Sant Sebastià és per a la gent del Masroig lo que és la Patum pels bergadans. El divendres vam quedar i per segona vegada aquest hivern vam sopar senglar al forn. Aquesta vegada però era amb pomes i bolets. Excel.lent!!! La Isabelita ens estima massa!!!!!!
[@more@]
Al voltant de la taula, de la nostra taula, ens vam assentar a devorar al pobre senglar. Era més petit que el de l'altre dia , per la qual cosa la seva carn va quedar més tendra i es desfeia a la boca. La Vilma, la gossa, va haver de conformar-se amb els ossos repelats i escurats ja que no hi va haver treva. Per regar-ho evidentment un bon vi, que som del Priorat!! Un magnum del Terrasses del Palacios i una reserva secreta que tenia l'Adrià, l'autèntica ànima pantagruèlica de la festa. Els postres, com sempre, coca amb crema de la Serra d'Almos. La meua aportació fou ratafia del Pirineu, per donar-me forces en la lluita contra l'imperialisme del patxaran: estomacals catalans!!!!!!!!
L'endemà vam anar al ball de jotes, el Coco Pere. A la vora de la foguera els que no som del Masroig intentavem esbrinar els entramats socials i populars en la rifa de les coques. Sona tot lo tardet la mateixa jota i poc a poc s'anima l'assumpte. També hi ajuda els gotets de mistela, vi ranci , moscatell i barreja. I unes avellanes torrades per fer-ho menys empalagós. Es van rifant els lots, el màxim fou de 400 eurons. Va estar molt bé. Estrenaven rifadors i també el relleu de la colla de grallers: La bota del racó . Van complir les espectatives, però no ens enganyem, quan el Juan Pere Mendez va agafar el micro es va desfermar la passió. Crits i el mític "Marrotxans!!!! Som una pinya pinyonera!!!!!" i la gent bramava. Brutal!!!!!
Ah si l'ultraviolència!! Ja no ho recordava, res coses de poble. Resulta que estavem el sector més hooligan bebent i parlant sobre comseria un partit de futbòl fent servir de pilota en Salvador Sostres quan van arribar uns turistes del cinturó de Barna i un d'ells va tenir l'ocorrència de dir referint-se a naltros: "Mira estos deben ser los frikis del pueblo" . Llavors, clar, el de sempre. "Fill de puta que et passa", " Et reventem aquí mateix subnormal". La seua amiga volia posar pau: "No sigueu així". " Calla malaputa i cuide't de tu" . L'imbècil, que nomès havia fet el comentari per impressionar als seus amics urbanites i fer-nos quedar com uns matats es va espantar molt. A altes hores de la nit sentia com deia a una amiga, "me querian matar, yo solo lo dije como broma" . Que es foti. Nosaltres als núvols els diem bromes, i ja se sap que les bromes porten aigua. Jo vaig marxar ben aviat- ja que aquest matí he anat a visitar un parell de cementiris on hi han enterrats aquests grans lluitadors per la llibertat que eren els maquis, però això pitxiflais ja són figues d'un altre paner- però no m'estranyaria gens que el pobre matat hagués sigut patejat a la matinada. En fí , si ha sigut així escopirem sobre la seua tomba …..i somriurem. Oi, oi i oi!!!!
