vas veure que quan hi havia feina al camp moltes alumnes es quedaven al tros per ajudar a casa. Tu vas anar fent. Va venir el mossén, i et va dir que cada dia a primera hora s'havia d'anar a resar el rosari. I tu vas dir que no. Que a primera hora, i a segona i a totes es feia la lliçó, i que després qui volgués que anés a resar.I les nenes van riure per davall del nas alleugerides. I sense que tu te n'adonessis, aquell gripau ensotanat et va començar a odiar, i a dir pel poble que no volies portar les nenes al rosari. I ensenyaves català i en català, i explicaves valors universals com la fraternitat i el fet de compartir. I vas escriure als teus pares dient-los que eres molt i molt feliç, que el poble era molt maco i que gràcies pel sacrifici de donar-te una carrera. I a les tardes anaves a passejar, i a llegir el diari fent un cafè al centre obrer, on els deixaves algun llibre. I et vas fer molt amiga d'aquell anarquista vidu, ja molt gran que et va tractar com una filla.I algún dia feies excursions pel terme amb les nenes i cantaveu cançons.

I vas fer dues amigues de poble també lliures com tu, i passejaveu, i els deixaves llibres. I vas començar a ensenyar francès a aquelles nenes  tot cantant una cançó que alguns pares es sabien i que es deia la marsellesa. I sense adonar-te vas començar a sentir-te part d'aquell petit poble.I quin somriure que feies!!

Un dia però passant per un carrer vas sentir un insult. I un altre. I tots en femení. I algú que t'insultava a tu per no creure. Quan creies en moltíssim més que no pas qui t'insultava. I anares fent. I un catorze d'abril vas fer una festa, on vau cantar cançons i vareu berenar. I vas explicar que era la república. I que era la llibertat. I que era i perquè servia un rei. Res i per a res.

I amb el piano  vau cantar l'himne de riego, i els segadors i com no vau riure amb el francès de les txiquetes cantant la marsellesa. I s'ho vau passar molt bé.

I l'endemà la crueltat dels cobards. Quan vas arribar a l'escola, les parets, la porta i les finestres eren plenes de fem. La caverna dirigida pel gripau, amb el benplàcid d'aquell cacic amo del poble s'havia venjat de tu de la unica manera que sabien, d'esquena i sense raó. Però no vas plorar, encara que en tenies moltes ganes. I les nenes s'arremolinaren espantades al teu voltant. I les arpies, complagudes miraven i reien , i t'insultaven al cap del carrer. I tu vas treure pit. I vas passar enmig dels fems. I vas donar la lliçó. I ningú et va veure quan vas anar al servei a plorar. I quan es va acabar la classe vas estar a punt de tornar a plorar. Un grup d'homens, dels més probes del poble t'eperaven per netejar-ho tot. I les teues amigues. I aquell vell idealista. I no els vas deixar. I vas anar ben decidida a l'ajuntament. I et van cridar, insultar i humiliar. I el teu vell amic, que era l'unic regidor republicà els va cridar, i feu una cosa més. Havia trucat al governador civil. I va venir la Guardia Civil. I va obligar a l'alcalde que fes netejar els fems. I ho van fer de nit, com les raboses.

I no et van perdonar mai. I quan va arribar el maleït bienni negre foren recompensats els cavernicoles. I et van fer fora. I aquell dia si que vas plorar. I et vas abraçar amb les amigues i es vau prometre que s'escriurieu. I el aquell vell també va plorar. I les txiquetes, tot i saber  que se la carregarien van cantar la marsellesa i et van fer riure a mig plorar. I aquells homens, pobres, es van treure les boines i et  van mostrar els seus respectes, ells que no es treien la boina ni davant del gripau i les seues processons.  I vas marxar.

M'hagués agradat ser-hi per festejar-te. I per esperar-te a la porta de l'escola. I per què m'ensenyessis coses. I per fer-te petons. I que em deixessis llibres. I ensenyar-te algún racó de poble que no coneguessis. I que m'empenyessis tot picant-me l'ullet quan els alès es toquessin massa. I portar-te al gripau de la sotana a patades i obligar-lo a demanar-te perdó. I que em renyessis després per haver-ho fet . I abraçar-te. I que em robessis hores de son. 

Siguis on siguis, passes el que et passes una abraçada ben forta i un petó molt gros Teresa. 

Tweet